Amsterdam

Finalment ho he aconseguit. A més d’estar a l’aeroport de Schippol he anat a donar un tomb per Amsterdam. Haig de reconeixer que no es que n’estiguessim gaire segurs d’això de abandonar la seguretat de l’aeroport per anar a veure la ciutat del vici i la perdició, però be, finalment hem pagat els 6 euros de rigor per el viatget en tren d’anada i tornada i ens hem plantat al mig d’una de les ciutats que m’ha semblat més encantadora. És més, em pregunto com és que no hi havia anat mai! Els canals, les casetes petites, m’ha semblat veure que era una ciutat que unia el més encantador de les ciutats del centre d’europa amb les ciutats mediterrànies. Em repeteixo, ho se, però senzillament encantador.

Cal dir però que la sorpresa ha estat majúscula quan completament per atzar, just sortir de l’estació, hem anat a parar directament al barri de les cases de barrets, on l’elies i jo hem quedat lleugerament xocats per la situacio. Val que te l’expliquen, però quan te la trobes tant allà, ves per on, que t’impacta. Ha faltat temps però per sentar-se a un dels molts bars petits que hi havia al costat dels canals a prendre una cerveseta.

Però be, quedar clar que en breu hauré de fer una escapadeta cap allà, els vols són barats i segur que es pot trobar algun lloc decent per dormir. Caldrà buscar ara la companyia :P!

I aquí s’acaba el periple d’una setmaneta per Europa, suposo que en un parell o tres de dies penjaré les fotos de tot plegat i potser algun altre post, però en principi si voleu més detalls (morbosos i no tant) del viatge, ja sabeu, trucadeta/mail + tardeta + cerveseta i tots contents!

Balenes i altre bestiar

Ara mateix em trobo sentat al sofà del pis del Marc (que ara sembla molt més agradable després que l’Elies li dongués una repassada de bayeta) paint dins el meu estòmac un tros de balena. Si senyors si, sóc un assassí i una mala persona i em dedico a caçar balenes, be de fet em dedico a anar al super i comprar filet de balena congelada, 800 grs per 122 corones (uns 15 Euros). Això si, també haig de reconeixer que no es que se’m doni excessivament be i que estava força mes bo el tros que em vaig menjar a Alesund fa uns 4 anys.

A part d’això, coses interessants a comentar: ja som peatons altre cop!!! sempre és dur tornar un cotxe de lloguer, perquè li agafes carinyo, l’alimentes com deu mana i t’hi trobes a gust (malgrat que el soroll del motor recordés a una camioneta), però al final l’hem hagut de tornar. I el diumenge, després de una nit en un local de moda de la nit de Trondheim on vam poder admirar i contemplar el millor de la fauna local, vaig deixar el cotxe davant de la oficina de la Hertz, espero que si no me l’han carregat encara a la Visa es perquè son uns despistats o me’l volen regalar, no pas perquè el cotxe hagués desaparegut. A part, el dia d’ahir va passar entre la tranquilitat i la mandra, amb una visita al castell i a la torre de televisió (desde on vam poder admirar les vistes de la ciutat). I avui hem baixat dos cops al centre (que consti que per baixar al centre desde casa el marc s’ha de fer una patejada de una hora anar i una altra hora tornar) per mirar si hi havia botigues i comprar la mítica gofrera, però pel que es veu caldrà apurar i comprar-la demà al matí abans d’agafar l’autobús cap a l’aeroport.

En fi, després de menjar balena i treballar per dexma més del que hauria per estar de vacances, però menos del que hauria per serne part dels responsables crec que m’en vaig a fer la maleta i dormir, que demà intentaré arreglar un dels greuges més grans dels últims temps. Per acabar us deixo amb la fotografia de la caixa on estava la susodicha balena (no tota, només un troset petit petit).

balena.jpg

Lofoten

Ara mateix ens trobem al ferry de tornada de les illes Lofoten. Realment indescriptible. Un lloc on s’uneixen la muntanya més alpina amb les costes més abrubtes. Senzillament inolvidable. El dia ha començat amb la calma i amb uns bons ous ferrats fets al alberg del Roar (així vam descobrir que es deia el susodicho guardià-autèntic-marino de l’alberg). Tranquilament hem fet cap al museu viking, on hem vist una reconstrucció de la casa del Cap viking, juntament amb una de les poques reconstruccions que hi ha de vaixell viking. Després hem fet cap al sud, amb l’objectiu d’arribar a A, la ciutat més al sud de les Lofoten (sense contar les petites illes que hi ha més avall). I si ahir ja ens haviem impressionat, avui ha estat colpidor. Finalment el sol ha sortit i hem pogut admirar l’alçada de les muntanyes, com dents de gegant surtint del mar esperant que un bon tros de carn caigui del cel. I parlant de menjar, …, per celebrar el aniversari de l’Andrew, hem trobat per pura casualitat un lloc super mono on ens fet un bacallà al forn amb patatetes i verduretes per "quatre duros noruecs (evidentment, el concepte quatre duros a noruega es diferent :P)". Ja per acabar la visita hem seguit baixant cap al sud, entre pont, túnels i poblets pescadors amb llocs per assecar el bacallà.

Com a apunt del dia, ens quedem amb l’home esquiant per la carretera, si si, un home amb una especie de patins fent com una especie de esquí de fons pel mig de la carretera. I això que la neu de les muntanyes és encara molt present.

Ara anirem cap a Fauske, on hem trobat una cabana en un camping després que el tom-tom ens en digués el telèfon (s’ha de tenir en compte que hem estat intentant trucar a un munt de llocs, tots amb el telèfon equivocat, abans de trobar-lo).

I demà, altre cop passarem per la tundra per tornar cap a Trondheim.

Us deixo amb la foto de les Lofoten feta desde el mateix barco desde, com a bon friki, estic penjant el post!

Cercle Polar Àrtic

Ja hi som. Ja ens podem considerar àrtics. No hem vist ossos polars ni animalets similars, però hem creuat el cercle polar àrtic. No pensava mai que es pogués arribar tant amunt. El més curiós es que un cop passat el tros de la carretera que semblava la tundra i que anessin a sortir esquimals, finalment hem arribat a Bodo; on tot i que es bastant desert, sembla que hi ha certa animació i vida.

De la resta del dia massa coses a destacar, això de fer km per Noruega es més llarg del que sembla, les carreteres estan en bon estat però no hi ha manera d’avançar.

Voldria posar fotos i algun document més interessant aprofitant que el hotel on hem anat a parar tenia wifi, però es massa tard i demà hem de fer 230 km abans del ferry.

Objectiu de demà: les lofoten!!!!

Trondheim altre cop

Aqui estem, ja hem arribat a Trondheim, i la veritat es que passejar per trondheim altre cop ha tingut la seva gràcia. Curiosament, les coses seguient al mateix lloc, especialment el ascensor per bicicletes tant famós.

I ara res, a dormir que estem rebentats, que avui amb la tonteria l’elies i jo quasi hem empalmat i hem anat dormint d’avió en avió i pels sofàs i autobusos. I per Trondheim, enlloc d’anar en bus com la gent civilitzada, ens hem dedicat a fer unes patejades impressionants. Això si, han tingut la seva recompensa en el cafè del moll on ens hem pres unes “varme shokolade”.

I demà, cap al nord…. Al final no arribarem demà a les illes i tenim lloc per dormir a Bodo.

fins aviat!

Encara més al Nord

Si senyors, això pretenc, fa poc vaig dir que el més al nord que havia estat era a uns 100 Km del Cercle polar àrtic, doncs be, … L’objectiu dels pròxims dies és arribar encara més amunt.

Marxo a Noruega. A veure el Marc Querol, que esperem que ens ensenyi les tàctiques de seductor nat amb la població local.

I aquest cop, com a novetat mundial ve amb mi …. L’Elies!!! Algú a qui aquest any dec moltes coses :)!

I ho se, podria haver fet un post més currat i aquestes coses, però l’emoció m’embarga i de fet l’avió surt d’aqui a 6 hores.

En fi.

Fins aviat!