Configurant un servidor per fer hosting compartit

Tal i com vaig comentar al anterior post, tinc un VPS contractat a Alemanya. El pas següent era crear un sistema de hosting compartit (per no barrejar projectes propis i per poder hostatjar amics meus). El primer pas es seguir el tutorial The perfect server per a ubuntu 8.04 LTS, no cal fer el referent a DNS (de moment faré servir els DNS de dynadot) ni email (google Apps funciona molt be), però amb un petit canvi, a la hora de instalar el apache es important instalar el paquet apache2-mpm-itk enlloc de  apache2-mpm-prefork. Aquest petit canvi ens permetrà utilitzar la directiva AssignUserId i assignar un usuari diferent (a nivell de Apache) per a cada virtual host. Si voleu enviar emails desde els vostres scripts en PHP també haureu de seguir la part de postfix.

Per afegir un usuari al meu “hosting” només cal fer adduser nom_usuar i crear un fitxer com el que us poso a continuació a /etc/apache2/sites-available. (després cal fer a2ensite nom_fitxer i executar /etc/init.d/apache2 force-reload).

<VirtualHost *>
DocumentRoot "/home/xorduna/alcim.net"
ServerName www.alcim.net
AssignUserId xorduna xorduna
<Directory "/home/xorduna/alcim.net">
allow from all
Options +Indexes
</Directory>
</VirtualHost>

<VirtualHost *>
ServerName alcim.net
RedirectPermanent / http://www.alcim.net/
</VirtualHost>

Evidentment encara em queden per polir alguns detalls. Preguntes als comentaris.


	

The Ubuntu Experience

Tenir una consola a mà em facilita molts cops la feina. Sobretot a la hora de programar i automatizar tasques. Desde que deu fer uns 10 anys l’Ismael em va ensenyar aquell sistema operatiu anomenat Linux, ha plogut molt i he arribat a tenir cert coneixement del sistema, especialment les distribucions basades en Debian. Inexplicablement jo sóc encara un home windows, que dius, si no jugues perquè no et passes a linux? Crec que la resposta està en que sóc molt detallista i no m’acabava de fer la forma de renderitzar la pantalla del Gnome (del KDE ja ni t’explico). A dexma treballava cada dia amb linux, però de forma remota, compartia una carpeta d’un ordinador amb linux i hi accedia per SSH. Es a dir, feia servir windows d’escriptori de Linux. Completament irracional.

Finalment dilluns vaig fer el salt a tenir un escriptori completament Linux, tot va ser perquè el Guillem em va enredar i va instalar ell el divendres l’Ubuntu 8.04. Malgrat alguns problemes de configuració del programador per el MSP430, porto tota la setmana treballant amb l’Ubuntu i realment n’estic encantat. Havia provat anteriorment Ubuntu, i bueno, be, però tampoc per tirar coets. La facilitat amb què s’instala tot plegat, la quantitat de howtos i manuals que hi ha, es espectacular. Tan espectacular que enlloc de muntar una linux cutre sobre una VMWARE al portàtil per poder generar l’esquelet d’unes aplicacions amb Cake (amb linux es infinitament més fàcil), m’he decidit a instalar Ubuntu a l’altra partició del portàtil. La clau està en instalar el paquet de fonts microsoft, que aleshores fa que pràcticament l’experiència sigui idèntica.

Ara només em falta un editor com deu mana de PHP, potser el Eclipse … ? O el netbeans per a desenvolupadors web … ?

Per cert, a la que actives correctament el Compiz i tens un escriptori rollo mac, aleshores ja ….. Ah, i el openoffice obre a pèl els fitxers del office 2007 ;)!

Relax

Estic de Relax, descansant lleugerament a Bagergue. I he pensat, ves per on que ara és bon moment per trencar el silenci blogueril com han fet els meus socis. Tal i com li passa al guillem no em queda temps per gaire cosa. Els posts d’altri se m’acumulen, surto a les tantes de Dexma després de dures batalles titàniques amb el msp430, per si fos poc, enlloc del social networking em dedico a programar coses per filoxeo. I evidentment haig de complir les meves obligacions amb la UOC.

La setmana ha estat lleugerament intensa. La meva batalla personal amb un microcontrolador de nom msp430 començava a convertir-se en una guerra de desgast, fins que el dijous a les tantes de la nit (per estar a la oficina) vaig trobar la clau que em permetia comunicar-lo correctament amb el xip de radio CC2420. Tot era un problema de timers. Reconec que aquest últim paràgraf es bastant friki, però era un tema que em preocupava i amb el qual portava dues setmanes encallat. Així que us podeu imaginar la meva alegria el dijous a la nit. Divendres pel mati, ja llegia un acceleròmetre amb el msp430 i enviava les lectures al ordinador.

Tal i com he dit ara estic a Bagergue, esperant a veure si apareix el Varsavsky per fer-li proposicions indecents. I sentat a la taula, mirant per la finestra sembla que el hivern no hagi marxat encara. De fet, acabo de tornar d’anar a passejar una estona per la vall de Liat, he pujat fins a 2000 metres d’altitud i sorprenentment, estava nevant!!!

I per acabar fer referència a tota la voràgine de crisis/no crisis web 2.0 que hi ha últimament. L’altre dia el Varsavsky es preguntava com podia rentabilitzar una web que ha creat de nom twitxr. Totes les respostes passaven per la publicitat. Perquè hem d’assumir que les coses a internet han de ser totalment gratis? Es que podem gastarnos un euro per un cafè que es una porqueria en algun bar, però no podem pagar 1 trist euro a Internet per rebre un servei? Podem deixar-nos atracar per una pizza mediocre en un restaurant pseudo-italià de Gràcia però no podem pagar els miserables 20 dòlars que val el compte PRO de flickr? Crec que aqui son necessàries dues reflexions, primer, plantejar-nos quans dels serveis que ens ofereixen a través de internet son vitamines, i quants són medecines. Les medecines les podem pagar ben a gust, les vitamines segurament han de seguir buscant models de finançament esotèrics. I segon dir que potser seria necessari crear un sistema de similar a paypal però especial per a micropagos, que fos senzill pagar cèntims d’euro sense comissions fixes. Tot plegat per passar del crowdsourcing al crowdfunding. Micropagaments per a Microserveis.

Tot això es per justificar que un dia de la setmana vinent pagaré els tristos 20 USD de flickr i pujaré totes les fotos allà. S’ha acabat perdre temps intentant fer una galeria.

n810

Finalment m’ha arribat gràcies als intríngulis logístics de la Clàudia i la Blanca el meu Nokia n810. Malgrat que li va ser otorgat el premi al millor handheld del 2007, aqui ofereixo la meva crítica.

– La primera impressió al veure’l es bona, te un bon acabat i la pantalla i el teclat desplaçable el fan molt resultón. La funda es de símil de pell i compleix força be la seva funció. Tot i això, pesa una mica per la mida que és. Tenint en compte que l’alternativa era un EEE pc, el pes tampoc es un problema.

– La pantalla de 800×480 es molt agraida, pots veure be pràcticament totes les webs, algunes es desquadren una mica, però a la majoria apareix la barra de desplaçament i es pot veure la resta de la web. També té la opció de treballar a pantalla completa, molt interessant per videos o per aplicacions web com google docs.

– Porta un software per trucar amb voip, parlar amb el gtalk i organitzar els contactes. Força còmode de fer anar, ja que no cal treure les mans del teclat per fer-la anar. El teclat es comode i permet mantenir converses amb el gtalk sense tornar-se lelo. La retroiluminació del teclat és molt útil.

– El software de RSS es bastant decent, però no permet llegir usant la fletxa de desplaçament (ja que va saltant de link en link el focus) i per tant has de tenir a la ma l’stylo.

– El stylo el perdré, n’estic segur, es de plàstic cutrillo (no té el tacte del de la Palm) i a vegades quan vols treballar només amb el teclat no tens on deixar-lo (per això dic que el perdré).

– La webcam es una webcam, no es una càmara de fer fotos, he fet algun video i funciona mes o menys, la calitat es acceptable dintre de les webcams. Encara no he pogut provar la video conferència.

– El sistema operatiu està molt ben lograt, es còmode la interficie gràfica, i el fet de ser linux li dona una potència enorme. Hi ha aplicacions per pràcticament tot, trobo a faltar un client de twitter i una suite ofimàtica, però per la resta, pots trobar innumerables repositoris amb un munt d’aplicacions. Totes instalables desde una instalador d’aplicacions molt còmode. El multitasking sorpren, es còmode canviar entre aplicacions enceses, però cal anar amb compte amb les aplicacions que estan en marxa, ja que al processador potser li falta una mica de potència. Disposa d’una consola, i amb una petita aplicació es pot aconseguir accés com a root i fer servir el apt-get, entre d’altres, com si estiguessim en una debian qualsevol. Fins i tot ja li he instalat el sevidor de ssh.

De moment es un trastet la mar d’agradable i que crec que compleix perfectament el que jo volia, només li falta una cosa que encara no he acabat de trobar, un sistema de calcul de rutes gratuït per a les aplicacions de mapa (tant el programa per defecte que porta, com per el maemo mapper). De fet el programa de mapes que porta, porta uns mapes bastant complets (amb molts POI) però si vols sistema de navegació cal pagar extra (i va per mesos, no és one time licence!).

Us deixo amb una foto d’ell (he intentat fer-la davant el mirall per fer-la amb el mateix n810 però era una mica xungo, i he desistit).