Category: Hawaii

Pel matí hem fet una mini volteta per Palo alto, hem anat de compres, i hem dinat al Mayfield Bakery (on ens hem regalat a base de gust). Després hem tingut el temps just, per tornar a casa, recollir maletes i córrer cap a l’aeroport. No sense abans passar per el garatge que es considera el lloc de naixement de silicon valley, on es va crear hewlett packard.

ja reventats, hem arribat a l’aeroport, hem deixat el cotxe i ens hem posat a esperar l’avió. La nit ja ha cobert l’avió, falten poques hores per aterrar i ara compraré un bono de internet i penjaré tots els posts del viatge.

L’arnau ens ha llevat ben d’hora, i com que ja teniem totes les maletes fetes, hem pogut anar a la Kiholo Bay, una badia preciosa, on per accedir-hi s’ha de caminar una estoneta. Amb només una petita capbussada, la diana ha vist una tortuga i un peix tropical! El mar però estava també molt amenaçador (les corrents eren fortes) i l’arnau i jo ens hem quedat sentats a la sorra tranquilament.

Poca cosa més hem pogut fer, que córrer cap a casa, dutxarnos i anar cap a l’aeroport. On després de un vol de 5h hem aterrat a Oakland a les 12 de la nit. S’ha de dir que l’aeroport de Oakland es molt cutre, i contrasta molt amb el modern aeroport de san francisco.

Dia tranquil, i l’últim sencer a la illa! Així que hem anat a una cosa que teniem pendent i que hem trobat molt interessant! Una granja de café! Allà ens han explicat tot el procés del cafè desde que surt de l’arbre, es pela, es deixa fermentar per treure la fruita i finalment es deixa secar. Aquestes llavors seques son les que s’acaben venent a les torrefactores. La major part de les plantacions de cafè de hawaii eren enormes ie staven en mans de grans propietaris a l’inici de segle, però alguns problemes de rentabilitat, van fer que els grans propietaris abandonessin el negoci i dividissin les grans plantacions en petites granges que immigrans japonesos es van encarregar de portar. Avui en dia, aquestes plantacions s’han organitzat en cooperatives i segueixen fabricant cafè per a la resta del món.

Per dinar hem escollit un lloc recomanat per la senyora de la plantació, uns entrepans de peix en una terrassa amb vistes a l’oceà.

A la tarda, després de fer la siesta per evitar la hora de màxima calor, hem intentat anar fins a la makalawena beach i la kiholo bay. La primera l’hem trobat fàcilment però s’ha posat a ploure i hem hagut de tornar. La segona, hem trobat la carretera després de una bona estona, però no ens ha donat temps, i ho hem deixat per l’endemà si teniem temps.

Avui ha tocat anar cap al sud! Hem agafat la carretera que voreja l’oceà des de Kailua, i hem pogut constatar que es una mica com qualsevol poble de platja de la costa daurada, amb els seus chiringuitos, hotels, i apartaments. Voliem anar a un lloc que figura que era bo per fer snorkeling, però hem vist la platja molt rocosa i complicada, així que hem seguit avall fins a un petit parc nacional. En aquest parc hi ha recreat un petit poble de habitants originals de la illa, amb els seus deus, casetes i platjetes on figura que hi hauria tortugues. Per desgràcia, la única platja amb sorra de la zona estava dins el parc i no s’hi podia banyar. L’altra part que també era bona per fer snorken, també feia feredat!

Finalment hem tornat cap amunt, i ens hem banyat a la Magic Sands Beach. La platja era de sorra blanca, tenia surferos i un puesto de socorristes. Les onades però trencaven amb molta força i l’arnau no s’ha pogut banyar. Això si, la diana ha tingut la sort de banyarse amb una tortuga! Ho ha dit amb cara de sorpresa als que allà estaven, i se l’han mirada amb cara de… mira la turista!

Després de dinar rapid a casa, l’objectiu era anar al centre de visitants del Mauna Kea, a 2800m i un dels millors llocs per veure les estrelles. Abans però hem passat a veure una reserva de petroglifs, símbols humans gravats a la pedra. Fins aleshores, n’havia vist a altres bandes d’estats units, però alguns separats entre ells, aqui n’hi havia més de 1000 tots junts!

A dalt el Mauna Kea, l’espectacle es meravellós, els núvols queden tots a sota (a dalt al cim tenen 330 nits a l’any sense cap núvol) i es poden veure moltíssimes estrelles. Fins i tot hi ha un ranger que explica les constelacions.

El primer dia de la costa oest, vam pujar per la costa, fins a la vall de Pululo, que es l’altre vall del nord a la que es pot accedir, aquesta vall però no té cap casa, i s’hi accedeix per un camí molt costerut. Nosaltres la vam trobar més bonica que la de Waipipio. La platja també de sorra negra i amb unes onades que feien feredat. A la hora de dinar vam menjar al poble de dalt de tot, on hi havia un lloc amb ambientació tropical (parets forrades de palmera), feien pizza hawaiana, i si travessaves el carrer podies veure la estatua del Kamehameha. El gran rei que va unificar totes les illes de Hawaii sota un sol regnat.

Aprofitarem l’incis per explicar aquesta part de la història, a mitjans del segle XIX, hi havia a la illa terratinents europeus i americans que tenien les plantacions i pobres treballadors explotats, entre ells indígenes. El rei Kamehameha, quan va arribar al tro, va lluitar per unificar les illes, convertir hawaii en una monarquia moderna, i limitar el poder dels terratinents. Als terratinents d’orígen americà però, no els va agradar, i amb grups paramilitars (recolzats per l’exèrcit dels estats units) amb l’excusa de implantar la democràcia van prendre el control de la illa i van acabar matant el rei i posteriorment detenint la seva germana. Finalment es van associar amb estats units com a territori ocupat. FA pocs anys, el congrés va aprovar una llei on es reconeixia que hawaii s’havia conquistat de mala manera.

Després de dinar i fer la siesta en un state beach park (on la gent feia barbacoes amb els seus xoricitos i plantava la tenda tot el dia) vam anar fins a una platja pública de un dels resorts. Com hem dit abans, tots els resorts i propietats privades, han de permetre un accés al mar. En aquest cas hi havia un nombre limitat de places de parking, i una platja diferenciada de la zona de ressort. Les onades estaven calmades i vam poder banyar l’arnau per primer cop!

Abans de pondre’s el sol, vam canviar de ressort, i vam anar a buscar les fish ponds, piscines on els antics habitants de la illa guardaven el peix viu per consumir-lo quan els fes falta. Desde allà vam poder apreciar una bonica posta de sol.

Toca dia de mouren’s de casa! Avui dormirem a Kailua, així que vam carregar tots els petrecols al cotxe (fins i tot una cuna que vam comprar per l’arnau per 50 dòlars), i cap al sud falta gent! La carretera que va pel sud (en realitat es la belt road que dona tota la volta) passa bona part de l’estona per el Volcaones Park, i si vols desde allà també pots pujar al Mauna Loa. A la primera parada, una platja de sorra negra, vam tenir la sorpresa de trobarnos tortugues!!! Això si, estaven en un lloc on havien posat una valla perquè la gent no les molestés i estava ple de gent fent fotos.

Aquesta zona es la que està més al sud de tots els estats units, així que no podiem ser menys freaks, i vam dinar al restaurant més al sud dels estats units! on ens vam deleitar amb un Pork Locomoco! Un locomoco es un plat típic que consisteix en una carn (spam, haburguesa, porc rostit, …), dos ous fregits, sobre un llit d’arròs i regat amb Gravy. deliciós! Comentar ara que un altre acompanyament tipic de hawaii es el ous, spam and eggs! Suposo que al viure en una illa, la poca carn que arribava era el spam!

Després de dinar vam voler anar a la Green Sand Beach, però s’havia de deixar el cotxe en un parking i et proposaven de pagar un tour en furgoneta, com que duiem el cotxe carregat vam decidir tirar cap amunt, cap a Kailua – Kona. La carretera es mou a uns 500m de desnivell, i en més de un lloc pots baixar fins al mar, per carreteres que passen per urbanitzacions on la varietat de les cases es sorprenent, tant de cutres com de guays.

Un cop deixades les maletes, hem anat a comprar al súper per els pròxims dies. Aprofito l’apunt per parlar dels súpers. El menjar a hawaii es car, molt car. Perquè us veu una idea, sense comprar orgànic, un bric de llet val 6 dòlars, un pa 8 dòlars, 6 ous 6 dòlars, patates
a 5 dòlars el Kg, etc … Com que ja haviem anat al safeway, vam voler mirar què tal estava el tema eco / orgànic, i encara era més car! Així que vam comprar un parell de coses curioses, com un cacao! Total que vam acabar al safeway on aquest cop vam comprar Poke, peix cru marinat, que després a casa vam fer amb arròs, alvocat, ceba i cilantre.

Com que ja haviem vist tot el que tocava de la costa i els volcans, avui hem anat a la zona de Saddle road, l’antiga carretera que creua la illa pel mig (passant a més de 2000m sobre el nivell del mar). Abans sembla que era una carretera perillosa on els cotxes de lloguer no podien passar, però ara han fet una carretera bena mple, amb carrils d’adelantar i molt ben asfaltada (això a estats units es moolt rar!). Desde el punt mig, a 2000m es pot anar tant al Mauna Loa (fins a 3300m en cotxe, i fins a 4200 a peu) on hi ha un observatori meteorològic, o també es pot anar al Mauna Kea, famos per ser la muntanya (desde la base) més alta del mon. A 4250 hi ha els millors observatoris del món! A part de veure el paisatge espectacular de la zona, vam fer un parell d’excursionetes per la zona. On vam aprendre que hi ha uns paràsits que estan matant els Ohia, un arbre típic de hawaii, i havien posat uns raspallets per les sabates a l’entrada de l’excursió per talt d’evitar la contaminació d’altres zones de la illa.

Després de dinar al Pinneaple restaurant (molt turístiquet això si) vam fer una rutilla en cotxe per una scenic road, i una altra carretera que passava per cases de gent molt pobra. Cases enormes davant de l’oceà i a les que s’accedia desde una carretera que passava per un bosc molt frondós. Una cosa curiosa de hawaii també son les propietats privades, que sembla que tot es privat, però han de proporcionar un accés públic a la platja. I està ple de cartells amb No trespassing, Keep out o la versió en hawaià: Kapu!

Per acabar el dia, i just abans de que es pongués el sol, vam apurar i vam visitar el Lava Tree State park, un parc amb camí asfaltat on hi ha unes formacions de lava en forma de monolit (per ser polits).

Com que el dia anterior va ser mig plujós i no vam poder fer una bona excursió que combinés camps de lava i bosc tropical, ho hem hagut de fer avui. Hem fet el Kilauea Iki Trail, que es una excursió d’uns 7km que baixa fins a un volcà que estava en erupció vora els anys 70 i per arribar-hi travesses boscos tropicals. Es pot enllaçar amb el trail que va fins al cràter del Kilauea, però per culpa dels gasos volcànics, està el camí tallat. El que tenen els parcs nacionals, es que a la que t’apartes una mica dels camins mes traçats i conegut, pots estar més tranquil. Després ja vam anar a un lloc més turistic, uns túnels de Lava, on el camí estava esfaltat i fins i tot hi havia llum dins el túnel!

Com que a la tarda voliem anar a la costa, vam dinar a Hilo, i vam buscar un lloc que semblava turístic, però no! era un lloc molt “local”. S’ha de dir que Hawaii té una mica de cultura culinària propia, però està ple de mac donalds, taco bells i altres llocs especials per els americans del continent. Allà vam menjar fulles de taro (un arbre local) farcides de carn, un peix també local, i tot acompanyat d’arròs! perquè com que tenen molta influència japonesa (quan la segona guerra mundial, el 40-50% dela població era de orígen japonès) doncs mengen molt d’arròs.

Per la tarda vam donar una volta per la costa de Puna, un extrem de la illa que sembla una mica més “hippie” que la resta. Una cosa curiosa també de la illa, es com els arbres tornen a créixer (o els planten) un cop la lava ha passat, i es impressionant com creixen de esplendoroses les palmeres! També es curiós veure, com la gent construeix cases de nou un cop la lava ja s’ha solidificat.

Allà però on no ha passat la lava, els boscos (per no dir selva) son frondosos i arriben fins al mar.

Com podeu veure, portem 3 dies a hawaii i encara no hem tret el banyador, i es que alerta! el oceà es molt perillós! I la costa es rocallosa, així que ni convida gaire (els dies son mig rúfols i fa molt de vent) ni tampoc ho recomanen. Això si, hi ha llocs específics, on ells posen les barques al mar per anar a pescar, i les platges hi ha lloc on tenen zones per fer pícnic.

Ah, i durant el migdia, vam pasaar per un mercat de farmers! on vam dedicarnos a comprar fruites rares per provar-les a la nit, papaies, sapotes, alvocats, lichis, chirimoies, tirabecs, mongetes, etc … També haviem comprat un tros de bou de la illa, i vam fer-lo a la brasa, juntament amb les albergínies. S’ha de dir que totes dues cases on vam dormir hi havia porxo i barbacoa.

El dia s’ha llevat rúfol (de fet això dels dies rúfols es mooooolt frequent) però hem anat igualment cap al Volcaones National Park, un dels llocs al mon on es pot veure un volcà en actiu! El Kilauea! Per veure el volcà s’ha d’anar fins al Jaggar Museum (un museu on s’explica la història dels volcans a Hawaii) i desde allà es veu el cràter. De totes formes ,a no se que enganxis una erupció forta, el volcà està normalment en poca activitat i només es veu com el fum surt d’un forat enorme, que està dins d’un forat encara més enorme!

El Kiluaea es troba a uns 1.200m sobre el nivell del mar, però el parc inclou la costa, que es on ha acabat la lava de tots aquests anys, i amb una carretera d’uns 30 km es baixa fins al mar. Es curiós veure, com aquelles zones que la lava ha deixat intactes (o on ja ha passat prou temps) tenen un bosc tropical humit i molt dens, i que de cop i volta, es veu una colada de lava seca, i com el bosc desapareix. Un cop al costat del mar, s’arriba fins on la carretera està tallada, ja que la lava encara baixa per aquest cantó del mar d’un altre volcà el Pulu.

Si es vol, es pot caminar entre els dos punts que tallen la carretera, amb compte de no trepitjar lava fresca!!!

Nosaltres però vam anar a dinar a un café pijo (on ens van servir Ahi a la planxa) i després vam anar a descansar una estona a la casa. Just al mig entre els dos punts tallats, es on la lava surt a través de un túnel i cau al mar, i si vas desde una de les bandes pots veure-ho desde lluny i de forma segura. El problema però es que cal caminar uns 6km d’anar i 6km de tornar. Hi ha gent que ho fa en bicis llogades, però amb l’arnau ho veiem un pèl just. Així que vam posar-lo a la motxilla i vam emprendre l’excursió semi nocturna! L’espectacle val la pena la caminada, perquè es veu tota la lava com cau i va generant explosions! Llàstima que la tornada va ser un pel pesada, ja que vam haver d’anar tota l’estona amb frontal.

Després de descansar ja estavem a punt per a descobrir la costa nord de la illa. Al nord hi ha unes valls, a les quals només es pot accedir a peu, desde el est o el oest. Nosaltres hem recorregut la costa de Hamakua desde Hilo. Si be de camí a Hilo vam veure camps de lava i desolució, la carretera que recorre la costa es de bosc frondós. Molts cops amb prou feines es veu el mar. La primera vall desde la costa oest es el Waipipio Valley, on s’hi accedeix per una carretera molt empinada teòricament només apta per 4×4. Al fons de la vall, hi ha cases i camps de cultiu, i el més impressionant es una platja de sorra negra, constantment colpedada per les onades del oceà.

A la hora de dinar, vam anar al poble més proper i vam buscar un restaurant on ens van servir un fish and chips i una hamburguesa. Dos apunts aqui, el concepte poble es una mica difós, normalment son un carrer principal amb alguns restaurants o comerços (no gaires) i cases desperdigades abans i després. I després el peix, tots tenen noms “hawaiianos” tipus Waho, Ahi, … I el que vam menjar, no sabem que era, però tenia més pinta pollastre que peix!

De camí cap a Hilo vam parar al Kapola State Park i a les Akaka falls. El Kalopa state Park es del poc que queda d’un bosc plujós original, on podem trobar especiècies teoricament autòctones. El parc però esta una mica deixat, i fa una mica de coseta aparcar allà, agafar el prospecte i passejar entre arbres, lianes i falgueres. Les Akaka falls son impressionants i es veuen després de caminar 2 minuts per un caminet asfaltat. Això si, son molt més populars que no pas el bosc plujós.

Després d’això el sol ja s’estava ponent i amb prou feines vam arribar a casa que ja es feia fosc! A les 7 i poc ja es fosc!

Avui era el gran dia! en el que arribavem al lloc objectiu del viatge! La Big Island de l’arxipèlag de Hawaii! Després de un vol de 5h a través de l’oceà pacífic, hem arribat a l’aeroport de Kona. Com a curiositat, l’aeroport de Kona es a l’aire lliure, les portes d’embarque son com carpes, l’equipatge es recull pràcticament al carrer, i a la terminal on esperes per embarcar, es una terrassa! A l’arribada pots comprar els collarets de flors, però alerta! si vols fer la gràcia, agafa’ls, que no els trobaràs a cap lloc més!

Després de llogar el cotxe i començar a veure que a la 1 del migdia feia una calor que esparverava, haviem d’anar cap a Hilo, però durant el camí vam trucar a un parell de optiques, perquè el sapastre aqui present, havia perdut les ulleres el dia abans. La illa no es molt gran, uns 100 km de punta a punta, però el temps canvia enormement, així com el paisatge! Hi ha zones desolades per la Lava, i de cop un oasi en mig! com el Waikoloa Village, on vam menjar uns entrepans boníssims. Aixo si, en un centre comercial.

A la illa hi ha dos ciutats principals, Hilo i Kailua, Hilo es més residencial perquè es la costa “plujosa” i a Kailua es on hi ha els hotels, ressorts i més activitats com submarinistes. Com podrem veure més endavant, banyarse a la rainy coast va ser un pel complicat.

Un cop fetes les ulleres, i la compra al super, vam anar cap a la casa, on va poder descansar finalment!

L’objectiu d’avui no era poc pretenciós! preparar les maletes per Hawaii, fer rentadores i si teniem temps passar el Golden Gate i anar a Sausalito (un traqnuil poble just després del pont). Amb els tacos de dinar, ens vam reconciliar amb el menjar mexicà (després de l’experiència dramàtica del dia anterior) amb uns tacos boníssims davant del port. Voliem passejar també per Muir Woods però ens haurem d’esperar a la tornada!

Aprofito doncs l’espai d’aquest post per parlar de la veritat de supermercats que hi ha (almenys a la Bay Area). Jo identifico 3 grups de supermercats, els tipus Walmart/Safeway, on la qualitat del menjar no sembla gaire bona, on costa trobar menjar organic i on pots trobar les tipiques porqueries americanes (pasta preparada, salses i altres coses hipercalòriques). El preu però es baix, molt baix. Els llocs de menjar de immigrants (tipus chinatown, o mission), dificils de trobar fora dels barris, però que son els que més recorden a les nostres fruiteries. I finalment els llocs super ecopijos tipus Wholefoods. On la varietat es enorme! (i el preu també) però pots trobar tot tipus de iogurts, fruites, carns, cereals, verdures, etc … Això si, la varietat i qualitat es paga!

Abans d’anar cap a San Francisco, voliem pujar el Sentinel Dome, una petita muntanya però amb una vista impressionant del Half Dome, la vall de Yosemite i la resta del Parc. L’entrada al parc però va ser dramàtica, vam trigar 2h per fer les 2 milles desde Fish Camp fins a l’entrada del parc. I un cop allà, ens va costar quasi una altra hora arribar fins a la carretera de Glacier Point, on ens van intentar ficar en un bus per anar a l’entrada de l’excursió. Per sort al final vam acabar esmunyintnos i vam anar amb el cotxe fins a la sortida de l’excursió, on per sort vam trobar lloc per aparcar. El sentinel Dome es una excursió popular i coneguda, però per pujar-hi vam donar una volta una mica més llarga pel phono trail. Un camí entre boscos, que passa just pel costat del penyasegat que cau a la vall i per on s’han de passar 2 rius! A l’entrada del camí hi havia un cartell que deia que el camí era extremadament perillós, confús i ple de neu profunda …. jo encara l’estic buscant…

Després de menjar un entrepa de “carnitas” (trossos de porc) vam sortir de Yosemite camí de San Francisco. Abans d’arribar, vam haver de parar per donar-li de menjar a l’arnau, que com que s’ha tornat “mijitas” vol biberons calents. El lloc triat va ser un Wendy’s on vaig constatar que o m’he tornat mijitas, o aquest país està decaient!

Un dels canvis respecte la ultima visita, es com ha evolucionat el Yosemite Village, recordo que quan vam venir, la botiga no hi havia apenes queviures, i aquest cop era un super en tota regla, amb un munt de menjar variat, i tot i que el preu no era barat, era més barat que la botiga de conveniencia de Fish Camp (on no hi havia ni dues estanteries amb menjar). També la gent, els parkings estaven plens, i hi havia cua per moure’s per la carretara que dona la vota a la vall.

L’excursió del dia va ser pujar fins a la base de les Yosemite falls, que si desde lluny son impressionants, quan les veus desde prop, tal com cau l’aigua i el “spray” que surt, ho son molt més! La pujada fins a la base es per un camí molt ben fet, però ben costerut i tot i ser una excursió mes o menys exigent, hi ha molta gent que s’hi aventura. Després de passar per la botiga, comprar menjar pel dia seguent i 3 amiguets per l’arnau (un os, un cèrvol i un os rentador) hem tornat cap a Fish Camp. Aquest cop però per sopar he anat una mica mes lluny, fins a Wawona, on hi ha els hotels que hi havia a principis de segle per als primers visitants de Yosemite.

Ja està, ja he hem fet un vol transoceànic amb un nen petit! I amb una companyia Low cost com Level. El cert es que tampoc donava la sensació de low cost, la única diferència es que enlloc de barra lliure de begudes, havies de pagar-les i demanar-les amb la teva pantalla tàctil. Anar amb nens amb un avió, no es fàcil però tampoc es excessivament complicat, es interessant localitzar el canviador més gran (n’hi ha varis en un A330, i el classe business es tovet), posar-li suero al aterrar i despegar i entrentenirlo quan està aborrit. Per sort, la majoria de l’estona dormirà mig atolondrat per el soroll de l’avió.

Un cop a Oakland, que vindria a ser l’aeroport cutre (molt) de San Francisco, hem llogat el cotxe (amb cadireta inclosa) i hem anat cap a Palo Alto. Pel tema de les cadiretes, almenys a estats units, son mooooooolt cutres, i en lloc de isofix, fas servir una tira de cinturó enganxada als estreps del isofix. Per si fos poc, no ens van donar una cadireta de nen petit, i el pobre arnau no anava molt còmode (sort que ho vam poder arreglar aixecant la cadireta).

Arribats a casa, només quedava anar a buscar coses imprescindibles: Panyals, Cervesa, Cereals i una bona hamburguesa del In&Out!