Category: boston-mit

AQUEST POST CORRESPON AL DIUMENGE

Deu ni do el que hem caminat avui. Tot perquè ahir ja ens vam estar esperant dins el metro a que arranqués i al final vam acabar caminant. Aixi que aprofitant que Boston (més Cambridge) és relativament petita, doncs ens l’estem patejant amunt i avall. Hem començat el dia amb la calma, esmorzant a l’hotel de 5 estrelles que estem allotjats, i despres hem fet cap al Museu de la ciència. Una mica fluixet i justet per trobar-se en un lloc a prop de Harvard i el MIT però be, el turista tonto paga. Quin remei. Després hem passejat fins bastant al sud, passant per Beacon Hill (alias Pedralbes) i més enllà cap als parcs que hi ha al mig. On ens hem estirat a prendre un cafè del Starbucks amb els esquirolets pel costat. Fa gràcia, però aqui els esquirols son com els coloms a Barcelona, amb la diferència de la lleugera fastigositat dels coloms. Un cop descansats, hem passejat per Back Bay, una cosa així com els Champs Elisés de París però amb un toc més americà. Per acabar hem seguit baixant una mica més, i després hem tornat caminant fins a Hardvard, amb el temps just de sopar enmig d’estudiants i descansar a casa. Durant el dia però, hem pogut comprovar (al meu entendre) que el Burger King, tot i ser més car, té un gust lleugerament millor.

En fi, demà mirarem de llogar unes bicicletes perquè el cotxe, com que ho hem mirat just el dia abans ja puja massa per només un dia.

Dia lleugerament relaxat. Després del esmorzar de 5 estrelles hem anat amb tranquilitat cap al nord de Cambridge aviam si trobavem un lloc per llogar bicicletes. No hi ha hagut sort però hem entrat dins d’algunes botigues gracioses, entre elles el CVS, on he provat la Aigua Potenciada Electrolíticament. Ni idea del que és, però és cert que tenia un cert regust a Orxata. Després de passar per casa a deixar les compres hem anat corrents cap a Hardvard, on hem tingut la ocasió d’assistir a una classe d’economia bàsica. Sorprenent, molts estudiants amb portàtils, molta noia pijeta ben vestideta, molt de catxes, i unes preguntes una mica del pal “eeei que soc aqui”. Interessant experiència.

Per obrir gana hem anat fins al Mt Auburn cemetery amb taxi, des d’on hem pogut apreciat tot boston sencer. I per acabar d’obrir la gana hem fet un passetget tranquil fins a un restaurant d’aquests on ens han servit una bona hamburguesa mig crua :P! Més cap al tard hem acceptat la invitació de la Eve Sullivan per anar a prendre el te i pastís a casa seva, la Yellow House, on hauriem anat a parar si el bo del Jugo no ens hagués hostatjat a casa seva. El pastís, estava molt be, el té era descafeinat (veurem si dormo) i els nois que estaven allà molt agradables. De totes formes, a can Jugo s’hi dorm perfecte i s’hi esmorza encara millor. Crec que ho deixarem pel pròxim cop això de Yellow House.

Després de dormir sense coixí ens hem donat una dutxa ràpida i hem anat cap a esmorzar. En un bufet ple de coses bones per menjar. Per si fos poc, he pogut degustar un gofre recién fet amb el escut de Hardvard “imprès”. Després hem anat a donar una volta ràpida per la residència on estem (no em pregunteu el nom) on hem pogut veure uns estudiants tots ben vestits simulant una sessió del Consell de Seguretat de la ONU. Estic veient que el concepte de Universitat és completament diferent.

Keep informing :P!

A les películes tipiques de adolescents americants apareixen les fraternitats i clubs, quelcom que queda certament llunya malgrat trobar-se a uns metres del sofà. Doncs be, després de esperar més de 4 hores per agafar el vol cap a Boston, després de esperar mitja hora a que sortissin les maletes, agafar un autobús i el metro fins al cor de Hardvard, i entrar en un pub per esperar el Jugo (l’amic de l’elies a l’habitació del costat del qual estem dormint): hem entrat en un d’aquests clubs. I doncs si, era tal qual com veure una película, xiquets (i xiquetes extremades) bevent cervesa i begudes amb música i entrant i sortint. El club en questió era el Fox club, on hi havia desde sales amb caps de “Moose”, guineus i el més impactant, una foto del Bill Gates quan el va detindre la policia (el tal Bill Gates havia format part d’aquest club, juntament el Steve Balmer). En fi, una experiència que no té preu. Per acabar, estem dormint en una de les residències de Hardvard, al costat de la jetset dels Estats Units, potser qui sap, avui hem conegut alguna persona important en el futur. Llàstima que m’hagi oblidat la camara de fer fotos i les targetes.

En fi, 24 hores sense dormir son massa, així que de pet al llit!