Paraula – Pasta a la Carbonara marina

Abans que res, voldria avisar que aquest és un post de cervesa i menjar, i per tant demano disculpes a aquells que són reticents als meus posts sobre cerveses. Abans de marxar a Irlanda vaig anar a veure l’Enric (el killu, etern company de pràctiques) perque em deixés un CD, i allò amb vaig trobar part dels seus amics, un d’ells, el Natxi va dir “si ens portes cervesa, et convidem a sopar”. Sent jo un home de paraula quant d’aquests temes es tracta, vaig comprar 4 llaues de mig litre de cervesa en un spar a les 12 de la nit (amb ma mare) com un botellonero qualsevol i les vaig dur cap a Barcelona.

El sopar en questió va ser espectacular, va ser a casa el Natxi amb els seus companys de pis, el Max i l’Humberto i també va venir el Wizart. Per acompanyar les 4 varietats de cervesa a l’Enric va voler dur un Paternina com deu mana, vi contundent on els hi hagi, i tot plegat va regar una amanideta i uns tortiglioni a la carbonara marina (la recepta dels quals està al final del post). Mentre menjavem vam anar obrint les cerveses i discutint sobre cada una, quan duiem ja dues cerveses, vam decidir fer una pausa amb el Paternina, que ens va fer entrar unes calors considerables. Quan el paternina ja estava liquidat vam passar a les dues llaunes que ens restaven (cal fer notar que en aquell moment ja haviem els macarrons i estavem pel gelat, però la degustació, havia de continuar). Aleshores va venir el moment estrella de la nit quan ens vam adonar de que dins llauna hi havia una bola indescriptible que semblava un ull, i fins que el Wizart no va aconseguir obrir la llauna amb l’obrellaunes (super normal) no vam veure que era una bola de plàstic de la qual no vam descobrir la funció, però la història colectiva al veure allí rodant per dins la llauna va ser memorable. Ens vam veure la última llauna i aleshores va començar una agradable sobretaula que es va perllongar fins a certes hores. La degustació va ser excelent, perquè a més, la vam encertar i vam anar progressant de la cervesa més clara fins a la mes fosca, que no sabies si estaves bebent cafè o cervesa, el punt del vinillo va brodar els macarrons que van quedar molt bons. La tornada amb bicicleta va ser tranquila, de Sant Andreu a Gràcia (els dos pobles veritables) sense pressa passant per tots els carrers força deserts, suposo que com un dilluns a la una de la matinada qualsevol.

A continuació la recepta estrella, inventada entre l’enric i jo un dels dies de pràctiques a casa seva. Per tal de fer-la, necessitarem els mateixos ingredients que la carbonara, però canviarem el bacon i la ceba per palito de cangrejo i gambetes.

• Pasta (no era necesari el kilo i mig per 6 persones que vam fer nosaltres)
• Palito de cangrejo
• Gambetes congelades d’aquestes petites
• Crema de llet
• ou batut
• Pebre
• Herbetes (orenga i alfàbrega
• Oli d’oliva

Mentre es bull la pasta procedirem a fregir les gambetes i el palito tallat a trossets, el palito es normal que es trengui o es mig desintegri, no passa res, però si ho fem amb un foc una mica viu ens quedarà torrat i encara més bo. Un cop la pasta està bullida, la colarem i la tornarem a posar a l’olla i al foc molt suau, tirarem l’ou batut, remenarem, tirarem el palito i la gambeta fregida, la crema de llet i si cal una mica de llet, remenarem, un polsim de pebre i herbetes al gust. Seguirem remenant mentre s’acaba de coure tot plegat i ho retirarem del foc. Ho servirem amb una mica de parmesà o emmental per sobre.

En resum, sopar memorable en un pis compartit net i polit (potser es que les experi�ncies passades m’havien fet baixar les exig�ncies). Em sembla que em dedicar� a la importaci� de cerveses. Gr�cies als que estaveu ahir.