Ca la Nuri

Que fan un pagesot de can fanga i un seductor nat (xo lleugerament sonat) anant a dilapidar patrimoni en un restaurant del port? Doncs fer tal com van fer quan el seductor (el marc querol perqui no ho hagi pillat) va marxar cap a terres més fredes (alias Canadà), anar a sopar perquè després no siguin capaços de recordar ni què van fer aquell dia. Segurament perquè van anar un amb l’altre enlloc de amb les respectives dones dels seus somnis.

Tornant al restaurant, que es el que importa en aquest article, post o pàgina; es un lloc que costa de trobar però que després val la pena (potser tampoc calia patejar-se tot el passeig marítim). Està just davant de la platja, es veuen les ones trencar la sorra desde la taula. I el menjar es senzillament excel·lent. Molt recomanable els daus de rap amb romesco i el tiramisú (i moltes altres coses que no em provat). és un poc trist quedar aclaparat per la carta de peixos i marisc i voler tantes coses que no saps què escollir, perquè saps que el fet d’escollir una cosa per menjar t’impedeix saber si allò que has escollit és el millor (bàsicament perquè serà l’únic que hauràs provat).

Es recomana anar també el dimecres (que deu ser el dia del escamarlà, com als cines és de l’espectador) pel generós descompte (40%) que fan sobre el preu del menjar. Això permet a especíments elegants i ben vestits (com seriem el Marc i jo) anar a llocs com aquests en ocasions tan especials (ep! no cal caure en la cursileria i sensibleria ara!).

PD: a la web del marc trobareu una referència a aquest sopar.

PD2: com us haureu adonat faig algunes faltes d’ortografia, principalment contraccions de paraules o articles, això es per accentuar més el meu tant característic accent de pagesot (oi Laura?)