Tenir una consola a mà em facilita molts cops la feina. Sobretot a la hora de programar i automatizar tasques. Desde que deu fer uns 10 anys l’Ismael em va ensenyar aquell sistema operatiu anomenat Linux, ha plogut molt i he arribat a tenir cert coneixement del sistema, especialment les distribucions basades en Debian. Inexplicablement jo sóc encara un home windows, que dius, si no jugues perquè no et passes a linux? Crec que la resposta està en que sóc molt detallista i no m’acabava de fer la forma de renderitzar la pantalla del Gnome (del KDE ja ni t’explico). A dexma treballava cada dia amb linux, però de forma remota, compartia una carpeta d’un ordinador amb linux i hi accedia per SSH. Es a dir, feia servir windows d’escriptori de Linux. Completament irracional.
Finalment dilluns vaig fer el salt a tenir un escriptori completament Linux, tot va ser perquè el Guillem em va enredar i va instalar ell el divendres l’Ubuntu 8.04. Malgrat alguns problemes de configuració del programador per el MSP430, porto tota la setmana treballant amb l’Ubuntu i realment n’estic encantat. Havia provat anteriorment Ubuntu, i bueno, be, però tampoc per tirar coets. La facilitat amb què s’instala tot plegat, la quantitat de howtos i manuals que hi ha, es espectacular. Tan espectacular que enlloc de muntar una linux cutre sobre una VMWARE al portàtil per poder generar l’esquelet d’unes aplicacions amb Cake (amb linux es infinitament més fàcil), m’he decidit a instalar Ubuntu a l’altra partició del portàtil. La clau està en instalar el paquet de fonts microsoft, que aleshores fa que pràcticament l’experiència sigui idèntica.
Ara només em falta un editor com deu mana de PHP, potser el Eclipse … ? O el netbeans per a desenvolupadors web … ?
Per cert, a la que actives correctament el Compiz i tens un escriptori rollo mac, aleshores ja ….. Ah, i el openoffice obre a pèl els fitxers del office 2007 ;)!