Category: Cuina

Feia dies que no feia servir la papillote de silicona, i avui en tenia ganes. Aixi que inspirantme en el llibret que vaig veure fa uns dies, he pensat en fer verdures arrebossades al vapor.

Força senzill, en el meu cas he agafat carbassó tallat a rodanxes ben fines i un ceballot tallat també ben fi. Ho he posat en un bol i he tirat ou, ho he remenat be, i després he afegit sal i pa ratllat fins que ha quedat una massa força uniforme. Ho he posat a la papillote i li he tirat una mica de parmesà ratllat i 15 minuts a 700 W.

El resultat ha estat molt curiós, la ceba ha quedat molt suau, i el conjunt força bo. Segurament li faltaria alguna coseta o acompanyament per donar una mica més de sabor, però he quedat més que satisfet amb l’experiment.

Només falten dues setmanes per un dia assenyalat per als Catalans: el dia de Sant Jordi, alguns ja esteu pensant a quina damisela regalareu la rosa, altres esteu esperant amb fruició algun títol novelesc per comprar-vos. Però de ben segur que tots voleu menjar pa de Sant Jordi!!!

Es per això que he creat un petit mini site dedicat al pa de Sant Jordi. Allà podreu trobar la recepta, la història i fins i tot on tastar-lo ;)!

Us deixo amb una fotografia del pa que fan al forn Montserrat!

Com cada any avui ha estat tarda de panellets! M’agrada fer panellets però només de dues clases, que son les que m’acabo menjant: xocolata i llimona. Els de llimona no tenen cap secret aparent, ametlla, sucre, una punta de suc de llimona i raspadura de pell de llimona. Els de xocolata però sempre havien estat un drama, perquè un cop portes tota la tarda amassant l’ametlla i el sucre, quan poses la xocolata de cobertura es disgrega tot plegat i costa moltíssim fer boletes o cuadradets o el que fos, per si fos poc quedaven força durs i més que panellets semblaven galetes de xocolata de la castanyada.

Avui però amb la Núria hem trobat la solució! Clares a punt de neu. Un cop tens l’ametlla i el sucre amassats (amb una micona de patata feta al microones) i ja has tirat la xocolata de cobertura fosa al bany maria ho remenes tot be fins que no quedin trossos “blancs”. I després afegeixes dues clares a punt de neu (amb la batidora es un plis plas) i segueixes amassant, el que fins fa un moment semblava pols de panellet, torna a integrar-se i et permet fer boletes un altre cop! Finalment es passen les boletes per maizena i sucre glaç i 15 minutets al forn a 180 graus!

Avui he tingut el gust d’anar a sopar a casa l’Ariadna, i hem improvitzat una mica amb el que tenia a la nevera, dic improvitzant perquè hem acabant anant a comprar el vi, les nous i una carbassa. Per fer un plat boníssim (modèstia a part). Ni més ni menys que pasta amb salmó, carbassa i ceballot amb salseta per sobre.

La preparació ha estat molt fàcil, tant sols era questió de tallar la carbassa a daus (cosa que ha fet l’Ariadna amb una precisió pseudoaustríaca), el ceballot petit a tires més manejables i el salmó (filets de la sirena a falta de salmó fresc recien portat de Noruega) a daus. Ho hem saltejat tot en paelles diferents (sort que no fregava jo :$) mentre es posaven a bullir en Gallo y sus amigos. No se pas d’on ha sortit aquella pasta, però estava ple de dofins, galls i altres animalons comestibles per als vegetarians (car es trobaven en versió pasta). Un cop estava tot saltejat, hem fet una bechamel lleugera posant en un pot la llet, crema de llet, una mica de salmó, una mica de carbassa i una mica de ceballot, hem afegit també nou moscada, una punta de pebre, sal, i nous. Tot plegat triturat amb el minipimer. Finalment hem cuit a foc lent remenant constantment.

La presentació va a gustos, però la pasta al fons, la carbassa, ceballot i el salmó a sobre, i finalment la salseta que hem fet.

Apa, si ho proveu ja em direu el què!

PD: ja se que últimament aquest bloc era una punta més serio, però es que ha sortit taaaaan bona la recepta, que no he pogut resistir la temptació de publicar-la. Hauré de compensar-ho demà amb un post sobre business!

Feia mesos sinó anys que no penjava cap recepta. Tornem doncs una mica a l’estil original del post i expliquem com es fa una Mc Mousaka, o dit d’una altra forma una Mousaka express. De ben segur algun grec em tirarà la recepta pel cap, però no cal fer-li cas, cal ser conscient de l’avanç inexorable de l’estrés i la globalització. Cal tenir en compte que ja vaig escriure en el seu moment una recepta de mousaka, molt més artesanal i potser més bona, però si la qualitat dels ingredients es bona, us asseguro que amb el nou mètode podeu sorprendre a més d’un.

Per fer una Mc Mousaka necessitarem:

• 4 Albergínies
• 1 Kg Patates
• Sofregit de tomaquet (1Kg de tomàquet, ceba, herbetes, all)
• 1/2 Kg de carn picada (de vedella molt millor, però es poden fer experiments).
• 1 litre de llet
• farina
• sal
• nou mouscada
• herbetes varies i diverses

En primer lloc pelem les patates, les posem en un recipient de vidre o similar i les posem aproximadament 15 minuts al microones a màxima potència. Mentrestant pelem les albergínies i les tallem a fines làmines. Quan surtin les patates del microones les posarem aproximadament 10 minuts dins el mateix recipient de vidre però amb un bon raig d’oli i una mica de sal. Si el recipient es petit, farem dos torns. Mentres tant farem algo tant senzill com un sofregit de tomàquet (sempre es pot comprar el tomàquet fregit i afegir-li una mica de ceba i herbetes mes) i fregirem la carn picada. Es important anar removent la carn picada amb una forquilla de fusta perquè quedi ben separada. Quan les patates surtin del microones les tallarem a làmines. Quan les lamines d’albergínia surtin del microones treurem l’aigua (perquè no quedin amargues) i les passarem volta i volta per una paella amb una punta d’oli perquè agafin una mica de gust a torrat.

Un cop tenim tots els ingredients a punt, agafem una safata posem una mica d’oli al fons i comencem a fer capes de albergínia, carn amb tomàquet i patata (així successivament i en l’ordre que es desitgi). Aleshores es el moment de fer la bechamel exprés sense grumolls. Posem el litre de llet en una olla, posem unes 3 cullerades ben bones de farina, la sal, la nou moscada i un rajolinet d’oli (res de manteja, que som mediterranis). Agafem el minipimer i el passem fins que sigui tot una pasta homogènia. Ho posem a foc baix i anem remenant fins que les primeres bombolles apareixin. Veureu com haurà espessit de forma considerable. La bechamel la poseu per sobre la mousaka quasi acabada. Una mica de formatge ratllat i a gratinar al gust. Un vi blanc l’acompanyarà de forma encantadora.

Cal prendre nota de que la bechamel la podeu “perfumar”, quan tingueu la olla amb la farina i la nou moscada, podeu provar a tirar algun altre ingredient abans de passar el minipimer: salmó, nous, xampinyó fregit, pinyons, albergínia, carbassó, etc … Això queda però al vostre gust i risc.

Mentre treballavem en dexma, va haver-hi un dia que de poc ens morim de gana, per sort l’albert havia fet un pastís de xocolata que ens va mantenir alimentats durant un parell d’hores abans de poder anar cap a casa.

Com que avui es el dia de la presentació, crec que és el moment de penjar la seva recepta:

QUANTITATS	Ous	Farina	Sucre/Mantega	Xocolata
1	1	12,5	37,5	50
2	2	25	75	100
3	3	38	113	150
4	4	50	150	200
5	5	63	188	250
6	6	75	225	300
7	7	88	263	350
8	8	100	300	400
9	9	112,5	337,5	450
10	10	125	375	500
11	11	137,5	412,5	550
12	12	150	450	600
13	13	162,5	487,5	650
14	14	175	525	700
15	15	187,5	562,5	750

Elaboració: Es fon la xocolata i la mantega a foc lent, s’afegeix el sucre i es posen els ous un a un barrejant-los amb la massa. S’afegeix la farina i unes quantes nous.

Es cou al forn a 180 graus durant 25 minuts i a menjar!

Bon profit!

Sóc conscient (desconec si també els meus apreciats lectors) que vaig prometre la recepta de la crema de patata en un post anterior, però crec que la millora que he fet a la semi-mítica recepta val la pena de ser relatat. Analitzant la recepta de l’arròs amb pollastre es veu que hi ha dos inconvenients principals: cal utilitzar una olla per bullir l’arròs i fregir arròs es un marron dels macos, això que seguint la idea de la Leire, avui he provat de fregir l’arròs directament a la cassola i tirar-li l’aigua després. També he canviat la forma de tallar la ceba. El resultat? Una recepta d’arròs feta en 10 minuts de preparació i 10 minuts de cocció.

Per provar la recepta res millor que recòrrer a un catador professional amb classe, truco al Marc Querol, poc haig de convence’l perquè vingui a tastar la nova recepta:

Per fer aquest arròs necessitarem:

• Arròs (tasseta per persona)
• Pit de pollastre a trossets petits
• 1 ceba
• Herbes
• Carbassó, albergínia, … i altres verdures opcionals

Per començar tallarem el pollastre en trossos petits perquè es fregeixin prou ràpid. Un cop estiguin tallats tirarem sal, pebre i alguna herbeta que trobem i ho barrejarem be, repartint de forma homogènia la sal, el pebre i les herbetes. Ho deixarem en un plat i tallarem la ceba: a diferència d’altres cops aquest cop no farem la última sequència de talls, és a dir, primer tallarem la ceba per la meitat i a continuació farem fins talls perpendiculars. L’objectiu es tenir al final anelles de ceba tallades per la meitat i molt fines, totes elles separades (si no és prou clar, demaneu i posaré un video al youtube). Un cop fet això posarem oli a la cassola, esperarem que estigui calent i tirarem el pollastre i la ceba. Anirem removent fins que estigui quasi cuit el pollastre i ho retirarem en un plat. Seria ara el moment de fregir les altres verdures tallades a petits trossets. A continuació tirarem l’arròs a l’oli restant, remenarem perquè es dauri una mica, i tornarem a afegir el pollastre, la ceba i les verdures si n’hi havien. Un cop tot remenat, posarem aigua: 2 o 3 tasses per cada tassa d’arròs. I ho deixarem coure a foc lent fins que l’arròs estigui cuit. Tanquem el foc, ens entaulem i gaudim en bona companyia de l’arròs. Pot ser una bona idea afegir algun formatge ratllat per a pasta que es fongui.

Aquesta és la base, la questió es trobar coses que es facin rapid per cuinar i menjar tot de seguit. Les possibilitats són diverses: xampinyons FRESCOS, carbassó, albergínia, pastanaga, pèsols, … ? També pot ser bona idea posar conill, però desconec com s’ha de fer; la veritat es que m’ha vingut al cap el conill perquè el del divendres a la brasa estava molt bo, o potser era la companyia?

Be, en tot cas, el pròxim cop posarem la crema de patata i així farem contenta a la Sara que volia més receptes.

Bon profit!

Ha començat la temporada, si senyors, avui he menjat la primera mandarina de la temporada. Això es una bona notícia perquè vol dir que no m’hauré de preocupar de quina fruita vull menjar després de cada menjar. Perquè això la resta de l’any és un problema. No és que no m’agradi la fruita, si està bona m’encanta, però normalment o les pomes son farinoses, o les peres son massa sucoses, o el préssec acabes pringat. Això si, les pomes de Tornabous passen soles. Així com la síndria i el plàtan (diferenciem si us plau, banana de plàtan, banana és el que tenen a la resta d’europa i que és considerablement soso).

Tal com deiem, la mandarina és l’excelència de les fruites, és neta (només et queda un agradable olor a Hugo Mandarinoss a les mans), treient quan estan excessivament empalagoses, àcides o seques, tenen aquell punt de dolçor que si no fos pq s’han de pelar, podries menjar-ne unes quantes de seguides. I el més important de tot, l’inici de la mandarina és que permet ferme el meu postre preferit: “mandarina, plàtan, pa i xocolata negra”. Deliciós.

Per caure’s de cul oi? doncs mira, jo depén a on no em puc caure perquè algun graciós em va robar el sillín de la bici mentre estava a un sopar a casa el Sergio. Trobeu normal passejar-se amb claus allen pel carrer a les tantes de la nit??

Bon dia i aprofiteu per menjar mandarines que l’època passa volant (amb una mica de sort aguantaran fins al març :D).

Abans que res, voldria avisar que aquest és un post de cervesa i menjar, i per tant demano disculpes a aquells que són reticents als meus posts sobre cerveses. Abans de marxar a Irlanda vaig anar a veure l’Enric (el killu, etern company de pràctiques) perque em deixés un CD, i allò amb vaig trobar part dels seus amics, un d’ells, el Natxi va dir “si ens portes cervesa, et convidem a sopar”. Sent jo un home de paraula quant d’aquests temes es tracta, vaig comprar 4 llaues de mig litre de cervesa en un spar a les 12 de la nit (amb ma mare) com un botellonero qualsevol i les vaig dur cap a Barcelona.

El sopar en questió va ser espectacular, va ser a casa el Natxi amb els seus companys de pis, el Max i l’Humberto i també va venir el Wizart. Per acompanyar les 4 varietats de cervesa a l’Enric va voler dur un Paternina com deu mana, vi contundent on els hi hagi, i tot plegat va regar una amanideta i uns tortiglioni a la carbonara marina (la recepta dels quals està al final del post). Mentre menjavem vam anar obrint les cerveses i discutint sobre cada una, quan duiem ja dues cerveses, vam decidir fer una pausa amb el Paternina, que ens va fer entrar unes calors considerables. Quan el paternina ja estava liquidat vam passar a les dues llaunes que ens restaven (cal fer notar que en aquell moment ja haviem els macarrons i estavem pel gelat, però la degustació, havia de continuar). Aleshores va venir el moment estrella de la nit quan ens vam adonar de que dins llauna hi havia una bola indescriptible que semblava un ull, i fins que el Wizart no va aconseguir obrir la llauna amb l’obrellaunes (super normal) no vam veure que era una bola de plàstic de la qual no vam descobrir la funció, però la història colectiva al veure allí rodant per dins la llauna va ser memorable. Ens vam veure la última llauna i aleshores va començar una agradable sobretaula que es va perllongar fins a certes hores. La degustació va ser excelent, perquè a més, la vam encertar i vam anar progressant de la cervesa més clara fins a la mes fosca, que no sabies si estaves bebent cafè o cervesa, el punt del vinillo va brodar els macarrons que van quedar molt bons. La tornada amb bicicleta va ser tranquila, de Sant Andreu a Gràcia (els dos pobles veritables) sense pressa passant per tots els carrers força deserts, suposo que com un dilluns a la una de la matinada qualsevol.

A continuació la recepta estrella, inventada entre l’enric i jo un dels dies de pràctiques a casa seva. Per tal de fer-la, necessitarem els mateixos ingredients que la carbonara, però canviarem el bacon i la ceba per palito de cangrejo i gambetes.

• Pasta (no era necesari el kilo i mig per 6 persones que vam fer nosaltres)
• Palito de cangrejo
• Gambetes congelades d’aquestes petites
• Crema de llet
• ou batut
• Pebre
• Herbetes (orenga i alfàbrega
• Oli d’oliva

Mentre es bull la pasta procedirem a fregir les gambetes i el palito tallat a trossets, el palito es normal que es trengui o es mig desintegri, no passa res, però si ho fem amb un foc una mica viu ens quedarà torrat i encara més bo. Un cop la pasta està bullida, la colarem i la tornarem a posar a l’olla i al foc molt suau, tirarem l’ou batut, remenarem, tirarem el palito i la gambeta fregida, la crema de llet i si cal una mica de llet, remenarem, un polsim de pebre i herbetes al gust. Seguirem remenant mentre s’acaba de coure tot plegat i ho retirarem del foc. Ho servirem amb una mica de parmesà o emmental per sobre.

En resum, sopar memorable en un pis compartit net i polit (potser es que les experi�ncies passades m’havien fet baixar les exig�ncies). Em sembla que em dedicar� a la importaci� de cerveses. Gr�cies als que estaveu ahir.

M’encanta cuinar, no ho puc negar. En hi ha que fan jocs de màgia i n’hi ha d’altres que cuinen. Avui amb el Marc hem fet una mica de cada. Res millor per passar penes, preocupacions, neures i demés animalades que un bon plat de macarrons amb salsa de salmó, i uns jocs de màgia de postres. Però ves per on que som a diumenge, les botigues estan tancades, i al Marc l’he convidat quan ja feia estona que m’havia llevat. Així que he bullit la pasta i he esperat al Marc per fer-li una demostració de cuina teòrica. I es que la teoria de la cuina defineix que hi ha dos formes de cuinar:

– seguint la recepta: en aquest cas implica passar abans pel mercat a buscar els ingredients que amb precisió a vegades criminal i perversa ens demanen els llibres de cuina. Especialment em fan por els del rollo "cuina per solters".

– seguint la nevera: en aquest cas tenim una llista mental de productes que coneixem i dels quals mantenim un estoc regular gràcies a les nostres visites regulars al mercat.

Però hi ha una barreja de les dues, que és la que a mi m’agrada pel meravellós component de imaginació que implica:

– seguir receptes amb la nevera: en aquest cas hem de buscar substituts dins de la nevera (o armari) als extravagants productes que ens demanen les receptes. I la gràcia està en veure fins a quin punt una recepta es pot tregiversar canviant els ingredients. Així a primer cop d’ull, on posa mantega, llard, o margarina podem fer servir oli d’oliva, que és més sa i aguanta millor les altes temperatures i la cuina lleugerament frenètica. O allà on posa crema de llet podem fer servir farina lleugerament cuita amb l’abans citat oli d’oliva i llet descremada. Perquè siguem realistes, lo dels colacaos amb llet sencera no a tothom li senta be i respecte la crema de llet, som un país de cafè i no de tè.

Feta la lleugera introducció que demostra que la cuina és quelcom viu i en constant movient, i que no té límits fixats, passem el que importa, a la recepta del dia. Potser ultimament m’estic passant amb les receptes, però que hi farem. I like to cook and maybe I live to cook.

Per fer aquesta interessant i senzilla recepta necessitarem:

• Pasta (si es fresca i farcida queda millor, especialment els raviolis de formatge i espinacs)
• Salmó fumat (el que ens quedi a la nevera, o si no uns 50 grams per persona, penseu que té gust fort)
• Crema de llet
• Mantega
• Orenga i alfàbrega
• Nous
• Sal

Primer bullirem la pasta al gust. I mentrestant passarem a fer la senzilla salsa. Consisteix només en primer fregir el salmó tallat a trossets petits en mantega o oli. Cal vigilar una mica que no se us desmonti, pel tema de l’estètica, això s’aconsegueix amb el foc ben viu. Quan ja estigui lleugerament torradet tireu les nous. Remeneu una punteta. Espereu uns instants perquè s’integri tot plegat una mica i aleshores tireu la crema de llet i una miqueta de llet. Si no teniu crema de llet, tireu una mica de farina, fregiula una mica, i a continuació la llet. Aleshores cal esperar que es redueixi tot una miqueta fins que la salsa tingui una textura prou homogènea i veieu que està tot integrat i que no es completament líquid. Abans d’acabar tireu-li més orenga que alfàbrega. Finalment tireu la salsa a la olla on heu posat la pasta després de colar-la. Un bon parmesà a sobre serà el toc definitiu.

Fàcil, bo i ràpid! Es pot demanar alguna cosa més? Si, que et freguin els plats!

#fis#

Ep! Ho se, ho estaveu esperant amb candeletes! Volieu una recepta! Doncs ara que m he quedat sense ordinador i tinc un ratet vaig a posar una recepta ben famosa. No arriba als nivells de la sopa verda, pero espero els comentaris d aquells que l han provat donant fe de com de bona es. (Perdoneu els accents, estic utilitzant un teclat alemany).

[La traduction au Francais c est a la fin ]

Per fer la recepta necessitarem:

• Talls de carn, tall que es pela es ideal, pero es pot usar bistec o carn per estofar tallada ben fina.
• Farina
• Patates
• Un parell o tres de tomaquets
• Un gra d all
• Llorer
• Oli
• Un gotet de vi negre
• Herbetes
• Bolets varis i diversos, preferiblement ceps, rossinyols, carreretes i xampinyons

Per comensar passarem per la farina la carn i la fregirem en oli, no cal escatimar amb loli. Mentrestant pelarem i esqueixarem les patates (esqueixar les patates vol dir tallares a trossos irregulars, clavant el ganivet i arrancant, perque treguin millor el mido). Quan la carn estigui una mica dauradeta la treurem i posarem les patates i les fregirem afegint una mica mes d oli. Es important baixar una mica el foc per tal que no sens cremin les patates. Pero tambe es important que quedin ben dauradetes abans que ben fetes. Quan les patates estan fetes les treiem i les deixem al mateix plat on hem deixat la carn, i tirem els bolets nets i tallats a lamines, si cal amb una mica mes d oli. Els bolets cal anar amb compte quan es fan perque treuen molta aigua, si treuen una mica d aigua, no la llencem, tiremla al plat on tenim les patates i la carn. Un cop els bolets estan fets els retirem.

Un cop ja ho tenim tot al plat, rallem el tomaquet per fer una salseta, posem una mica mes d oli, esperem a que estigui ben calent, i tirem l all tallat petit, esperem uns segons perque es dauri, i tirem el tomaquet rallat. I fem una salsa tomaquet monda i lironda. Tirem alguna herbeta i al cap d una estona una o dues fulles de llorer. Esperem a que el tomaquet estigui ben cuit i tirem tot el que teniem al plat apartat, la carn, les patates i els bolets. Barrejem una mica, i tirem aigua que cobreixi una mica, sal i el gotet de vi i una mica de farina. Remenem be i esperem uns 10-15 minutets perque es redueixi i la salsa quedi ben integrada. O fins que la olor sigui penetrant i no ens permeti esperar mes.

Evidentment aixo s acompanya de pa de pages i un vinet negre. Bon profit!

Maintenant on va faire la traduction au Francais, excuse moi le francais et les accents mais je suis sur un clavier allemand.

Pour faire la viande on a besoi de:

• Mourceaux de viande bien fins, veau ou boeuf.
• Farine
• Pommes de terre
• Un pareil ou trois tomates
• un ail
• Laurier
• Huile
• Un petit verre de vin rouge
• Herbes
• Champignons, ceps, ou des autres

Pour commencer on va passer la viande par la farine, et aprés on va la frire en huile un peut abondant. Quand la viande est doré, on va peler et couper les pommes de terres en petits morceaux, il faut faire des morceaux irreguliers parce comme ca l amidon va aider a integrer la sauce. On met un peut plus d huile et on frit les pommes de terre. C est plus important que les patates deviennent dorés avant que cuites. Apres on laisse les pommes de terre au meme assiette que la viande. On continue avec les champignons, on les a nettoyé, et coupé en trés fines lamines, on mit un peut plus d huile et on le frit. Il faut faire attention avec les champignons parce qu’ils jettent de l eau, pas de probleme, on mit cette eau au assiette avec les pommes de terre et la viande. Quand les champignons sont dejà frits, on les laisse au meme assiete que les pommes de terre et la viande.

Quand tout et frite, alors on fait de la sauce a tomate. On rape la tomate pour avoir du jus de tomate. On mis de l huile a la poéle, on attend a qu’il soit bien chaud et on jette l ail bien coupe, on attend quelques secondes pour qu’il devient doré, et on jette le jus a tomate. Quand la tomate est bien frit, on mit des herbes et le laurier, on attend un peut et on ajoute la viande, les champignons et les pommes de terre. On mélange un peut et on ajoute de l eau, le petit verre de vin et du sel. Et on attend a que tout soit bien integre, environ 10 ou 15 minutes. Et voila, Bon appétit !

Comme toutes les recetes, je doit la dediquer a quelqun, celle ci la c est pour Marion :)!#fis#