Category: Romania – Moldàvia

Fa un parell de dies vam passar per una de les fortaleses del Vlad Teppes, el nostre amic empalador, i avui després de visitar Brasov de dia (però amb pluja) hem anat cap a Bran. La idea era anar d’excursió, però la pluja contínua que queia ens ha fet buscar l’aixoplug d’un castell. Aquest castell, resulta ser el que va utilitzar Bram Stoker per a la novela de Dràcula, i un es pot esperar un castell fantasmagòric (de fet a les botigues de souvenirs de l’entrada del castell hi ha coses relacionades amb disfreses i vampirs) però en realitat es una fortalesa que desde el 1300 ha tingut molts usos.

L’exposició actual està centrada en l’ús que li van donar els últims habitants, la familia reial romanesa, que hi va viure abans de la segona guerra mundial fins que van ser forçats a abandonat el país. Només en un parell d’habitacions es fa referència a Drácula, el nostre amic l’empalador i Bram Stoker.

Ens quedaven 4 hores de viatge fins a Bicaz, on estem dormint avui, però abans voliem dinar i passar per Poiana-Brasov, una estació d’esqui força coneguda. De fet un es podria esperar 4 remuntadors mal posats, però la realitat es que hi ha una serie de hotels de categoria, dos telefèrics nous i un telecabina que sembla que fa poc que l’han posat. El preu uns 30 euros al dia per gaudir de unes 12 pistes que van dels 1800 als 1000m d’alçada. Es curiós també que pots comprar baixades o pujades soltes, o fins o tot packs de punts que pots anar descomptant a mesura que vas utilitzant els remuntadors.

El camí fins a Bicaz ha estat també sorprenent, passant per multitud de poblets on es repeteixen alguns dels patrons del país: gossos sols (amb un aspecte més aviat tranquilot), gent amb bici (sense reflectant), gent fent autoestop, gent parlant a la carretera, cotxes adelantant en contínua, …. L’estat de les carreteres, en funció del lloc també hi ha marge de millora.

El dinar i el sopar però, immillorables! Un tros de cuixa de porc fumada en un restaurant per dinar, i una truita amb polenta al lloc on hem anat a dormir.

 

Després de dormir a Sibiu, hem donat una volteta sota la pluja pel centre del poble. Sibiu es un poble històric que va ser fundat pels saxons (alemanys o germans) quan dominaven comercialment tota aquesta àrea. De fet la influència Alemanya encara es nota, tant en la construcció com en alguns cartells. El centre de Sibiu es bonic, arreglat i amb restaurants se suposa que principalment per a turistes. L’exterior però no deixa de ser més aviat tirant a “soviètic” i més en consonància amb la resta del país. De fet es veu clarament com en alguns pobles hi ha la part turística i la part que es veu molt més deixada. A Sibiu precisament trobem una catedral Luterana (de la influència germànica) i una catedral ortodoxa.

De camí cap a Sighisoara, hem parat a Biertan, una església fortificada en un petit poblet fora de la carretera principal. El poble en si, no semblava tenir molt d’atractiu, de fet sorprenia el cotxe de la policia, un Dacia rovellat i destrossat aparcat davant de l’ajuntament, però segur que es punt de parada dels autocars.

Sighisoara es un altre poble d’influència germànica, amb la seva muralla i esglesia luterana a dalt d’una muntanya. Com a afegit aquest poble, te la gràcia que cada torre de la muralla era pagada per un gremi. Una mostra més de la potència comercial que hi havia en aquesta zona segles enrere.

Finalment hem arribat a Brasov, on el patró s’ha repetit, blocs de caire soviètic, en un estat més aviat millorable i un centre històric molt restaurat. De totes formes, s’ha de dir que sopar al centre en un d’aquests restaurants pot costar uns 10-12 euros, que suposo que es acceptable per a bona part de la població (encara que veus sobretot turistes).

S’ha de dir que desde la nit anterior a sopar, vam sortir tant escaldats amb el servei i el menjar, que no entrem a cap lloc que no haguem buscat abans amb foursquare!

Mentre esperavem el cotxe, hem anat amb l’altre cotxe a veure el museu militar, on figurava que hi havia uns murals comunistes. No hem trobat els murals, però hem entrat dintre i hem trobat un bon recopilatori de tancs i maquinària de guerra soviètica (complicats de veure en altres museus). L’estat però dels tancs era una mica deixadot.

Un cop ja teniem el cotxe (un Suzuki SX4) hem anat cap a la fortalesa de Poienari. Abans però hem parat a menjar en un lloc, on també ens hem acabat esperant una hora perquè ens portessin els plats! La fortalesa de Poienari va ser construida per Vlad Teppes, o el Vlad l’empalador! Un home que mentre lluitava contra els turcs se’l coneixia per ser sanguinari i per a que empalava els seus presoners. També es el personatge que va inspirar Bram Stoker per a la seva novela Dràcula. El castell es troba al final de 1500 graons d’escala i la vista és impressionant. Del castell com a tal però, no en queda gaire, i els maniquins que hi ha penjats d’una forca li donen un aire una mica “especial”.

Finalment, de camí a Sibiu, hem passat per la Transfagarasan, una carretera que s’enfila fins a 2000m d’alçada per creuar els càrpats i que es considerada una de les més boniques d’Europa. La carretera es impressionant, el paisatge canvia ràpidament, i després de passar un túnel, desemboca en una vall també amb unes vistes impressionants. A l’hivern aquesta carretera està tancada i al llac que hi ha a dalt només s’hi pot arribar en telefèric.

Ja sóm en país on ningú dels 4 haviem estat: Romania! Avui ha començat una setmaneta de viatge per terres rumandes i moldaves. Precisament, pel fet de poder travessar amb el cotxe a Romania, hem hagut de demanar que ens fessin un permís especial per al cotxe. Ens han donat un cotxe, però demà ens donaran un altre, perquè han d’anar a buscar els papers de l’assegurança a la oficina central.

A part de estar una hora a l’aeroport per arreglar aquests tràmits, tant sols hem tingut temps d’anar a l’hotel, i d’allà anar a peu fins al centre a menjar alguna cosa. La primera impressió de Budapest ha estat sorprenent, és una ciutat pensada per als cotxes, amb grans avingudes, poca vorera i on hi ha molt de trànsit. Els cables campen a lo largo y ancho sense ton ni son, i tant et trobes monuments o palaus, com edificis que literalment es cauen a trossos.

Com a punt còmic, hem anat a un lloc que potser era massa “tradicional” (o turístic) i quan portavem una hora esperant a que ens duguessin el plat, els cambrers i cuiners han sortit al mig del menjador (era enorme i amb 1 pis) a ballar, aplaudir i el mànager ha donat les gràcies per haver vingut. Per sort, uns minuts més tard ens arribaven els plats!