Category: Montenegro

Avui ja hem abandonat les caluroes terres baixes per estar els dies que queden per les muntanyes. Hem agafat la carretera que puja desde Podgorica fins a Kolasine (que després acaba a Sèrbia). Una carretera on la màxima oscila entre 80 i 40 però la mitja efectiva no passa dels 50 km/h: Camions, cotxes antics que van al seu ritme, curves i més curves i molt pocs llocs per avançar. Kolasine es un centre de turisme de muntanya i esquí, ja que allà al costat hi ha una de les estacions d’esqui més grans del país (2 remuntadors). Nosaltres hem comprat el mapa de rigor a la oficina de turisme (2 euros) i hem agafat una pista que sortia desde la base de l’estació fins a un refugi de muntanya. Allà hem caminat una bona estona fins que hem vist les muntanyes desde una prespectiva més elevada. De tornada al cotxe, ens atrevit amb el nostre serbocroat per demanar una sopa, una truita (que ens l’han feta amb una espècie de embotit local) i uns Preganice (uns bunyols que ens han portat acompanyats de melmelada casolana).

Un cop a la carretera principal hem pujat fins al parc nacional de Biodraska. On al garito de informació ens han donat un mapa de l’any 1984 … (on encara sortia Ioguslavia com un sol país!). Allà hem fet una volta per l’estany i un dels últims boscos plujosos de Europa i que va ser dels primers espais a declarar-se protegits (cap allà al 1900).

Finalment hem enfilat cap al congost del Tara, un riu que abans de passar a Bòsnia parteix un altiplà en 2 a Montenegro. Amb un espectular pont que el creua per anar a Sèrbia. El congost es de uns 1000 m de profunditat, i la carretera va pel fons del congost, poc més amunt del riu. Es un lloc especialment famós per fer rafting!

El poble on tenim l’apartament es Zabljak, l’altre centre d’esports d’hivern i porta d’entrada al parc de Durmitor.

Com cada matí, hem anat a la Pekara a comprar el Burek i el croisant per esmorzar, per agafar moltes forces! Ja que no sabiem que avui fariem ni més ni menys que 12 km en Kayak! A uns 20 km al sud de Podgorica hi ha un dels llacs d’aigua dolça més grans d’Europa, el llac Skadar, que està compartit amb Albània. Allà el centre de visitants ens ha recomanat una excursió curta en Kayak (horeta, horeta i algo ….). Al final no hem vist gaires ocells, hem trigat 2h i mitja però atenció! Hem vist vaques al nivell del mar pasturant en un delta! I tampoc ens hem pogut banyar perquè al principi l’aigua estava fastigoseta, i després no podiem baixar del Kayak per tornar a pujar de forma segura.

Després d’arribar reventats, hem demanat si un lloc que sortia al mapa hi havia un restaurant i una platja. 45m més tard, i després de que ens hagin fotut bronca per posarnos en un camí que no tocava, hem arribat a la conclusió que no t’has d’acabar de fiar del que et diguin. La nostra teoria es que tampoc t’acaben d’entendre. Per sort hem pogut menjar alguna cosa en un poble per sortir corrents cap a la següent atracció del dia.

El monestir de Ostrog, està a 1000 m sobre el nivell del mar, construit en una cinglera on no saps qui estava més torrat, si el que va fer el monestir o el que va construir la carretera posterior! Quan hem arribat  hi havia una missa a l’exterior, i després d’esperar una estona prudencial finalment hem decidit entrar al monestir. i Oh! Sorpresa! Ens hem trobat unes coves amb mosaics amb imatges de sants, i si miraves al costat tenies tota la vista de la vall!

Finalment hem tornat cap a Podgorica, i abans d’anar a l’apartament ens hem passejat pel centre (unes 6 illes de cases aproximadament) on s’ajuntava l’equivalent al carrer comercial i el carrer de bars. L’ambientillo tot i estar concentrat era enorme! A la que t’allunyaves del centre però, seguia havent-hi gent al carrer, joves fent botellón al parc i famílies en bancs fent petar la xerrada!

L’objectiu un cop llevats era agafar el ferry de les 9 del matí per estar amb temps a Dubrovnik abans que comencés la calor de debò. Ho vam aconseguir mes o menys, i quan vam entrar a la ciutat antiga ja queia un bon sol! Abans que pugés més encara la temperatura vam donar la volta completa a les muralles (30e) (el mateix que el que ens costaria el parking). La ciutat vella es molt maca, casetes amb teulades de rajola i carrers empedrats. La llàstima es que el turisme l’ha engolit completament. El carrer principal està saturat de gent, que entren com llagostes als restaurants, esglésies i botigues de souvenirs que s’hi troben. Només si t’apartes una mica dels carrers pots trobar una mica de tranquilitat i algun turista despistat. És una llàstima i constrasta bastant amb com va quedar la ciutat després del bombardeig per part de serbis i montenegrins.

Després de dinar en un lloc suficientment tranquil (però més car que als altres llocs que haviem menjat) vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a Montenegro. Després de esperar una bona estona, vam poder donar el passaport i el guàrdia va dir: “Spain, ok, …. oooh Catalonia, Catalonia no problem”. I aquesta va ser la forma de retrodecir de cop 30 anys en el temps! Cases sense arrebsossar, carreteres sense voral, gent caminant per la carretera, botigues obertes fins a les tantes, estampes dels anys 80 a la platja, munts de nens al seient de darrere dels cotxes … Vam parar una estona a Herceg Novi i de cop i volta vam ser transportats!

El que no sabiem però es la sorpresa que ens esperava a la hora de presentarnos als apartaments de dormir. Com que no haviem enviat confirmació de la hora (haviem trucat de forma reiterada i enviat whatsapps desde dubrovnik per avisar però sense resposta) la Tamara havia considerat que no veniem i no tenia habitació per nosaltres … Quina casualitat que en no res va venir el seu germà, que si que tenia una habitació. Al mateix preu i aparentment de la mateixa qualitat … En tot cas la vista era millor i complia el seu objectiu.

Vam acabar la nit sopant en un lloc de grill, on el menjar era bo, però net net, no estava. De fet, fins i tot vam veure aquells espirals que es cremaven temps enrere per espantar els mosquits …. Ah, però abans de tornar a l’apartament, vam poder passar pel supermercat, aqui estan oberts de 6 a 23… I la resta de comerços no tanquen gaire més aviat!