Author: xavi

Perquè tenir nòvia si tinc el Marc?

Diumenge tarda, parlo amb el marc (el Querol) per tel�fon, no t� ganes d’estudiar i em troba a faltar, mirem que valen els bitllets perqu� em vingui a veure, i la cosa es queda mig penjada. Dilluns nit, parlo amb el marc per tel�fon altre cop, est� a punt de comprar els bitllets, 1 hora m�s tard tinc la confirmaci�, el Marc em ve a veure!!! La joia i la sorpresa m’envaiexen i els nervis tamb�, perqu� no fa ni una setmana que s�c aqui i tampoc s� gaire be el qu� li ensenyar� ni com ens ho passarem. Qu� passar�? Conquistarem alguna alemana amb la nostra plurilinguilitat? o ens tractaran com a simples guiris? #fis#

Diumenge tarda, parlo amb el marc (el Querol) per telèfon, no té ganes d’estudiar i em troba a faltar, mirem que valen els bitllets perquè em vingui a veure, i la cosa es queda mig penjada. Dilluns nit, parlo amb el marc per telèfon altre cop, està a punt de comprar els bitllets, 1 hora més tard tinc la confirmació, el Marc em ve a veure!!! La joia i la sorpresa m’envaiexen i els nervis també, perquè no fa ni una setmana que sóc aqui i tampoc sé gaire be el què li ensenyaré ni com ens ho passarem. Què passarà? Conquistarem alguna alemana amb la nostra plurilinguilitat? o ens tractaran com a simples guiris? #fis#
Ja està aqui, ja arriba, Nürnberg tremola perquè pressent la seva arribada, ai no, que es el metro que arriba. I quatre dies més tard marxa, l’acompanyo a l’aeroport i decideixo tornar caminant desde l’aeroport amb la calma, passejant i relfexionant en aquests últims 4 dies, amb com de bé ens ho hem passat, els moments que hem tingut i només se m’acut de donar-li les gràcies per haver vingut i demanar-li com a la resta de vosaltres, que passi per aquí algun altre dia. Per seguir mostrant aquesta ciutat que a poc a poc s’està fent meva en el temps i l’espai.

[Podeu trobar més informació sobre el viatge a www.marcquerol.com ]

Podeu visitar la selecció de les fotografies a marcnuernberg42006

Augsburg

Què es pot fer un diumenge ennuvolat? Anar a una ciutat típicament alemanya al sud de Nuernberg. #fis# Augsburg és la tercera ciutat més important de Baviera, amb els seus carrerons empedrats, cotxes bojos i típics tramvies. Aqui hi ha anat la valenta expedició formada per l’Almendra, l’Alicia, l’Ana, la Nieves i el Xavi; desafiant plujes torrencials (de fet no arribava a plugim), canvis de transport (hem fet 2 transbordos d’anada, i dos de tornada) i la desertització de la ciutat (estava tot tancat i no hi passejava quasi ningú a excepció de la divisió d’honor dels BoyScouts de Baviera).

Podeu clickar a la fotografia per veure les fotos

/augsburg4_2006

Ich bin Xavi, aus Barcelona

Introducció dita fins a la sacietat aquests 3 frenètics dies! #fis# El fet de dir Xavi, reforçant la X evita que d’entrada em diguin Javier (cosa que ja magrada), i el fet de dir Barcelona, a part de que queda molt be perquè Barcelona és una ciutat que ara està de moda, no m’associa ni a Catalunya ni a Espanya, i no poden sortir temes escabrosos i estatuitaris pel mig.

Aprofitant aquest post afegeixo algunes fotografies que ja he fet de Nuernberg

/primeresfotosnuernberg

Vull ser pilot

Està decidit, un cop hagi acabat la carrera, em faré pilot. D’aquesta forma podré fer aquestes fotografies, i total per tenir el tacte que tenen alguns pilots! #fis# Dos avions un mateix dia, i esperar-se 1 hora i algo al aeroport de Amsterdam i per postres quan arribo a l’aduana, el policia em mira amb una cara rara, … i pensa “tate, aquest es traficant” i res, em regira tot l’equipatge suposo buscant alguna cosa que m’impedeixi la tant anhelada entrada al país quadrat. I atenció, seguint la tònica, quina és la meva sorpresa quan el policia veu les tisores que hi havia a la bossa del portàtil!! Un tanto pels inspectors de Barcelona!

Aqui teniu les fotos: (clickeu sobre la imatge), atenció al avionet que em va dur de Amsterdam a Nuernberg, per mi que aquest servei es deficitari, a més de ser petit, anava bastant buit!

/viatgenuernberg

Y un espacio chiquitito para vivir …

En el meu cas, no es pas un lloc petit però si que hi viurà. #fis# Aixi d’entrada jo diria que es força gran, els mobles estan posats sense ordre ni concert i segur que es podria aprofitar més l’espai, però s’hi està còmode. L’únic problema es que falta la cortina! I el sol aleshores em desperta ben de matí.

La cuina millor no la descric, que depen quines veritats digui potser el xino s’enfada … Però vaja, el dilluns farem una reunió i organitzarem temes de neteja.

Us poso aqui unes quantes fotos de l’habitació just de quan vaig arribar, aviam si després afegeixo fotos de com la tinc ara.

/habitaciostpeter

Qui està nerviós?

Són les 0:00 del dia D com ha dit el musi. Estàs nerviós em pregunten, i jo respon, una mica. La veritat es que crec que no sóc molt conscient de que marxo i realment tirar-me enrere ara mateix seria molt lleig dprés de les múltiples mostres de suport que he rebut. Especialment del Marc Querol, una persona que es sent tant enganxada a mi que ha necesitat tres cops per dirme adeu, l’últim cop ha sortit del meu cotxe com si ens veiessim al cap de no res. Però clar, tractant-se d’un home de món com ell, estic segur que en menys del que canta un gall el tinc a Nürnberg assetjant les primeres rosses que trobi. Després del missatge tant maco que m’ha penjat al post “trampa 22” no puc sinó donar-li gràcies mil cops per les vegades que m’ha fet riure amb les seves històries. és realment un “noi afortunat”.

Estic potser una mica massa nerviós i no se que escriure. Tant sols això, que moltes gràcies a tots i que com va dir Mc Arthur quan els japonesos el van obligar a abandonar filipines, Tornaré!

Aixi que estigui tingui internet donaré fe de la meva bona arribada.

Fins aviat a tots!

Trampa 22

Yossarian és tripulant d’un bombarder dels estats units destinat al nord d’Itàlia a finals de la Segona Guerra Mundial. Vol ser exclòs del servei alegant malaltia mental, però la resposta dels seus superiors, és que “només els bojos accepten missions aèries” i que la seva reacció demostra que està sa i que per tant pot volar. #fis#

Amb aquest esgarrifós raonament lògic com a premisa arrenca el llibre de Joseph Heller publicat als anys 70. On se’ns mostren l’estupidesa, la bojeria i la astúcia totes elles mesclades en el marc de la vida quotidiana d’una base aèrea del nord d’Itàlia. Durant tot el llibre Yossarian ens va presentant als personatges amb els qui li ha tocat conviure. Mentre es questiona el patriotisme que exigeix sacrificis inadmisibles.

La majoria dels capitols són històries relacionades amb un sol personatge que tenen un humor bastant irònic i que en molts cops ratlla la tragèdia. Personatges que moren i dels quals només en queden els records que conserven els seus companys i la carta de suport als familiars. Errors burocràtics que proven les escenes més dantesques juntament amb ordres i contraordres militars que redueixen a l’absurd les relacions entre superiors i subordinats.

En un principi no sabia si posar pàgines sobre llibres, però com que alguns m’han acusat de golafre per el nombre de pàgines sobre cuina i restaurants, doncs he volgut treure una mica la part més intelectual. A saber on arribarem.

Os Panda

Ja, es potser un poc trist posar un xino com a recomanat, però es potser més pel carinyo i l’afecte cap a aquest restaurant oriental. #fis# Està situat al carrer Verdi, just a sobre d’Astúries, i es diu, doncs Os Panda.

És petit i té una carta com tots els xinos, i el menjar, com que no soc cap expert en menjar xino doncs el trobo igual que tota la resta de llocs. De fet, als xinos sempre demano, de primer, arròs, i de segon … arròs. Vale, ho se, no cagaré en 3 dies, però almenys no he menjat els pollastres (gat), vedellas (rata) o porc (gos) amb bambú (suro) i salsa agridulce.

Però pel que es coneix més el Os Panda, és per els “tallarines de la casa”, convido desde aqui a buscar la persona que hagi menjat mai tallarines de la casa. Els múltiples cops que ho hem intentat demanar, la resposta per part de la camalela ha estat un “flio”, acompanyat d’una mirada fulgurant que disuadeix fins i tot al capitan trueno de agafar “tallarines de la casa”.

Doncs això, mas vale malo conocido que santo por conocer, si heu d’anar a un xino, neu a aquest :P!.

Espero comentaris de tots els amb els qui he passat vetllades inolvidables a l’os panda!

Sopa Verda

Donat que veig que les visites han baixat una mica, intentarem fer pujar l’audiència amb un plat estrella: la Sopa Verda!!!#fis#

Fredes nits a Bagergue han estat acompanyades i escalfades amb aquesta fàcil, ràpida i deliciosa sopa. Posant la recepta pública, m’exposo a que el mon sencer es doni a la Sopa Verda i es crei una raça adicta a la Sopa Verda.

Per tal de preparar aquest famós plat necessitarem:

  • 2 o 3 cebes.
  • 2 grans d’all.
  • 5 Cullerades de sèmola de verdures (al mercat en trobareu).
  • 3 pastilles de caldo (el que vulgueu, verdures, pollastre, carn …).
  • Herbes (com sempre a escollir).
  • Aigua
  • Fideus prims.
  • Pasta petita variada.

Per començar triturem la ceba i els alls amb l’ajuda de la picadora. Posarem oli abundant a l’olla i ho fregirem juntament amb les herbes. Anirem remenant per tal de que no s’enganxi amb el fons de l’olla. Quan hagi agafat un to daurat tirarem les pastilles de caldo i acabarem de remenar, i abans de que se’ns enganxi, tirarem l’aigua. Deixem que arrenqui el bull i tirem tota la pasta i la sèmola de verdures i ho deixarem que es faci una estona. Finlament retirarem la olla i deixarem que la pasta s’acabi de fer per la pròpia escalfor.

Senzillament genial!

Espero que us hagi agradat, i que us senti d’allò més be!

Casa del Senyor Just o Casa dels Esquirols

En un incomparable marc muntanyenc es troba aquesta agradable casa de carns a la brasa i calçots.

El menjar es bo, i l’experiència dels cuiners fa gaudir els paladars més exigents. Uns calçots com deu mana i una àmplia varietat de carns a la brasa i entrants deixen l’estomac a punt per enfrontar-se a la dura setmana.

Conyes a part, moltes gràcies pel dia que vam passar tots (la Sara, el Guillem, el Salva -vingut expresament desde Gandia aquell matí, la Laura -que havia d’estudiar-, el Cristian, la Deborah, el Joel, l’Arantza -mai se com s’escriu :$-, el Marc, la Marta, la Núria i jo) i per la magnífica gimcana que em vau fer fer per la casa, i sobretot pel Quien és Quien!!!

Clickeu a la fotografia per veure la galeria de fotos seleccionades.

/gelida2432006

Pastarito

Rere un nom que recorda a “pajarito” s’amaga un restaurant “italià” de preu mitjà i vi purgant.

Escollir un restaurant avui en dia es una tasca difícil. Normalment es vol que el sopar sigui inolvidable, o que vagi molt bé, i un bon sopar anima la gent i després es fàcil recordar. Després de buscar alguns llocs pel centre i sense gaire be sabent quin criteri a seguir, es va seguir el consell del Marc per tal d’escollir el Pastarito, vam demanar taula i alli vam quedar.

El primer que sorprén es el personal. Vingut d’arreu del món (desde Paquistan fins al Marroc, passant lògicament per Itàlia). La llengua es sovint també un punt de conflicte, sobretot quan un pobre pagès s’entesta a parlar el català. Un cop sentats (ens van muntar la taula al moment al mig del passadís de l’entrada) i després de dirnos que ens sentessim amb uns nois que ja estaven!!! vam mirar la carta. Confusa, aixi es podria definir.

Finalmem vam menjar. Les pizzes eren normals i la pasta també, res a resaltar. Be, el vi, una mica aspre i adonsimonat, sort que només en vam demanar dos ampolles.

Una altra cosa que també va sorprendre, va ser el que van trigar a portar el compte!!! 20 minuts segons el Javigon, tot serà per ganes de pagar que teniem nosaltres …

En definitiva, un lloc ideal per a grups (TOT eren grups i podies fer el xivarri que volguessis) tot i que el preu no es tancat i et pots endur alguna sorpresa. De totes formes hi ha molts altres restaurants per a grups per anar.

Sort que després es va arreglar amb la cerveseta del Bar aquell que mai se com se diu.

Prost!

Ca la Nuri

Que fan un pagesot de can fanga i un seductor nat (xo lleugerament sonat) anant a dilapidar patrimoni en un restaurant del port? Doncs fer tal com van fer quan el seductor (el marc querol perqui no ho hagi pillat) va marxar cap a terres més fredes (alias Canadà), anar a sopar perquè després no siguin capaços de recordar ni què van fer aquell dia. Segurament perquè van anar un amb l’altre enlloc de amb les respectives dones dels seus somnis.

Tornant al restaurant, que es el que importa en aquest article, post o pàgina; es un lloc que costa de trobar però que després val la pena (potser tampoc calia patejar-se tot el passeig marítim). Està just davant de la platja, es veuen les ones trencar la sorra desde la taula. I el menjar es senzillament excel·lent. Molt recomanable els daus de rap amb romesco i el tiramisú (i moltes altres coses que no em provat). és un poc trist quedar aclaparat per la carta de peixos i marisc i voler tantes coses que no saps què escollir, perquè saps que el fet d’escollir una cosa per menjar t’impedeix saber si allò que has escollit és el millor (bàsicament perquè serà l’únic que hauràs provat).

Es recomana anar també el dimecres (que deu ser el dia del escamarlà, com als cines és de l’espectador) pel generós descompte (40%) que fan sobre el preu del menjar. Això permet a especíments elegants i ben vestits (com seriem el Marc i jo) anar a llocs com aquests en ocasions tan especials (ep! no cal caure en la cursileria i sensibleria ara!).

PD: a la web del marc trobareu una referència a aquest sopar.

PD2: com us haureu adonat faig algunes faltes d’ortografia, principalment contraccions de paraules o articles, això es per accentuar més el meu tant característic accent de pagesot (oi Laura?)

Cols de brussel·les amb xampinyons

Ara a la verduleria podem trobar les nostres amigues les cols de brussel·les! Fer-les amb patata i pastanaga acaba quedant una mica sonso: solució fregir-les amb xampinyons! #fis#
Ens caldrà (per 4 persones):

  • 400 gr de cols de brussel·les
  • una safata de xampinyons
  • especies

Potser no es una recepta gaire original, però es ràpida i potser no tothom la coneix. Per començar netejarem les cols de brusel·les treient una mica la cua i algunes de les primeres fulles. Quan estiguin totes netes, les tallarem per la meitat i les posarem a bullir. Per saber si ja estan cuites, amb la cullera de fusta intentarem partir-ne una contra la paret de la olla. Si es parteix sense problemes es que ja es poden treure i colar. No oblideu de tirar sal i oli a l’aigua!
Mentrestant netejarem els xampinyons i els tallarem a làmines i els posarem a fregir en oli ben calent. és important quan es fregeixen verdures saber què volem. Les verdures i els bolets (carbassó, albergínia o xampinyó) tenen un alt percentatge d’aigua i quan els fregim, si els fregim a foc baix, treuran l’aigua però no s’evaporarà prou ràpidament i enlloc de fregits ens quedaran bullits, aixi doncs es important tenir l’oli ben calent i un foc alegre. Com més gran sigui la paella amb més llibertat podrem saltejar les verdures. Els xampinyons els farem en una paella una mica gran per poder posar les cols de brussel·les després. Quan els xampinyons ja estiguin fregits tirarem alguna herbeta, acabarem de remenar i tirarem les cols de bruseles ben colades.

Com abans, es important treure el màxim d’aigua quan fregim verdures i aquest cop volem que les cols ens quedin lleugerament fregidetes, procurarem colar-les molt be. Les aguantarem una mica a foc alegre i quan estiguin una mica torrades (molt poc) les treurem i servirem.

Si afegim algun troset de bacon fregidet alegrarem encara més el plat.

Aquest plat serveix com a primer plat complet, però també es pot fer servir per acompanyar alguna carn o salsitxes.

Molt bon profit!

Espero comentaris!

Pasta amb crema de xampinyons

Iniciem la categoria de receptes amb aquesta recepta de fa anys i panys que utilitza bolets #fis#:

Ingredients:

  • Xampinyons
  • Mantega (o en el seu defecte oli)
  • Crema de llet (o en el seu defecte llet amb una punta de farina)
  • especies (preferiblement orenga)
  • Pasta

La pasta es pot escollir lliurement, però aquesta crema queda millor amb pastes que tenen forats on la salsa es pot quedar (per exemple macarrons, espirals, etc …). La pasta cal bullir-la al punt de cada u.

Per fer la crema de xampinyons, triturarem els xampinyons amb la picadora (que quedin ben triturats) i ho fregirem en mantega desfeta en una paella o amb una mica d’oli. Quan el xampinyó triturat estigui ben fregit (el color haurà canviat cap a negre) afegirem la crema de llet i ho remenarem fins que quedi ben integrat. Abans de treure-ho, tirarem algunes especies (orenga o alfàbrega). No oblidem de tirar una mica de sal.

Finalment com us podeu suposar es barreja la salsa i la pasta. I si es vol, es serveix!

Bon profit!

PD: posa “iniciem la categoria de receptes” i és un error en part perquè es la última recepta segons la data, però va ser insertada la primera de totes i en el moment de fer pública la web es la primera recepta que trobareu.