Internet – alCim

SIME Barcelona 09

Prop de dos mesos amb el bloc completament abandonat. Justament desde just abans que comencés a posar en marxa un nou projecte que espero que surti a la llum de forma oficial abans de finals de Juny. El motiu del post és la meva asistència al SIME Barcelona 09 que s’ha organitzat dins del marc del dia de l’emprenedor a Barcelona. Una cosa es que deixi de explicar xorrades varies, l’altra es deixar-vos sense un report minimament decent d’una conferència a la que anat.

SIME és l’acrònim de Scandinaven Interactive Media Event, organitzat per emprenedors nòrdics té per objectiu promoure l’emprenedoria arreu del mon organitzant conferències amb ponents de primer nivell. Per la meva banda un 10 a la organització, l’event ha estat amè en tot moment i els ponents han donat idees amb força. Anem doncs a pel resum:

Introducció a càrrec del que després ha fet de moderador Ola Ahlvarsson. Ens ha parlat de les oportunitats digitals, del munt de coses que es poden fer amb el “social media” i derivats. Em quedo amb la frase: a “wealth of information is a poverty of attention“

A continuació ha vingut el panel que ha estat potser un xic més aborrit, Net Jacobson, Jimmy Maymann (fundador de Goviral.com) i Andrew Bradford han parlat sobre l’estat del marketing actual. De quins son els mètodes que tenen les empreses avui en dia per posar-se amb contacte amb els seus possibles clients. Han parlat de les possibilitats del viral (posant aquest exemple http://www.youtube.com/watch?v=MAcc8CPhlO4) i de si encara tenen sentit els mitjants tradicionals. Com a punt important, el de Goviral ha dit que una campanya viral pot seguir costant molts diners, depenent del cost del material i sobretot del cost de posar en marxa la campanya (trobar blogs, forums, persones clau i publicitar-ho).

Just després, 10 minuts de Christopher Pommerening que ha explicat com va venir a Espanya fa 10 anys, per localitzar una versió de clasificats de cotxes que ja funcionava a Alemanya, autoscout24. Actualment es declara un Venturepreneur (o com se digui) però el cert és que no inverteix en fase seed.

Un altre nòrdic, Marko Ahtisaari, fundador de Dopplr ha fet una presentació mig mística de com se li va ocórrer dopplr i cap on vol anar parar. La veritat es que ha vengut molt be el seu producte, però no he acabat de veure la monetització. De totes formes, sembla que dopplr realment s’està convertint en una referència GLOBAL de llocs (restaurants, hotels, i altres coses) que troven els viatgers freqüents. Semblava que hi havia una aplicació per l’iphone, però pel que sembla només és un webclip. Potser ho provo al pròxim viatge.
Just després un dels panells més interessants, una discussió sobre les diferències a la hora d’emprendre i entendre el mercat entre Estats Units i Europa. Alguns pensen que a Europa hi ha els paisos del vi, els de la cervesa i els del vodka, i que entre ells intenten vendre als seus companys de beguda, i que això no pot ser, que s’ha de pensar en global desde el primer moment. Com a exemple han dit que moltes webs, el dia que posen l’anglès augmenten les visites de forma espectacular. Al panell hi havia la Inma Martinez, venture capital a qui dona gust sentir per com diu les coses, ha deixat anar frases com “Hem d’anar a Estats Units a aprendre d’ells i robar-los els clients”, “No m’importa la propietat intelectual, tant sols els productes que es poden vendre” o “A Espanya totes les empreses relacionades amb mobils volen vendre a Telefonica o Vodafone, i això es una pèrdua de temps”. També hi havia la Jeniffer Schenker, una americana que ara viu a París i que ha engegat http://informilo.com/ una especie de Techcrunch però sense tanta prepotència i enfocada a realçar el potencial d’Europa. Una frase seva: “2 words are not accepted in Europe – success and failure“. Ha estat curiós que quan s’ha preguntat a la audiència quants llegien Techcrunch, molta gent ha aixecat la ma, i aleshores un dels panelistes ha comentat que precisament aquest era el problema, que entre els europeus ens costava trobar-nos perquè tots ens mirem l’altra banda de l’Atlàntic. Com a idees de forma em quedo amb: “you can build any business from anywhere in Europe”, “Europe has great potential, but americans know how to sell it”. En definitiva, Europa es un lloc perfecte, no cal anar a U.S. només cal donar-se compte d’on estan els teus clients.

Posteriorment, durant 10 minuts, Sixto Arias de movilisto ens ha parlat del mobile marketing i les seves possibilitats. Malgrat que una enquesta al carrer ha mostrat que el mobile marketing es certament molest, el que es cert es que el mobil es convertirà en el comandament a distància de la nostra vida social, i un fet és que cada minut al mon, s’envien més SMS que emails (i recordem que els SMS costen pasta!).

Després del descans ha aparegut el meu ídol, Martin Varsavsky, li llegeixo el blog i malgrat que a vegades se li enva una mica, m’agrada la forma que té de dir les coses, sense importar-li què pensaran la resta. Ens ha ofert un show, ha parlat de la situació d’Espanya i de com es podria arreglar fomentant l’emprenedoria, no només amb llocs físics com el 22@ (que ell ha anomenat 21@) si no també canviant les lleis per fer-les més favorables al fracás inherent que està associat a moltes aventures empresarials. També s’han presentat Morten Lund (un dels inversors de skype) actualment arruinat però feliç, Stefan Glaenzer fundador de RJDJ que ha parlat de les diferències entre visió i alucinació i Johan Stael Von Holstein fundador de iQube (una especie de incubadora/acceleradora de suècia) i de altres .com a suècia que han fet un munt de quartos.

Tots quatre han parlat de què es el que defineix els emprenedors, i de quina és l’actitud davant la vida que acostumen a tenir. En Varsavsky ha explicat que quan durant la seva primera (i única) entrevista de feina li van preguntar on es veia en 5 anys, ell va respondre “com a mínim, com el teu cap”, també ha parlat del fuckyoumoney, que son els diners que quan els tens, a qualsevol que t’ofereix feina li dius “fuckyou I don’t need your money!”. Ha dit que el govern es massa generós donant fuckyoumoney, i ha comentat una de les idees que ha expressat al seu blog, de permetre la possibilitat de cobrar el paro sencer per arrancar empreses.

Ja cap al final han marxat els panelistes extranyers i han entrat una noia de TMTFactory, el jefe de Sitmobile (que no sap que li sortirà una paloma competidora) i el Diego Marino. La conversa havia de parlar de la “escena digital española” i s’ha acabat parlant una mica del mobile marketing i de on estan anant les empreses TMTFactory i Sitmobile. També s’ha comentat que existeix una divisió massa gran entre Amèrica Llatina i Espanya, cosa que no passa entre US i UK. S’ha fet el comentari de que a Espanya les películes es doblen, i allà baix no (no s’ha comentat però que també es doblen a França i Alemanya com a mínim).

Per acabar ha sortit el fill del Varsavsky a representar els nadius digitals. Em quedo amb la frase, “I don’t read books because I have better things to do”.

Durant la conferència he anat twittejant algunes de les idees que anava sentint amb el tag #simebarcelona (després he vist que tothom ho feia amb el #sime i que han sortit en portada xD). Buscant després a twitter aquests dos tags he pogut recordar les idees que havia perdut, també he tret ma de la transcripció (més lleugera amida que passaven les hores) oficial del SIME, que podeu llegir si creieu que em deixo alguna cosa.

Amb una mica de sort, hi haurà algun post abans del Gran Viatge 😉

Spam i AdBlockPlus

Fins que els usuaris de Internet no estiguem disposats a afluixar la visa i pagar alguns dels serveis de què disfrutem, ens veurem obligats a tragar publicitat en la majoria de continguts que consumim. Hi ha moments però, en que és exagerat. És el cas de “el test de la muerte” un molest anunci en Flash que deixa anar una rialla horrible quan passes el ratolí per sobre. No se quina campanya ha llançat l’empresa que hi ha darrere aquest “test de la muerte”, però me l’he arribat a trobar fins a 4 vegades en una sola pàgina. Només cal buscar una mica a google per veure que es un dels anuncis més odiats dels últims temps. Això ens porta al AdBlock Plus, un plugin del firefox que bloca de forma impecable els anuncis que apareixen. Molt apreciat per evitar “sustos de la muerte”, però sabeu on es realment imprescindible? Al Google Reader, abans era impossible mirar els feeds de engadget i companyia perquè havies de separar la foto del gadget de l’anunci de psd2css, ara et fixes directament en la foto del gadget en questió.

Això em recorda una d’aquestes tardes de brainstorming de DEXMA en què tots plegats deiem xorrades, a mi se’m va ocorrer la idea de un plugin de firefox que bloquegés la publicitat, i tots vam arribar a la conclusió que Google s’encarregaria de petar-lo. Però no ha estat així. Anem però una mica més enllà, no penseu que amb Chrome, Google s’assegurarà de que mirem la publicitat que ells volen?

I per acabar, comentar que avui he borrat ni mes ni menys que 297 comentaris de SPAM al blog!!!! Com pot ser possible? Quin sentit deu tenir posar comentaris en un blog? realment es tant efectiu? Sort del Akismet per wordpress que m’els filtra!

Quien se ha llevado mi queso?

Ningú! Perquè prèviament havies instalat un complet sistema de video vigilància amb el zoneminder! Això es el que ens preocupava a DEXMA, qui es podria emportar els nostres nespressos? I si mentre som fora passa alguna desgràcia? I si algun dels socis es porta xurris? Així que aquest matí, m’he disposat a instalar un sistema de vigilància per video amb uns ingredients ben simples:

La càmara Logitech QuickCam Express (la mes normalilla) que em vaig endur a Nürnberg.
El nostre estimat dexdell (el super AMD Opteron amb alerons).
El software opensource zoneminder.

La principal dificultat ha estat trobar un problema relacionat amb ubuntu, que evitava que el zoneminder es connectés a la càmera USB, després només ha calgut arreglar una tonterieta amb l’apache per poder accedir a spy.dexma (no lo intenten en sus casas, es dominio exclusivo de la dexNetwork).

El software en questió va gravant constant de tantes fonts com vulguem, i analitza les imatges per enviar-nos emails o alertes en el cas que es detecti moviment. Si hagués pogut acabar la configuració de la VPN per accedir desde fora, podria veure ara mateix qui ens està fotent el pa de pipes :).

PD: No m’he llegit el llibre, i ara mateix tampoc em crida. Algú el recomana?

Centralisme 2.0

Ahir vaig penjar un curt video sobre la història de Internet, recordem que una de les principals fortaleses de Internet es la descentralització, la possibilitat de sobreviure davant d’un atac a un o diversos nodes d’una xarxa. Aquesta fortalesa s’ha perdut, el cas més evident és gmail, el dia que Gmail falli, la majoria de la gent que conec no es podrà comunicar via email entre ells. Abans, quan tothom tenia el seu proveidor de email, si un proveidor fallava, la resta podien seguir comunicant-se sense problemes. Avui en dia estic segur que la majoria de emails son entre comptes de Gmail, Yahoo o molt pitjor: Facebook. No em tregueu el cuento de la missatgeria instantània, Jabber pretenia ser un sistema de missatgeria descentralitzat. Aviat no caldrà fer ènfasi en el caràcter mallat de internet, haurem només de tirar un enorme cable desde cada casa fins als servidors de Google, Facebook o Microsoft (de Yahoo només es salva Flickr). L’abaratiment de la tecnologia necessària per arrencar plataformes de internet hauria de promoure una competència sana i una descentralitzacío com deu mana, falta però l’ingredient més important, els estandards que permetin la comunicació i interacció entre totes aquestes plataformes. Haig d’escollir entre Facebook o Eventuo? NO! Haig de poder escollir eventuo i comunicarme amb els amics 2.0 de Facebook.

Llogueu un vps i configureu-lo, es gratificant xD!

Configurant un servidor per fer hosting compartit

Tal i com vaig comentar al anterior post, tinc un VPS contractat a Alemanya. El pas següent era crear un sistema de hosting compartit (per no barrejar projectes propis i per poder hostatjar amics meus). El primer pas es seguir el tutorial The perfect server per a ubuntu 8.04 LTS, no cal fer el referent a DNS (de moment faré servir els DNS de dynadot) ni email (google Apps funciona molt be), però amb un petit canvi, a la hora de instalar el apache es important instalar el paquet apache2-mpm-itk enlloc de apache2-mpm-prefork. Aquest petit canvi ens permetrà utilitzar la directiva AssignUserId i assignar un usuari diferent (a nivell de Apache) per a cada virtual host. Si voleu enviar emails desde els vostres scripts en PHP també haureu de seguir la part de postfix.

Per afegir un usuari al meu “hosting” només cal fer adduser nom_usuar i crear un fitxer com el que us poso a continuació a /etc/apache2/sites-available. (després cal fer a2ensite nom_fitxer i executar /etc/init.d/apache2 force-reload).

<VirtualHost *>
DocumentRoot "/home/xorduna/alcim.net"
ServerName www.alcim.net
AssignUserId xorduna xorduna
<Directory "/home/xorduna/alcim.net">
allow from all
Options +Indexes
</Directory>
</VirtualHost>

<VirtualHost *>
ServerName alcim.net
RedirectPermanent / http://www.alcim.net/
</VirtualHost>

Evidentment encara em queden per polir alguns detalls. Preguntes als comentaris.

Escollint VPS

Actualment tinc contractat un hosting compartit a DreamHost. M’ofereixen un munt de Gb, transferència, dominis ilimitats, usuaris ilimitats, accés per ssh. Tot per uns 11 USD al mes, la panacea vaja. Però el ping, es horrible, i es fa pesat treballar amb ells. A part, aquesta setmana va haver un problema amb un servidor de fitxers del qual depenia el meu servidor i se’n va anar tot en orris durant 3 dies. Així que es moment de canviar de proveidor de hosting per afrontar amb seguretat els nous reptes i projectes que poden venir en un futur. La decisió de passar de un hosting compartit a un Virtual Private Server està força clara. Tinc coneixements de linux força avançats i puc posar en marxa una màquina per fer hosting en relativament poc temps. Si no m’importés el ping, contractaria slicehost o linode, a tot arreu s’en parla molt be i slicehost ja ho he pogut provar i estic força content. Però vull anar una mica més enllà i contractar-lo aqui a Europa. Després de dos dies de intensa cerca, he trobat els proveidors que us ensenyo més avall. Cal dir que no hi ha cap clar guanyador a Europa.

xencon.net: Per 19.99 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb tecnologia XEN. Panell de control que té bona pinta i servei de backup. El ping desde dexma es de 80 i desde dreamhost es de 165. Situats a Alemanya, he trobat molt poques referencies.
cheapvps.co.uk: per 10.50 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc amb tecnologia XEN. Tenen HyperVM com a panell de control i no especifiquen si tenen backup. El ping es de 68 i 140. No tenen mala pinta però he trobat alguna referència dolenta (i alguna bona). Datacenters a UK i US.
hosteurope.de: per 12.99 (posta en marxa de 19.99) tens 256 de RAM i 15 de disc amb Virtuozzo. No se sap si tenen panell de control. Backups per 0.75 adicionals. He trobat bones referències a varios llocs però la web és horrible. Datacenter a Alemanya.
Eurovps.com: per 22.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb Virtuozzo. Sense backups. El ping no hi ha manera de provarlo. Molt bones referències per tot arreu. Web horrible. Datacenter a Holanda (aixo sembla). No suporten ubuntu.
xeneurope.com: per 17.5 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc dur amb XEN. Sense backups. ping de 80 i 170. La web es molt xula i molt 2.0, però no hi ha referències per enlloc.
z-technologies.de: per 14.95 tens 256 de RAM i 25 Gb de disc dur amb XEN. El ping es de 88 i 150. La web es cutre a parir, hi ha poques referències però el tio m’ha respos una pregunta en menys de 2 hores i en dissabte. Aquest es segon pla millor (vol dir que no es pot escalar gaire mes). Alemanya.
strato-alojamiento.es: per 14.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc dur amb OpenVZ/Virtuozzo. Contracte minim de 6 mesos i teòricament situats a Espanya (tot i que formen part d’un grup europeu). El ping es 68 i 151.
Bitfolk.co.uk: per 21.4 tens 300 de RAM i 18Gb de disc amb XEN. No se sap si te backup. El ping es de 65 i 140. He trobat opinions bones i dolentes (la d’un català força dolenta) i pel que sembla, la història es de un tio que s’hi dedica en plan hobby. Datacenter a UK.
gitatux.com: Per 20 (12 de setup) tens 256 de RAM i 40 Gb de disc amb XEN. No se sap si té backup. El ping es de 64 i 146. No he trobat opinions per enlloc. Datacenters a UK.
crystal-vps.co.uk: per 21.40 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb XEN. Sense backup Pings de 65 i 147. No hi ha opinions per enlloc i la web es força cutre. Datacenters a UK.
xtrahost.co.uk: per 16 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb XEN. Ping de 65 i 140. Web força cutre i per variar opinions enlloc. Datacenters a UK.
pcsmarthosting.com: per 11 tens 256 de RAM i 15 Gb de disc amb XEN. Sense backup. Ping de 65 i 153. Datacenters a UK i web força agradable. He trobat referències força bones en algun foro.

Tots els preus estan en Euros (alguns es paguen en GBP però ho he passat a Euros).

La majoria d’aquests proveidors els he trobat gràcies al llistat de vpschoice i de xensource. Hi ha diverses tecnologies de virtualització, a XEN les maquines estan “separades” entre ells i la memòria es reservada (té un comportament molt similar a un servidor físic), a Virtuozzo/OpenVZ les màquines s’executen fent crides a un mateix kernel, la memòria en realitat es compartida i en moments donats et poden donar més ram de la que et pertoca (tenen més prestacions però son més inestables). En general es considera XEN com una tecnologia més estable i robusta (Slicehost i Linode fan servir XEN -o tecnologies similars-), i es el que a mi m’agradaria.

El meu pressupost està entre 10 i 20 Euros al mes. I els requisits son de 256 de RAM (amb possibilitat d’ampliar), 15 de disc i pagament mes a mes.

Després d’aquest review, espero opinions i la setmana que ve me l’agafo :P!

European Ecommerce Conference 08

Ja son uns quans els congressos als que he assistit, a vegades veient només els videos de l’event a Internet n’hi ha suficient per copsar les idees principals, o llegint posts dels ponents també ens podem fer una idea del que direm. Però sóc del parer que si tens la oportunitat de assistir a un congrés (tant en preu, com temps) has d’anar si el tema t’interessa mínimament. Veus l’ambient, veus els gurucillos en directe, i vulguis que no estas pendent tota l’estona. Mirant un video per internet, sempre et poden interrompre.

Fa un parell de setmanes vam assistir amb l’elies i el Joan al European Ecommerce Conference 08 organitzat a Barcelona. Respecte la organització crec que va ser estar be, malgrat que la cobertura 3G-Wifi era extremadament dolenta i no permetia accedir a internet còmodament. A destacar la llibreteta que ens van donar amb el programa, cada ponent tenia una pàgina amb l’explicació de la ponència i un espai molt generós per prendre notes.

Respecte les ponències, aqui va un resum de les meves notes: (podeu trobar algunes de les transparències al meu compte de flickr)

Ricardo Baeza-Yates (Yahoo): Presentació pesada i amb moltes dades, una llàstima que no publiqui les transperències. Hightlights: 176 milions servidors web (49% apache i 35% microsoft); 30% de les webs espanyoles son impenetrables pels buscadors; Us de internet: 40% necessitat informacio, 30% necesitat navegacional, 30% necessitat transaccional; El 41% dels navegants només mira una pàgina de resultats; Va fer referència a un estudi (però està desfassat, 2005).

Gil Penchina (Wikia): Són els promotors de la wikipedia, Wikia Inc es dedica a fer wikis molt verticalitzats. Hightlints: Van fer referència a la frase 100 year experience; Una llibreria es molt mes gran que una enciclopedia, un llibre te informació amb molt més detall; tenen 10Milions visitants al mes; Han gastat 120$ en publicitat, tenen un creiexement del 406% a latinoamerica; “Give the tools to good people to detect bad people”; Tenen subcontradada la part d’enginyeria a Polònia.

Gustavo Garcia Brusiovsky (BuyVip.com): Va explicar el cas d’èxit de les ventes privades. Mercat de 5000 M Euros a Europa en ventes privades, Tenen un espot de 30 segons per campanya i un catàleg de 600 fotoso. Treballen amb marges del 40-30%, em vaig quedar amb la idea de que tenen 2.5 M de emails per enviar spam xD, facturen 25M Euros i son 200 Empleats, només compra un 10-15% del que rep la campanya, han d’equilibrar la captació i la conversió. A França hi ha 80 Empreses com ells. Podeu trobar algunes slides interessants sobre les ventes privades al meu compte de flickr.

Gavin Potter (Customer Fusion): Un crack anglès, anava xerrant i si l’escoltaves deia coses molt interessants. Va comentar el fet que el usuari te moltes mes opcions que abans, però que la forma d’anunciar no ha canviat gaire. Com tria l’usuari entre tantes opcions? L’usuari té por a escollir la opció dolenta. Va mostrar alguns exemples de recomanació de pelicules i series. La seva empresa es dedica precisament això, a implementar algorismes de recomanació per potenciar la satisfacció del consumidor.

Chris Anderson (Wired): L’autor de “The Long Tail”, cal comentar alguna cosa? Defensa el fet que l’economia que te a veure amb els bits tendeix a ser gratuita, no així l’economia dels atoms. Parla de dos models de negoci, el Fremium (una part dels usuaris contractes comptes premium que compensen els ridículs costos de la resta de usuaris que tenen comptes gratuits) i de l’economia dels regals: no centrar-se en retorns monetaris (Wikipedia o Opensource). Les noves mançances son: Temps, Diners, Atenció i Reputació. Un apunt important, els magazines setmanals o mensuals amb fotos xules i articles guapos estan creixent!!! Per cert, malgrat parlar durant una hora, espectacular la xerrada.

Roy Rubin (Magento): Presentacio pesada que no va deixar entre veure la enorme potència de Magento. Podeu veure les transparències a la pàgina que ha creat especialment: Choosing the Right eCommerce Platform.

David Recordon (Open ID, six Apart): Brutal la presentació d’aquest noi de 21 anys! Anava amb chiruques, barba i pels a lo Seven-up, però tenia clar de què parlava i tota l’audiència es va quedar patidifusa. Va parlar de la importància de la obertura per tal de poder solucionar problemes crítics. La importància de combinar blocs de social aplications, la enorme diferència entre els Early Adopters i la Mainstream Adoption, Va comentar la plataforma pinax per desenvolupar i prototipar llocs de forma rapida. I va fer molt d’enfasi en la problemàtica de interactuar amb tantes xarxes socials diferents. Vaig detectar-li certa hostilitat cap a facebook.

Sebastian Muriel (Red.es): Bona presentació del director general de red.es. Va deixar anar molt bones transparències sobre l’estat de l’us d’internet i el comerç electrònic a Espanya. Podeu veure algunes de les transparències que va posar al meu compte de flickr. Tambe he penjat (no se fins a quin punt es legal) l’informe que ens van donar en un pendrive.

Taula Rodona Xarxes socials: Van assistir Matias Lorenz de MySpace, Ícaro Moyano de Tuenti i Simonetta Lulli de Habbo. Van presentar tots una mica de que anaven les seves xarxes socials, i amb què es guanyaven els quartos. Molt interessant el cas de Habbo, molt enfocat a públic adolescent, on es creaven Sales patrocinades i la gent hi colaborava. Sembla mentida, però un munt de gent compra mobles virtuals o lloga espais. El de Tuenti va mostrar l’exemple d’algunes campanyes que havien fet, totes amb força èxit. També van treure l’arxiconegut cas de la Eurocopa (el trafic de tuenti va augmentar durant els descansos). Com a curiositat dir que tots tres van demostrar (especialment Tuenti i Myspace) certa hostilitat cap a Facebook. El que queda clar es que aquestes tres xarxes socials permeten fer publicitat amb un tracte de tu a tu entre el anunciant i la xarxa social. Dades de Habbo: el 10% dels usuaris de Habbo paguen, el 30% dels joves espanyols entren una mitja de 6 cops a la setmana.

Laurence Fontinoy (Google): Impecable presentació de Google. Era el primer cop que en veia una. Transparencies clares, un munt de dades i presentació força neutra dels productes de google. Podeu trobar algunes de les transparències al flickr, però aqui van les dades més rellevants: 350M de Internautes a Europa, 50% dels quals amb Banda ampla, una mitja de 7hores a la setmana (Europa Occidental). A espanya comprem més a fora que no pas a dintre, i un 9% de les micropimes tenen presència a Internet. Va fer referència al blog: bloguerrilla.it.

Susana Rodriguez Urgel (Movistar): La reina de la festa. Perquè serà que quan venen les operadores a la festa, tothom s’hi fica. Perquè serà … Serà per la seva presentació hortera i prepotent? En la que vam presentar els productes de movistar i van deixar clar que ells dominen tota la cadena de Valor. Desde la plataforma de SMS, pagament, promoció, etc. Això si, les transparències tenien una de estadístiques i informació impressionants. Es nota quan surten les grans empreses i treuen els estudis de mercat que tenen. Dades: 112% de penetració de mòbil a Espanya (cosa que avui a Expansión es posava en dubte), 300Milions de minuts parlats al dia, 50Milions de SMS al dia, 8M de persones utilitzen altres serveis, usuaris de Emocion: 4Milions. Com a apunt curiós, al final de la presentació va preguntar si voliem anar al lado oscuro o al lado bueno, l’elies i jo, per tocar la moral, vam dir el lado oscuro, i va sortir la transparència del Darth Vader. Espelusnant. Per acabar, jo li vaig preguntar si els preus de tarifes de dades baixarien, ho va deixar clar, si vas amb emocion, els preus son competitius, no interessa l’acces lliure perquè aleshores ells no controlen tota la cadena de valor.

David Heinemeier (37Signals): Espectacular, no tant showman com a la mítica presentació de Startup School 2008, però aquest home es un crack. De fet, vam descobrir la conferència perquè vam veure que hi anava ell, i amb candeletes esperava el moment d’escoltar-lo. El discurs de 37 signals, en viu, en directe i enmig de gent amb corbata. Se que a mes de un se li van atragantar les mini-hamburgueses del dinar.

I això es tot, realment un congrés per deixar lliure la ment i fer volar la imaginació. Food for thought.

Overbooking

Porto prop de una hora sentat a la terrassa de casa meva (dels meus pares, no fotem!) llegint feeds. Tranquil i relaxat veient com la meitat de Barcelona es va enfosquint enmig de uns nuvolots grisos.

Llegir feeds es una cosa que faig de forma mes o menys regular per mantenirme actualitzat i anar curioseando, els tinc classificats i sempre acabo llegint mes o menys els mateixos. I la veritat es que a certs blogs hi estic viciat. Em molesta però el lector de feeds, ara faig servir el google reader, i necessitaria dos funcionalitats per facilitar la lectura dels feeds i fer-la molt mes enriquidora. En primer lloc que es mostressin els comentaris del post en questió, on apareixen les respostes a les preguntes que fan els bloggers amb molts lectors (i altres despotricades varies) (fer comentaris ja seria la òstia). I en segon lloc la opció de que tots els posts que parlin de la mateixa noticia s’agrupin, em molesta molt veure la mateixa noticia per 50 posts diferents, vivim en un mon en que la informació caduca en minuts i a sobre ens arriba replicada. I es senzillament aclaparador. Afegit un sistema de classificació en forma de tags i la possibilitat d’emmagatzemar els posts als WS de Amazon completaria el sistema. Apa, ja teniu business idea d’avui.

Per cert, si voleu una altra area de negoci, aneu pensant en el ipv6, segons sembla en 900 dies s’acaben les IP’s v4. La festa. A dexma però ja ens estem mig preparant, i avui li he deixat anar al Jordi la paraula 6lowpan. Crec que ens divertirem.

Apa, a consumir informació repetida.

Mobile 2.0 Europe

Ahir vaig fer vacances de Dexma i vaig assitir amb l’Elies al Mobile 2.0 Europe que es va celebrar al fòrum de ESADE (Barcelona, of course). Primer de tot cal dir que es una notícia boníssima el fet que es faci un event d’aquestes característiques a Barcelona. Em dona la impressió que poc a poc Barcelona està sent un lloc de trobada per diferents emprenedors del mon internet, ara només falta que Acció actuiï de catalitzador i les Universitats es posin les piles. Malgrat que l’event al final es va fer una mica llarg, va ser molt interessant i considero que vaig aprendre molt.

Com a opinió general, comentar la gran quantitat d’startups que feien més o menys el mateix. Media Based Social Networks. És a dir, xarxes socials mòbils perquè t’enviessis fotos, smailis i videos entre els teus coleguis. S’afegia el component de posició i proximitat. No fer-ho, crec que hagués estat de pecat absolut. De totes formes, no vaig saber veure un gran diferenciació entre els projectes d’aquest tipus, és més, no donaven pas a alternativa, o els usaves, o no els usaves, però era certament dificil utilitzar-los en conjunció amb altres sistemes. També comentar la dubtosa monetització de totes aquestes xarxes socials. Totes es posicionaven com un canal de marketing de proximitat, fent especial èmfasi en el fet de que el mòbil es el dispositiu més íntim que duem a sobre. Es trobava a faltar en general el que va demanar Inma Martínez de Stradbroke Advisors: un producte, amb un preu i que la gent estigui disposada a comprar. Micropagaments per a microserveis. Cosa però, que requereix de un sistema de micropagaments senzill, fiable i sobretot proporcionat econòmicament. Sorprenent la carnisseria quan van sortir els representants de les operadores (Movistar, Vodafone, Tmobile, Telecom Italia i Orange). Fins i tot va ser necessària la intervenció de la organització per aturar la cridòria. La mestressa de Tmobile va deixar anar que el 17% del trafic 3G és només amb Youtube, i tots van coincidir que cal repensar unes quantes coses, models de negoci i tipus de continguts, per tal de trobar un escenari estable i equilibrat a llarg termini. Va deixar clar, que el concepte de Tarifa Plana Total és pelut.

Per acabar, referència a les millors startups segons la meva opinió i en les quals, no m’importaria posar algun duro si el tingués:

Dial2Do: una cosa tant senzilla com un número de telèfon al qual trucar i fer operacions (enviar email, sms, twittejar, reminders, etc ..) amb la veu.
Zipipop: malgrat que el model de negoci no estava clar, vaig veure un producte senzill i clar, un sistema per fer broadcasting de les teves intencions als teus amics. Tindran la oportunitat de presentar a San Francisco.
Shout’em: Xarxes socials de marca blanca. Un producte clar, senzill, llàstima que al final diguessin que a la versió 2.0 ho farien tot. L’estil twitter del seu producte i la facilitat donava gust.
Kooaba: Veus una imatge, fas una fotografia, i busques a internet. Redueixes el temps de cerca a una tercera part. Producte alucinant, però i el model de negoci? Sortits de l’ETH.
Secufone: Senzill i clar, un telèfon amb un botó de pànic. Juntament amb interfícies per al iphone i companyia.
Unkasoft: Malgrat que l’advergaming no sigui el meu tema preferit, l’enfoc i la facilitat de vendre el producte ho fan interessant.
Viif: Recullen videos (tv, shows, series, podcats…) i els serveixen en format mòbil. Una mica la idea de shitting.tv, i tampoc tenia un model de negoci flipant…

És curiós, però no hi ha cap de les startups que staven com a “Post-series A”. Hi havia Futurlink, interessant, però la disruptivitat del qual ja ha passat.

Per acabar, una petita reflexió, malgrat que l’idioma clau era l’anglès, era interessant veure els diferents accents dels ponents, i un petit detall, els videos de demostració estaven en l’idioma original de la startup. Un altre cop l’enèssim repte de Europa, una sopa de cultures i idiomes que d’alguna forma caldrà afrontar. Pel que fa al meu, quan un polac em diu que ha estat capaç de llegir la meva pàgina amb nocions de Castellà i un traductor, em sento més tranquil i convençut que mai a escriure en Català.

Why Audio and Video Sucks

Ras, curt i traduït, el títol del post és: perquè donen pel sac el video i l’audio?

Ja se que són les tendències que estan a la moda, i estic segur que algú em posarà l’exemple de youtube. Però deixeume explicar. La raó per la qual el video i l’audio donen pel sac es perquè el temps de consum per part del usuari és SEMPRE el mateix. L’usuari no té cap control sobre la velocitat a la que es vol tragar el video o escoltar el so. Quan tenim davant nostre un video de youtube, o una cançó no podem mirar-la en diagonal, o donar un cop d’ull com en una fotografia, hem d’escollir i evaluar si consumirem aquell contingut en base a una informació molt limitada.

I això, en l’actual economia de l’atenció, és massa perillós.

Podrieu argumentar el fet de que si aguantes 30 segons d’un video és que val la pena, però això no s’aguanta per enlloc, d’aqui 10 anys només n’aguantarem 5.

Doneu-vos compte que la societat en la que vivim s’accelera. Cada cop estem sotmesos a més quantitat d’informació i hem de ser capaços d’asimilar-la. Encorsetar-nos en tipus de mitjans de velocitat de consum constants en el seu moment van semblar revolucionaris, no té sentit en un mon que ens obliga a absorvir més quantitat d’informació en la mateixa unitat de temps.

De la mateixa forma, la velocitat de consum d’informació es diferent en totes les persones. Suposem que accelerem la velocitat a la que el video o l’audio proporcionen informació, aleshores discriminarem a les persones a les quals els costa més asimilar la informació (alto, no em tregueu de context, que en se més d’un que asimila molta informació i no sembla que l’aprofiti).

Així doncs, desde aqui només proposo tornar a la forma tradicional de imatges i text, que permeten que cada usuari els consumeixi a la velocitat que li ve de gust.

Per a tots aquells que encara estan aferrats a la anacrònica idea del vídeo o l’audio, els proposo el següent: analitzar sintàcticament i semàntica el speech del video i extreure’n tags, captar els frames més importants del video i posar-los en forma de mosaic. Publicar el video amb els tags i el mosaic. Aleshores qualsevol persona, podrà decidir si consumeix o no consumeix aquesta forma arcaica de distribució de continguts.

Sort que els blogs són dificils de cremar.

Fotos a lo tonto

D’on treuen temps la resta dels mortals per escriure al blog?

Qui sap, en tot cas a mi el temps se m’en va entre dexma (que espero que aviat hi hagi novetats molt molt interessants), filoxeo i la mica de vida social que em queda.

I posats a recordar vida social, dir que finalment he pagat el compte pro de flickr. Podeu trobar la meva galeria de fotografies a: www.flickr.com/xorduna. De fet, sabeu allò de volies caldo, tres tasses? doncs pagant pagant a lo tonto (siguem sincers, em sobra la pasta) vaig comprar el compte pro de flickr per al compte xavier.orduna, pensant que l’havia comprat per l’usuari xorduna (que és el que vull potenciar, per què es molt més còmode). Després de enviar l’email de rigor a flickr, em van dir, que tonto, uno nace y se se aguanta. Total, que tinc dos comptes de flickr. Només en un però, hi ha les mítiques fotografies del 2006.

Up to you.

PD: posant els tags ara al post (un dia parlaré sobre el tema perquè es massa complex) m’he recordat de que l’he copiat de forma burda per filoxeo. Amén.

Relax

Estic de Relax, descansant lleugerament a Bagergue. I he pensat, ves per on que ara és bon moment per trencar el silenci blogueril com han fet els meus socis. Tal i com li passa al guillem no em queda temps per gaire cosa. Els posts d’altri se m’acumulen, surto a les tantes de Dexma després de dures batalles titàniques amb el msp430, per si fos poc, enlloc del social networking em dedico a programar coses per filoxeo. I evidentment haig de complir les meves obligacions amb la UOC.

La setmana ha estat lleugerament intensa. La meva batalla personal amb un microcontrolador de nom msp430 començava a convertir-se en una guerra de desgast, fins que el dijous a les tantes de la nit (per estar a la oficina) vaig trobar la clau que em permetia comunicar-lo correctament amb el xip de radio CC2420. Tot era un problema de timers. Reconec que aquest últim paràgraf es bastant friki, però era un tema que em preocupava i amb el qual portava dues setmanes encallat. Així que us podeu imaginar la meva alegria el dijous a la nit. Divendres pel mati, ja llegia un acceleròmetre amb el msp430 i enviava les lectures al ordinador.

Tal i com he dit ara estic a Bagergue, esperant a veure si apareix el Varsavsky per fer-li proposicions indecents. I sentat a la taula, mirant per la finestra sembla que el hivern no hagi marxat encara. De fet, acabo de tornar d’anar a passejar una estona per la vall de Liat, he pujat fins a 2000 metres d’altitud i sorprenentment, estava nevant!!!

I per acabar fer referència a tota la voràgine de crisis/no crisis web 2.0 que hi ha últimament. L’altre dia el Varsavsky es preguntava com podia rentabilitzar una web que ha creat de nom twitxr. Totes les respostes passaven per la publicitat. Perquè hem d’assumir que les coses a internet han de ser totalment gratis? Es que podem gastarnos un euro per un cafè que es una porqueria en algun bar, però no podem pagar 1 trist euro a Internet per rebre un servei? Podem deixar-nos atracar per una pizza mediocre en un restaurant pseudo-italià de Gràcia però no podem pagar els miserables 20 dòlars que val el compte PRO de flickr? Crec que aqui son necessàries dues reflexions, primer, plantejar-nos quans dels serveis que ens ofereixen a través de internet son vitamines, i quants són medecines. Les medecines les podem pagar ben a gust, les vitamines segurament han de seguir buscant models de finançament esotèrics. I segon dir que potser seria necessari crear un sistema de similar a paypal però especial per a micropagos, que fos senzill pagar cèntims d’euro sense comissions fixes. Tot plegat per passar del crowdsourcing al crowdfunding. Micropagaments per a Microserveis.

Tot això es per justificar que un dia de la setmana vinent pagaré els tristos 20 USD de flickr i pujaré totes les fotos allà. S’ha acabat perdre temps intentant fer una galeria.

Blogging from ScribeFire

El Pere ha comentat al seu blog el addon per el Firefox ScribeFire.

La veritat es que tampoc acabo de veure clar això de postejar desde un addon de Firefox, tot i que si haig de ser sincer sempre m’han agradat les interfícies “normals” davant de les web per allò d’estar corrent directament sobre el sistema operatiu.

On està la frontera entre framework per aplicacions gràfiques (com podria ser QT) i framework a sac per desenvolupament d’aplicacions basades en web (firefox)?

Keep thinking.

tweetspamers

Post relativament freak, aviso.

Malgrat les bondats de jaiku que m’ha anat explicant l’Oriol Mercadé (també m’ha explicat bondats de symfony i tampoc li he fet cas …) jo segueixo anclat a twitter. No es que en sigui un fan, però es una eina força interessant bàsicament per comunicar-se amb els 4 followers/followed que tinc. Sorprès pel fet de que tothom fa coses amb twitter vaig decidir anar una mica més enllà, intentar treure-li una mica més de suc. Un dels emprenedors web que em cau simpàtic es el Loic le meur, en part per l’accent francès que se li nota de 3 hores lluny, en part perquè diu coses interessants, el problema es que xerra molt i costa que digui les coses, i per si fos poc les deixa anar an forma de video (cosa que m’impedeix llegir en diagonal). Consequència, que fa mandra llegir els RSS del Loic tot i que son interessants, i vaig pensar, et subscriuràs al seu twitter a veure si xerra més i posa menys videos.

El primer que em va sorprendre després de followarlo va ser que vaig rebre une mail dient: “loic le meur is following you” … sense comentaris, em pregunto quin interès pot tenir aquest home en incloure’m en els seus milers de followed, quan normalment faig actualitzacions en català. L’experiència de seguir el loic no es tant positiva com em pensava, no m’aporta gaire, però tampoc es un spammer consumat. El problema es que 3 dies més tard, rebo un altre email de “Jean luc r is following you” ¿? mande? què està passant aqui? estic agafant rellevància dins el camp web 2.0 quan teòricament tots els ous de la meva cistella estan al sector wsn? total, que curiós de mena com soc, vaig followejar-lo també. Aquest si que és l’spammer de cuidado, d’acord que la majoria de tweets que posa son interessants (el 80% son links a articles), però m’atabala i em sento spammejat. Quan he vist que un dels posts que penjava era de com monetitzar twitter i de que cada follower es vendible a emrpeses de publicitat crec que ja he enganxat de que anava la cosa:

a) blogger / paio influent obre compte de twitter.

b) como mola, doncs tothom el segueix.

c) ell, per fer-se el 2.0 també el segueix.

d) apareix el blogger /paio influent / jeta de turno amb reminiscències spammers que vigila a qui s’ha afegit el blogger / paio influent del punt a, i fa veure que segueix als paios que ell ha afegit, el pobre newbie de twitter (alias jo) cau al parany, i s’hi apunta.

e) el paio del punt d, vent el seus followers al blog del tio influent que t’hi cagues que vol que el llegeixin (o l’empresa super 2.0 que té blog), i rep l’equivalent per pagar-se un cafè per cada post referenciat.

f) el newbie fa un anàlisi sense excessiva profunditat, se sent estafat, spamejat i procedeix a borrar als paios del punt a i punt d i si vol, que el followegin, total segur que deuen tenir el filtre de turno per evitar rebre els tweets de 5000 persones.

Conclusió: ja hem après com treure pasta de twitter, però segueixo sense acabar de veure el model de negoci de twitter com a tal …

Conclusió del newbie: vaig a seguir implementant software innovador per a sectors no 2.0.

Internet a la butxaca

Ahir vaig assistir com a ponent a la taula rodona organitzada per la Fundació UPC per parlar del tema “internet a la butxaca”. Durant la taula rodona, Albert Calvet de CV&A Consulting ens va parlar sobre e-learning i la seva aplicació als mòbils. Carles Grau de Microsoft ens va parlar de la tecnologia que està preparant Microsoft per als nous dispositius mòbils, malgrat que va parlar del seu Media Center integrat a algunes versions de Windows Vista, em va sorprendre que no fes més ènfasi en Windows Mobile, que clarament s’ha alçat com a vencedor entre els Sistemes Operatius per a PDA’s, potser es perquè el concepte PDA comença a estar mort? Josep Fígols de Sun va ser molt directe i concís, va parlar de que Java estava més viu que mai (fent èmfasi en la versió JME), va introduir el concepte de Sunspot i va deixar clar que tota aplicació en un dispositiu mòbil necessita un backend important (i evidentment Java era la tecnologia més adeqüada ;)). També va fer referència a la adquisició de MySQL per part de Sun (mentre que en Carles Grau deia en una entrevista que darrere el software lliure no hi ha cap model de neogoci sostenible). Xavier Kirchner de Telefónica I+D va parlar de dades més macroeconòmiques i ens va mostrar perquè el internet actual al mòbil havia fracasat. Em va agradar molt la reflexió del fet que no cal veure el mòbil com una eina per accedir a continguts (webs) sinó per interactuar amb eines de social networking. Jo vaig fer referència als dispositius més recents (Iphone, BlackBerry, Asus EEE pc) que permetien aprofitar la ubiqüitat de la connexió, però també als que abandonaven l’anacronisme de tipic input/output a través de pantalles i teclats. Vaig acabar parlant de les noves operadores que entraven al mercat com Fon o les operadores virtuals i finalment vaig fer referència a Android i RSS com a plataformes i estàndards necessaris per accelerar el desenvolupament de noves aplicaciones.

Durant la resta de la taula rodona es va fer referència al Software lliure, a la poca iniciativa de la anomenada generació Y (mentre jo criticava a la universitat per no fomentar la creativitat dels estudiants). També es va comentar la necessitat de organitzar i semantitzar l’enorme quantitat de dades que son accessibles desde Internet. En resum, una taula rodona molt interessant però que crec que es podria haver allargat hores per l’interès i possibilitats del tema. Deixò penjades també les transparències per si algú les vol fullejar o aprofitar. Donar també les gràcies a la Fundació UPC per haverme convidat a una taula rodona d’un nivell molt elevat.