Category: Nürnberg – Berlín

Poques paraules i massa bales.

Com sempre, s’ha d’apurar al màxim tota l’estada lluny de casa. Una reflexió m’assalta en aquests moments, què es el que ens impedeix anar una mica més enllà un cop hem recorregut milers de kilòmetres desde que hem sortir de casa? Com és que no obrim aquella porta que es troba a 3000 km del lloc on vivim normalment sabent que bona part del camí ja està feta i que només ens queden uns metres? I a més, interiorment sabem que el més segur que es que aquella porta no la tornem a veure en la vida, sigui perquè no tornem allà, sigui perquè la canviaran de lloc.

Tornant a l’inici del paràgraf, què millor que poc abans d’abandonar Berlín, que anar amb una combinació de tramvies i metro més cap a l’est per apreciar els encantadors blocs construits pels comunistes?

Una cosa és clara, el fet de tenir espai et permet tenir aquests carrers enormes, voreres per passejar tranquilament, parcs, tramvies, metros per sobre el nivell del carrer o espais enormes entre les cases. Jo crec que els ciutadans del nord que baixen cap a casa nostra deu preguntar-se com podem viure amb tant poc d’espai.

Ara, a punt de creuar els pirineus altre cop de tornada, i amb la bateria pròxima al 12%, l’eterna pregunta: t’ha agradat Berlín? És evident que és una ciutat que s’ha de veure per poder contrastar amb la resta d’alemanya, però potser no es la ciutat més encantadora de les que he vist. Malgrat això, m’hi quedaria a viure sense cap tipus de problema. Tornar-hi? quan algú m’hi acompanyi. Ja sabeu que la meva tercera vocació és la de guia turístic.

En dos dies haviem vist bona part del que surt a les guies turístiques, però encara quedaven algunes coses prou interessants. De primer vam fer cap al barri de St Nikoloai (un conjunt de casetes restauradetes), i després cap a la illa dels Museus on vam intentar entrar al museu de Pergamon però la quantitat de gent i el preu de l’entrada pel que voliem veure ens va fer desisitir. Després de trobar en un mercat de llibres usats 3 magnífics llibres sobre els U-boat, el Meschermitt 109 i el Stutka vam anar a veure el memorial de la resistència alemanya. Museu curiós, on hi ha un munt d’informació però està tot en alemany. I on es pot descobrir els moviments (descoordinats però prou nombrosos) de resistència contra l’aparell de repressió Nazi. Amb la panxa plena dels entrepans d’un mercadillo que s’havia muntat davant de l’església que s’ha deixat tal com va quedar després de la guerra, vam fer cap a cap als encants de Berlín. Per tot just després donar una volta pel parc del Tiergarten (traducció directa de jardí d’animals). Abans de que el sol es pongués definitivament vam tenir temps de pujar al capdamunt de la columna de la victòria, desde on es veia l’avinguda del 17 de Juny, i una bona panoràmica de la ciutat. Les últimes hores del dia les vam aprofitar a l’eix comercial que surt de Kurfunstendam.

Tot i que el sol que ens va acompanyar durant el dia ens va permetre veure la porta de Brandenburg, el Reichstag i el memorial dels soldats russos caiguts amb una prespectiva molt diferent, el fred va ser molt present durant tot el dia. Quina mania tindran algunes ciutats del nord de cobrir-se d’una fina capa de núvols?

Una de les coses que volia fer a Alemanya i que finalment no vaig poder fer, va ser agafar un d’aquests trens ràpids. El fet d’haver quedat a Berlín amb els meus pares era una ocasió perfecte per comprar un bitllet de l’ICE i comprovar per exemple, que a 200 Km/h hi ha algun problema amb la cobertura del mòbil. Així que em vaig llevar ben aviat al matí i cap a l’estació falta gent per agafar allà un tren que en unes 4 hores havia de recorrer els 400 km i escaig entre Nürnberg i Berlín. Aquest cop però, no vaig buscar un seient amb endoll i quan faltaven uns minuts de la película que estava veient se’m va apagar el portàtil. Finalment i a pesar de la puntualitat atribuida als alemanys, el tren va entrar a la Hauptbanhof de Berlín quan ja portavem 5 hores de viatge i malgrat el primer malentès, finalment vaig trobar-me amb els pares a l’hotel, al bell mig de l’Alexanderplatz, antic Berlín Est.

Amb la tonteria s’havia fet tard i teniem molta gana, per sort vam trobar un lloc bastant autèntic on ens van servir un bon tros de "codillo" de porc amb les conseqüens Bratkartoffeln. Direu el que vulgueu de la gastronomia alemanya, però aquestes patates mig saltejades mig fetes al forn amb trossets de bacon, all, ceba i alguna cosa més són una delícia. Tot just després ja vam anar per l’Unten del Linden fins a la porta de Brandenburg, no sense abans passar però per el museu d’història alemanya per veure una interessant exposició sobre art i propaganda durant la segona guerra mundial en 4 dels paisos que van prendre’n part (Estats Units, URRS, Alemanya i Itàlia). Després de passar per la porta en questió, vam fer cap al Reichstag, on després de passar per un estricte control de seguretat (començo a estar una mica fins als dallonses dels controls aquests) vam poder pujar a dalt de tot de la cúpula de Norman Foster i veure Berlín de nit. Dos dies mes tard vam trobar i la cua, tal com m’havien explicat, era enorme.

Aquest post hauria d’estar escrit i publicat mentre anava al tren, però una sèrie de errors tècnics van impedir que pogués enviar-lo, doncs el torno a escriure ara, juntament amb la resta de la crònica del viatge, tot just quan estic sobrevolant alemanya de tornada cap a Barcelona.

El segon dia va ser bastant més profitós que el primer. Primer de tot cal dir que la nostra missió en les primeres hores era clara: arrassar amb tot el merchandising possible. I ho vam fer. Vam arrambar amb tot, bolígrafs, blocs de paper, cintes per les claus, pomes, bosses de roba, un trineu, obridors d’ampolles, boles anti estrés etc…. De fet, vam anar una mica més enllà i vam participar a una sèrie de jocs com un futbolin automàtic (vam jugar contra una màquina), sortejos diversos, posar una resistència al nas d’un porc dibuixat, fer un combat de sumo amb un robot o posar una fitxa en una ranura. Gràcies a això ens vam endur un paraigua, una pilota de futbol, una ampolla d’aigua, una baralla de cartes i una tassa. I per si fos poc, el dia anterior jo havia guanyat un paraigues en un sorteig. De totes formes, s’ha de dir que el preu oficial de tot plegat era la business card. "Do you have a business card for me?" si dona si, com no la vaig a tenir …. I la targeta tal qual, grapada a la fulla del sorteig es posava dintre de la urna. A nivell professional (que no oblidem era l’objectiu del viatge) també va ser bastant més profitós. Vam contactar amb força empreses que ens poden ajudar a donar encara més empenta al nostre projecte.

A la tarda però, ja estava reventats, així que vam anar cap al centre, on haviem quedat amb la Lena. I més sentats, vam reposar forces amb un parell de drei im weckla i una cerveseta. I després de trucar a la central per donar el parte del dia, va venir el punt final de la primera part del viatge, un sopar de despedida d’una noia francesa a una residència molt pròxima, amb la conseqüent passada per la kneipe a fer la parella de cervesetes.

Avui era el primer dia que anavem a la fira (be, de fet només anirem avui i demà) i ha estat força impressionant. La quantitat de coses que hi ha sobre el tema sorprèn. És més, a vegades tallava una mica que et preguntessin perquè tu no sabies exactament què feia la gent dels estands i depen del que t’explicaven tampoc t’enteraves gaire.

Només del hardware pel gateway, nosaltres que ens centraven en un fabricant, n’hem trobat a patades. Al principi feia força gràcia anar fotent el rollo, però després cansava una miqueta sobretot quan veies que t’acaven venent mes o menys el mateix hardware i al mateix preu. Això si, targetes n’hem donat a patades.

Despres de estar fins cuasi les 5 passejant per la fira hem decidit anar cap al centre, fer uns drei im weclka i passar pel Treibhaus a prendre alguna cosa.

Ara ja estem altre cop a la pension “jansen” on estem magníficament hospedats ;)!

I demà, altre cop a la fira!

(ja posaré alguna de les fotos quan arribi a Barcelona)

Bueno, ja hem arribat. De Munich a Nürnberg, amb cotxe i passant per un Gasthof autèntic, on ens han servit un tros de porc i vedella ben acompanyats. Poca cosa més a explicar. Aviam si demà després de la fira podem explicar alguna cosa mes.

ni tant sols una trista foto :(!

Com deiem abans, els cicles es repeteixen. I avui, marxo altre cop de viatge. Aquest cop vaig primer a Nürnberg, per veure una fira de informàtica força important. Serà el primer viatge que em paga l’empresa, esperem que no sigui l’últim i que als pròxim poguem anar una mica més sobrats de pressupost. I després, doncs per celebrar l’aniversari de ma mare ens anem tots plegats a una ciutat sorpresa (la meva mare no ho sabrà fins que vagi a l’aeroport). Serà Istambul? Tunez? Argel? Kabul? Sant Adrià del Besòs? tot plegat se sabrà quan toqui.

Escriuria alguna cosa més, però els nervis que em provoca el fet de viatjar i agafar un avió m’ho impedeixen :P.