Category: Islàndia

El dia avui s’ha llevat pràcticament net de núvols (bàsicament per la gran ventada que feia) i hem pogut guadir d’un dels racons més emblemàtics de la illa. El que m’ha agradat de snaefells és el fet de que hi ha una mica de tot el que hi ha a islàndia concentrat en una sola península. Un glaciar que es pot veure omnipresent, penyasegats plens de ocells, camps de lava, muntanyes de 1000 metres, pistes que et duen a llocs remots…. Nosaltres hem optat per travessar la península per la pista mes pròxima al glaciar amb el cotxe, i desde un punt intermig pujar a una petita muntanya desde on es veia bona part del nord de la península. Per l’esforça que ha suposat la vista valia la pena! Després hem baixat, i hem fet una altra excursió travessant un camp de lava. El vent però era més omnipresent (inclús en alguns forats) i el paisatge, tot i ser maco, tampoc canviava en els 6 km de l’excursió.

Amb tot ja se’ns havia fet tard i hem anat a dinar a un cafè, bacallà i hamburguesa, creieume si us dic que era molt típic! El restaurant eren unes casetes molt mones on havien tingut el detall de cobrir la teulada amb molsa. Després de dinar, “només” haviem de fer uns 200 km fins al seguent hostel, però per acabar d’aprofitar el Suzuki Grand Vitara, hem volgut passar per dues carreteres de muntanya (al hostel ens havien dit que tot i dures, eren passables). Concretament ens voliem acostar al Langjokull (el segon glaciar mes gran d’Europa) i arribar a Laugarvatn pel nord. La pista ha estat dura, 80 km de un munt de pedres, de molts llocs on apenes podies anar a 15km/h però la sorpresa final de viatge ha estat el preciós paisatge. De cotxes només n’hem trobat 2, i no m’extranya perquè després dels trossos de pedra venia una zona de sorra on amb prou feines es veien les roderes, i la pista acabava baixant uns 1000m de desnivell en 5 o 6 km. Us podeu imaginar com de penderuda era la pista! Curiosament, quan hem entrat a la pista, no posava res de only 4×3, però quan n’hem sortit si! Hem arribat a les 10 al hostel, però amb un somriure de orella a orella!

 

 

 

Poc a dir del dia d’avui. L’horari era molt estricte, ja que a les 12:15 havíem d’agafar el ferry cap a la península de snaefells, tot i així hem tingut temps de anar al fiord del costat a veure una cascada. Es fijors occidentals son menys impressionants que els que podem trobar a Noruega, però jo els he trobat més interessants que els orientals. Més deserts i amb la possibilitat de creuar-los per dalt (alguns d’ells). També és cert que la carretera està bastant (per no dir molt) pitjor.

El ferry durava 2 hores i mitja, i per una mica més del que ens hagués costat en benzina fer els 300 km hem descansat una mica de conduir. El ferry passava entre fiords i illes, i de fet feia una parada intermitja en una illa on només hi havia un cotxe, un tractor i una vintena de cases. Com a apunt curiós del ferry, a l’exterior apenes podies estar pel fred i el vent, i a l’interior hi havia una zona on podies menjar el que duguessis però on no tenien posada la calefacció, i una zona amb calefacció on hi havia un restaurant i no podies portar menjar. Per si fos poc tenia una sala de cinema espantosament cutre on estaven fent Jurassic Park.

Que agafessim un ferry no volia dir que no fessim kilòmetres, perquè aqui d’una forma o altra acabes pringant! A Stikisholmur (el port d’arribada) ens han dit que el visitor center del parc estava a 80 km (hora i algo) i que tancaven a les 5, així que cuita corrents a buscar el mapa de torn (als parcs nacionals et donen el mapa amb camins si pagues) i a veure què podiem fer. Donada la meteorologia, l’únic que vam poder fer va ser una volta per uns penyassegats de basalt que feien formacions curioses. A part d’això, hem dormit en unes moníssimes cases de fusta amb vistes a la platja, i la noia que ens ha atès ha dit que hi havia orques pel voltant, que havien trobat foques decapitades! Nosaltres no en vam veure pas!

Tot i que la idea era despertar-se a la nostra caseta de fusta amb un ambient assolellat, fer excursions pel voltant i no fer gaires km, hem hagut de canviar de plans. Ha començat el dia diluviant, i era força dificil fer les 4 petites excursions que teniem planejades, així que hem mirat a l’aplicació del temps de l’agència de meteo de islàndia i hem decidit canviar de plans, fer el que anavem a fer l’endemà avui. Així que hem fet cap cap al nord, a la península que mes a prop del cercle polar àrtic està. De camí cap allà hem passat per la cascada de Detifoss, una força impressionant, que només es pot veure d’un cantó o de l’altre (per canviar de cantó s’han de fer 60km). L’aigua ve del glaciar, travessa un gran camp de lava i es precipita per un congost d’orígen volcànic.

Després de la casacada, com que s’havia fet tard, teniem gana, i per si fos poc tampoc teniem benzina, hem volgut veure com eren de prop els centres socials del país: les benzineres! Aquesta era un bon exemple, per 1800 corones (uns 12 euros) tenies un plat especial del dia (fideus amb pollastre, porro i pastanaga) cafè i aigua. Servit en unes taules de fòrmica i unes cadires afelpades. La mateixa barra del bar servia com a mostrador dels últims hits islandesos i de caixa per el mini super que hi havia. Al super en questió hi havia de TOT  el que es pot necessitar (esponges, desodorant, fideus, oli de cotxe, netejaparabrises, mistos, xampu 2 en 1, llanes, roba, ….) en uns km a la rodona. Per cert, també hi havia benzina.

Menjats i repostats, hem fet cap al nord, on hem recorregut una península pràcticament desabitada, a excepció d’algunes granges i cases aillades, i això si, molts ocellets. Hem fet una petita excursió que ens ha dut prop d’uns penyasegats (plens de ocells, que no frailecillos), cap a un far i finalment a veure un volcà. Desde l’exterior semblava un turó qualsevol, però un cop dalt, hi havia un crater de 100m de profunditat! En aquesta península hi ha principalment dos pobles, Kopasker, famosa pels seus espantaocells molt realistes (n’hi havia un que era un vikingo) i Raufarhöfn que en el seu temps havia estat el segon port més important de l’illa, però que era era un poble sense gaire pena ni glòria.

Per acabar el dia, hem fet 60 km de pista plena de tolls (el cotxe ha quedat maco maco) parant entre mig per pujar a un volcà de coloraines. I oh, sorpresa, desde dalt el volcà hem vist un arc de sant martí doble! Be, de fet el arc de sant martí era complet, de 180 graus, jo no n’havia vist mai cap! Ara estem dormint a Arbot, una granja prop de Husavik, haviem de dormir a un hostel, però hem arribat tant tard que la nostra habitació ja la deuen haver donada i ens han posat a dormir a l’edifici del costat, que no sabem molt be qui hi viu ….