Tornada a toc de click

Com sempre, s’ha d’apurar al màxim tota l’estada lluny de casa. Una reflexió m’assalta en aquests moments, què es el que ens impedeix anar una mica més enllà un cop hem recorregut milers de kilòmetres desde que hem sortir de casa? Com és que no obrim aquella porta que es troba a 3000 km del lloc on vivim normalment sabent que bona part del camí ja està feta i que només ens queden uns metres? I a més, interiorment sabem que el més segur que es que aquella porta no la tornem a veure en la vida, sigui perquè no tornem allà, sigui perquè la canviaran de lloc.

Tornant a l’inici del paràgraf, què millor que poc abans d’abandonar Berlín, que anar amb una combinació de tramvies i metro més cap a l’est per apreciar els encantadors blocs construits pels comunistes?

Una cosa és clara, el fet de tenir espai et permet tenir aquests carrers enormes, voreres per passejar tranquilament, parcs, tramvies, metros per sobre el nivell del carrer o espais enormes entre les cases. Jo crec que els ciutadans del nord que baixen cap a casa nostra deu preguntar-se com podem viure amb tant poc d’espai.

Ara, a punt de creuar els pirineus altre cop de tornada, i amb la bateria pròxima al 12%, l’eterna pregunta: t’ha agradat Berlín? És evident que és una ciutat que s’ha de veure per poder contrastar amb la resta d’alemanya, però potser no es la ciutat més encantadora de les que he vist. Malgrat això, m’hi quedaria a viure sense cap tipus de problema. Tornar-hi? quan algú m’hi acompanyi. Ja sabeu que la meva tercera vocació és la de guia turístic.