Tecnologia – alCim

SIME Barcelona 09

Prop de dos mesos amb el bloc completament abandonat. Justament desde just abans que comencés a posar en marxa un nou projecte que espero que surti a la llum de forma oficial abans de finals de Juny. El motiu del post és la meva asistència al SIME Barcelona 09 que s’ha organitzat dins del marc del dia de l’emprenedor a Barcelona. Una cosa es que deixi de explicar xorrades varies, l’altra es deixar-vos sense un report minimament decent d’una conferència a la que anat.

SIME és l’acrònim de Scandinaven Interactive Media Event, organitzat per emprenedors nòrdics té per objectiu promoure l’emprenedoria arreu del mon organitzant conferències amb ponents de primer nivell. Per la meva banda un 10 a la organització, l’event ha estat amè en tot moment i els ponents han donat idees amb força. Anem doncs a pel resum:

Introducció a càrrec del que després ha fet de moderador Ola Ahlvarsson. Ens ha parlat de les oportunitats digitals, del munt de coses que es poden fer amb el “social media” i derivats. Em quedo amb la frase: a “wealth of information is a poverty of attention“

A continuació ha vingut el panel que ha estat potser un xic més aborrit, Net Jacobson, Jimmy Maymann (fundador de Goviral.com) i Andrew Bradford han parlat sobre l’estat del marketing actual. De quins son els mètodes que tenen les empreses avui en dia per posar-se amb contacte amb els seus possibles clients. Han parlat de les possibilitats del viral (posant aquest exemple http://www.youtube.com/watch?v=MAcc8CPhlO4) i de si encara tenen sentit els mitjants tradicionals. Com a punt important, el de Goviral ha dit que una campanya viral pot seguir costant molts diners, depenent del cost del material i sobretot del cost de posar en marxa la campanya (trobar blogs, forums, persones clau i publicitar-ho).

Just després, 10 minuts de Christopher Pommerening que ha explicat com va venir a Espanya fa 10 anys, per localitzar una versió de clasificats de cotxes que ja funcionava a Alemanya, autoscout24. Actualment es declara un Venturepreneur (o com se digui) però el cert és que no inverteix en fase seed.

Un altre nòrdic, Marko Ahtisaari, fundador de Dopplr ha fet una presentació mig mística de com se li va ocórrer dopplr i cap on vol anar parar. La veritat es que ha vengut molt be el seu producte, però no he acabat de veure la monetització. De totes formes, sembla que dopplr realment s’està convertint en una referència GLOBAL de llocs (restaurants, hotels, i altres coses) que troven els viatgers freqüents. Semblava que hi havia una aplicació per l’iphone, però pel que sembla només és un webclip. Potser ho provo al pròxim viatge.
Just després un dels panells més interessants, una discussió sobre les diferències a la hora d’emprendre i entendre el mercat entre Estats Units i Europa. Alguns pensen que a Europa hi ha els paisos del vi, els de la cervesa i els del vodka, i que entre ells intenten vendre als seus companys de beguda, i que això no pot ser, que s’ha de pensar en global desde el primer moment. Com a exemple han dit que moltes webs, el dia que posen l’anglès augmenten les visites de forma espectacular. Al panell hi havia la Inma Martinez, venture capital a qui dona gust sentir per com diu les coses, ha deixat anar frases com “Hem d’anar a Estats Units a aprendre d’ells i robar-los els clients”, “No m’importa la propietat intelectual, tant sols els productes que es poden vendre” o “A Espanya totes les empreses relacionades amb mobils volen vendre a Telefonica o Vodafone, i això es una pèrdua de temps”. També hi havia la Jeniffer Schenker, una americana que ara viu a París i que ha engegat http://informilo.com/ una especie de Techcrunch però sense tanta prepotència i enfocada a realçar el potencial d’Europa. Una frase seva: “2 words are not accepted in Europe – success and failure“. Ha estat curiós que quan s’ha preguntat a la audiència quants llegien Techcrunch, molta gent ha aixecat la ma, i aleshores un dels panelistes ha comentat que precisament aquest era el problema, que entre els europeus ens costava trobar-nos perquè tots ens mirem l’altra banda de l’Atlàntic. Com a idees de forma em quedo amb: “you can build any business from anywhere in Europe”, “Europe has great potential, but americans know how to sell it”. En definitiva, Europa es un lloc perfecte, no cal anar a U.S. només cal donar-se compte d’on estan els teus clients.

Posteriorment, durant 10 minuts, Sixto Arias de movilisto ens ha parlat del mobile marketing i les seves possibilitats. Malgrat que una enquesta al carrer ha mostrat que el mobile marketing es certament molest, el que es cert es que el mobil es convertirà en el comandament a distància de la nostra vida social, i un fet és que cada minut al mon, s’envien més SMS que emails (i recordem que els SMS costen pasta!).

Després del descans ha aparegut el meu ídol, Martin Varsavsky, li llegeixo el blog i malgrat que a vegades se li enva una mica, m’agrada la forma que té de dir les coses, sense importar-li què pensaran la resta. Ens ha ofert un show, ha parlat de la situació d’Espanya i de com es podria arreglar fomentant l’emprenedoria, no només amb llocs físics com el 22@ (que ell ha anomenat 21@) si no també canviant les lleis per fer-les més favorables al fracás inherent que està associat a moltes aventures empresarials. També s’han presentat Morten Lund (un dels inversors de skype) actualment arruinat però feliç, Stefan Glaenzer fundador de RJDJ que ha parlat de les diferències entre visió i alucinació i Johan Stael Von Holstein fundador de iQube (una especie de incubadora/acceleradora de suècia) i de altres .com a suècia que han fet un munt de quartos.

Tots quatre han parlat de què es el que defineix els emprenedors, i de quina és l’actitud davant la vida que acostumen a tenir. En Varsavsky ha explicat que quan durant la seva primera (i única) entrevista de feina li van preguntar on es veia en 5 anys, ell va respondre “com a mínim, com el teu cap”, també ha parlat del fuckyoumoney, que son els diners que quan els tens, a qualsevol que t’ofereix feina li dius “fuckyou I don’t need your money!”. Ha dit que el govern es massa generós donant fuckyoumoney, i ha comentat una de les idees que ha expressat al seu blog, de permetre la possibilitat de cobrar el paro sencer per arrancar empreses.

Ja cap al final han marxat els panelistes extranyers i han entrat una noia de TMTFactory, el jefe de Sitmobile (que no sap que li sortirà una paloma competidora) i el Diego Marino. La conversa havia de parlar de la “escena digital española” i s’ha acabat parlant una mica del mobile marketing i de on estan anant les empreses TMTFactory i Sitmobile. També s’ha comentat que existeix una divisió massa gran entre Amèrica Llatina i Espanya, cosa que no passa entre US i UK. S’ha fet el comentari de que a Espanya les películes es doblen, i allà baix no (no s’ha comentat però que també es doblen a França i Alemanya com a mínim).

Per acabar ha sortit el fill del Varsavsky a representar els nadius digitals. Em quedo amb la frase, “I don’t read books because I have better things to do”.

Durant la conferència he anat twittejant algunes de les idees que anava sentint amb el tag #simebarcelona (després he vist que tothom ho feia amb el #sime i que han sortit en portada xD). Buscant després a twitter aquests dos tags he pogut recordar les idees que havia perdut, també he tret ma de la transcripció (més lleugera amida que passaven les hores) oficial del SIME, que podeu llegir si creieu que em deixo alguna cosa.

Amb una mica de sort, hi haurà algun post abans del Gran Viatge 😉

El primer post desde l\’iphone

No crec que sorprengui a ningu si us dic que finalment he caigut en la temptacio i ja tinc un iphone. Atzars del desti han fet que pugui si mes no provar-lo amb unes condicions prou avantatjoses. De moment la impressio es bona. Aviam si en breu puc fer un post amb mes detalls.\n\nAviso als fans dels calçots, avui he fet espaguetis amb calçots i romesco.

Conspiració catalana

Es senten veus últimament de que el país (Catalunya) o la llengua (el català) tenen els dies comptats. Que sucumbirem tots plegats sota la globalització i la nostra cultura es difuminarà gràcies a certs agents exteriors. No ens deixem enganyar per aquests ocells de mal averany, els catalans portem uns quants anys marcant territori i tenim la clau per subjugar tots aquells que ara ens volen oprimir. Ells encara no s’han donat compte, però existeix una conspiració que encara no s’ha descobert.

L’altre dia, buscant com descongelar l’ubuntu, vaig anar descobrint detalls sobre la tecla Sysreq (tecla que actualment es dificil de trobar) i d’allà vaig passar a les diferents disposicions de teclat existents al mon. Un petit detall em va saltar a la vista: Si observem les diferències entre la disposició de teclat espanyola i la llatinoamericana veurem que per culpa del català es necessari afegir els accents i la c trencada, cosa que obliga als programadors que utilitzen disposició espanyola a apretar la tecla AltGr quan volen introduir els símbols {, }, [ i ].

Estar clar que es una maniobra per minar les forces de programació espanyoles i prendre el control dels sistemes quan sigui l’hora. Una cosa està clara, en Federico Losantos no ha programat mai, si nó farien canviar tots els teclats d’espanya, una operació força més costosa que canviar la constitució. Qui en va ser l’artífex?

En fi, tranquils que a la nit ve un post seriós sobre els Calçots arrebossats.

Spam i AdBlockPlus

Fins que els usuaris de Internet no estiguem disposats a afluixar la visa i pagar alguns dels serveis de què disfrutem, ens veurem obligats a tragar publicitat en la majoria de continguts que consumim. Hi ha moments però, en que és exagerat. És el cas de “el test de la muerte” un molest anunci en Flash que deixa anar una rialla horrible quan passes el ratolí per sobre. No se quina campanya ha llançat l’empresa que hi ha darrere aquest “test de la muerte”, però me l’he arribat a trobar fins a 4 vegades en una sola pàgina. Només cal buscar una mica a google per veure que es un dels anuncis més odiats dels últims temps. Això ens porta al AdBlock Plus, un plugin del firefox que bloca de forma impecable els anuncis que apareixen. Molt apreciat per evitar “sustos de la muerte”, però sabeu on es realment imprescindible? Al Google Reader, abans era impossible mirar els feeds de engadget i companyia perquè havies de separar la foto del gadget de l’anunci de psd2css, ara et fixes directament en la foto del gadget en questió.

Això em recorda una d’aquestes tardes de brainstorming de DEXMA en què tots plegats deiem xorrades, a mi se’m va ocorrer la idea de un plugin de firefox que bloquegés la publicitat, i tots vam arribar a la conclusió que Google s’encarregaria de petar-lo. Però no ha estat així. Anem però una mica més enllà, no penseu que amb Chrome, Google s’assegurarà de que mirem la publicitat que ells volen?

I per acabar, comentar que avui he borrat ni mes ni menys que 297 comentaris de SPAM al blog!!!! Com pot ser possible? Quin sentit deu tenir posar comentaris en un blog? realment es tant efectiu? Sort del Akismet per wordpress que m’els filtra!

Quien se ha llevado mi queso?

Ningú! Perquè prèviament havies instalat un complet sistema de video vigilància amb el zoneminder! Això es el que ens preocupava a DEXMA, qui es podria emportar els nostres nespressos? I si mentre som fora passa alguna desgràcia? I si algun dels socis es porta xurris? Així que aquest matí, m’he disposat a instalar un sistema de vigilància per video amb uns ingredients ben simples:

La càmara Logitech QuickCam Express (la mes normalilla) que em vaig endur a Nürnberg.
El nostre estimat dexdell (el super AMD Opteron amb alerons).
El software opensource zoneminder.

La principal dificultat ha estat trobar un problema relacionat amb ubuntu, que evitava que el zoneminder es connectés a la càmera USB, després només ha calgut arreglar una tonterieta amb l’apache per poder accedir a spy.dexma (no lo intenten en sus casas, es dominio exclusivo de la dexNetwork).

El software en questió va gravant constant de tantes fonts com vulguem, i analitza les imatges per enviar-nos emails o alertes en el cas que es detecti moviment. Si hagués pogut acabar la configuració de la VPN per accedir desde fora, podria veure ara mateix qui ens està fotent el pa de pipes :).

PD: No m’he llegit el llibre, i ara mateix tampoc em crida. Algú el recomana?

Gadgets que no hauria d’haver comprat

Aquest post m’el va encarregar en Marc Abegon desde la seva llista de gadgets que no hauria d’haver comprat. Jo no he estat capaç de trobar 5 gadgets que no m’hagués hagut de comprar, però si que faré una llista dels gadgets més emblemàtics i la opinió sobre ells:

Palm TX: Després de mirar 50 mil reviews, catàlegs, etc, vaig decidir comprarme-la través de Ebay gràcies a l’elies. Per 270 Euros vaig tenir el meu més fidel company de viatge. El navegador web era una merda, i el software que existia també. En aquest sentit la vaig cagar, ha triunfat molt més el Windows Mobile. Primer el vaig fer servir del tot com a agenda, però va acabant fent de reproductor mp3 i GPS (gracies a una SD de 2Gb, el tomtom i un gps blutu). Un dia es va morir, no vaig conseguir carregar-li de nou la bateria. Una llàstima. Tot i que la vaig cagar lleugerament, en vaig quedar força content. En el seu moment era dels pocs que arrancava directament de Flash, la bateria durava una eternitat i el reconeixement de l’escriptura era perfecte.
Grabadora de CD / DVD: La grabadora de CD va treure fum literalment, funcionant apurada en un Pentium 200. La gravadora de DVD l’he feta servir, però ni de lluny com la de CD.
Nokia 6230: Vaig comprar-lo per ebay per 50 euros (m’havien robat el mòbil per variar) pensant que era el 6230i, al final no tenia la i i tenia la antena xunga. Després de 40 euros en servei tècnic i un munt de maldecaps, funcionava, però la bateria no durava gens (i no coneixia dealextreme). Finalment el vaig donar per impossible, però ara el tenim per fer proves de GPRS dels gateways a DEXMA.
Garmin eTrex Legend: La nineta dels meus ulls, llàstima que només tingui 16Mb per posar mapes. Gps fiable, robust i que m’ha acompanyat en moltes sortides. El pròxim cop que vagi a esquiar el faré servir per saber la velocitat!
Nokia N810: La funció GPS no la faig servir gaire, perquè els mapes son una merda (on ets TomTom ???). Però el navegador es brutal, i el munt de jocs de puzzles també. Es un vici fer-lo servir per navegar per internet, twittejar, bloguejar, fer servir el mail o xatejar. Segueixen però, fallant els mapes (que era una de les raons perquè m’el comprava). La distribució de linux mola bastant, però crec que li podrien haver ficat més xixa, perquè a ratos es queda mig fregit.
Iphone: El gadget que m’hauria d’haver comprat (el de primera generació). No comments.

Estic pensant si m’en deixo algun ….

Centralisme 2.0

Ahir vaig penjar un curt video sobre la història de Internet, recordem que una de les principals fortaleses de Internet es la descentralització, la possibilitat de sobreviure davant d’un atac a un o diversos nodes d’una xarxa. Aquesta fortalesa s’ha perdut, el cas més evident és gmail, el dia que Gmail falli, la majoria de la gent que conec no es podrà comunicar via email entre ells. Abans, quan tothom tenia el seu proveidor de email, si un proveidor fallava, la resta podien seguir comunicant-se sense problemes. Avui en dia estic segur que la majoria de emails son entre comptes de Gmail, Yahoo o molt pitjor: Facebook. No em tregueu el cuento de la missatgeria instantània, Jabber pretenia ser un sistema de missatgeria descentralitzat. Aviat no caldrà fer ènfasi en el caràcter mallat de internet, haurem només de tirar un enorme cable desde cada casa fins als servidors de Google, Facebook o Microsoft (de Yahoo només es salva Flickr). L’abaratiment de la tecnologia necessària per arrencar plataformes de internet hauria de promoure una competència sana i una descentralitzacío com deu mana, falta però l’ingredient més important, els estandards que permetin la comunicació i interacció entre totes aquestes plataformes. Haig d’escollir entre Facebook o Eventuo? NO! Haig de poder escollir eventuo i comunicarme amb els amics 2.0 de Facebook.

Llogueu un vps i configureu-lo, es gratificant xD!

Configurant un servidor per fer hosting compartit

Tal i com vaig comentar al anterior post, tinc un VPS contractat a Alemanya. El pas següent era crear un sistema de hosting compartit (per no barrejar projectes propis i per poder hostatjar amics meus). El primer pas es seguir el tutorial The perfect server per a ubuntu 8.04 LTS, no cal fer el referent a DNS (de moment faré servir els DNS de dynadot) ni email (google Apps funciona molt be), però amb un petit canvi, a la hora de instalar el apache es important instalar el paquet apache2-mpm-itk enlloc de apache2-mpm-prefork. Aquest petit canvi ens permetrà utilitzar la directiva AssignUserId i assignar un usuari diferent (a nivell de Apache) per a cada virtual host. Si voleu enviar emails desde els vostres scripts en PHP també haureu de seguir la part de postfix.

Per afegir un usuari al meu “hosting” només cal fer adduser nom_usuar i crear un fitxer com el que us poso a continuació a /etc/apache2/sites-available. (després cal fer a2ensite nom_fitxer i executar /etc/init.d/apache2 force-reload).

<VirtualHost *>
DocumentRoot "/home/xorduna/alcim.net"
ServerName www.alcim.net
AssignUserId xorduna xorduna
<Directory "/home/xorduna/alcim.net">
allow from all
Options +Indexes
</Directory>
</VirtualHost>

<VirtualHost *>
ServerName alcim.net
RedirectPermanent / http://www.alcim.net/
</VirtualHost>

Evidentment encara em queden per polir alguns detalls. Preguntes als comentaris.

Escollint VPS

Actualment tinc contractat un hosting compartit a DreamHost. M’ofereixen un munt de Gb, transferència, dominis ilimitats, usuaris ilimitats, accés per ssh. Tot per uns 11 USD al mes, la panacea vaja. Però el ping, es horrible, i es fa pesat treballar amb ells. A part, aquesta setmana va haver un problema amb un servidor de fitxers del qual depenia el meu servidor i se’n va anar tot en orris durant 3 dies. Així que es moment de canviar de proveidor de hosting per afrontar amb seguretat els nous reptes i projectes que poden venir en un futur. La decisió de passar de un hosting compartit a un Virtual Private Server està força clara. Tinc coneixements de linux força avançats i puc posar en marxa una màquina per fer hosting en relativament poc temps. Si no m’importés el ping, contractaria slicehost o linode, a tot arreu s’en parla molt be i slicehost ja ho he pogut provar i estic força content. Però vull anar una mica més enllà i contractar-lo aqui a Europa. Després de dos dies de intensa cerca, he trobat els proveidors que us ensenyo més avall. Cal dir que no hi ha cap clar guanyador a Europa.

xencon.net: Per 19.99 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb tecnologia XEN. Panell de control que té bona pinta i servei de backup. El ping desde dexma es de 80 i desde dreamhost es de 165. Situats a Alemanya, he trobat molt poques referencies.
cheapvps.co.uk: per 10.50 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc amb tecnologia XEN. Tenen HyperVM com a panell de control i no especifiquen si tenen backup. El ping es de 68 i 140. No tenen mala pinta però he trobat alguna referència dolenta (i alguna bona). Datacenters a UK i US.
hosteurope.de: per 12.99 (posta en marxa de 19.99) tens 256 de RAM i 15 de disc amb Virtuozzo. No se sap si tenen panell de control. Backups per 0.75 adicionals. He trobat bones referències a varios llocs però la web és horrible. Datacenter a Alemanya.
Eurovps.com: per 22.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb Virtuozzo. Sense backups. El ping no hi ha manera de provarlo. Molt bones referències per tot arreu. Web horrible. Datacenter a Holanda (aixo sembla). No suporten ubuntu.
xeneurope.com: per 17.5 tens 256 de RAM i 20 Gb de disc dur amb XEN. Sense backups. ping de 80 i 170. La web es molt xula i molt 2.0, però no hi ha referències per enlloc.
z-technologies.de: per 14.95 tens 256 de RAM i 25 Gb de disc dur amb XEN. El ping es de 88 i 150. La web es cutre a parir, hi ha poques referències però el tio m’ha respos una pregunta en menys de 2 hores i en dissabte. Aquest es segon pla millor (vol dir que no es pot escalar gaire mes). Alemanya.
strato-alojamiento.es: per 14.95 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc dur amb OpenVZ/Virtuozzo. Contracte minim de 6 mesos i teòricament situats a Espanya (tot i que formen part d’un grup europeu). El ping es 68 i 151.
Bitfolk.co.uk: per 21.4 tens 300 de RAM i 18Gb de disc amb XEN. No se sap si te backup. El ping es de 65 i 140. He trobat opinions bones i dolentes (la d’un català força dolenta) i pel que sembla, la història es de un tio que s’hi dedica en plan hobby. Datacenter a UK.
gitatux.com: Per 20 (12 de setup) tens 256 de RAM i 40 Gb de disc amb XEN. No se sap si té backup. El ping es de 64 i 146. No he trobat opinions per enlloc. Datacenters a UK.
crystal-vps.co.uk: per 21.40 tens 256 de RAM i 20Gb de disc amb XEN. Sense backup Pings de 65 i 147. No hi ha opinions per enlloc i la web es força cutre. Datacenters a UK.
xtrahost.co.uk: per 16 tens 256 de RAM i 10 Gb de disc amb XEN. Ping de 65 i 140. Web força cutre i per variar opinions enlloc. Datacenters a UK.
pcsmarthosting.com: per 11 tens 256 de RAM i 15 Gb de disc amb XEN. Sense backup. Ping de 65 i 153. Datacenters a UK i web força agradable. He trobat referències força bones en algun foro.

Tots els preus estan en Euros (alguns es paguen en GBP però ho he passat a Euros).

La majoria d’aquests proveidors els he trobat gràcies al llistat de vpschoice i de xensource. Hi ha diverses tecnologies de virtualització, a XEN les maquines estan “separades” entre ells i la memòria es reservada (té un comportament molt similar a un servidor físic), a Virtuozzo/OpenVZ les màquines s’executen fent crides a un mateix kernel, la memòria en realitat es compartida i en moments donats et poden donar més ram de la que et pertoca (tenen més prestacions però son més inestables). En general es considera XEN com una tecnologia més estable i robusta (Slicehost i Linode fan servir XEN -o tecnologies similars-), i es el que a mi m’agradaria.

El meu pressupost està entre 10 i 20 Euros al mes. I els requisits son de 256 de RAM (amb possibilitat d’ampliar), 15 de disc i pagament mes a mes.

Després d’aquest review, espero opinions i la setmana que ve me l’agafo :P!

L’únic que val la pena del iPhone es la App Store

Toca canvi de mòbil. El nokia 6151 m’el van robar i ara vaig amb el indestructible 6100. Malgrat haverme comprat el n810 (un internet tablet) m’estic plantejant de comprar un dels anomenats SmartPhones. Més concretament m’estic plantejant si comprarme un iPhone. Siguem realistes, l’iPhone no es res de l’altre mon, malgrat l’espectacularitat de la pantalla multitouch, el navegador no té flash, però té una cosa sorprenent, la enorme quantitat d’aplicacions que s’han desenvolupat. Possiblement, sense la App Store ni em passaria pel cap comprarme l’iPhone. Les blackberry també son una plataforma interessant perquè tenen moltes aplicacions, però cap dels models m’acaba de convencer (i algunes reviews de la storm la deixen per terra).

Però jo, que desde fa uns anys estic encantat amb Nokia (malgrat que el 6151 ha sortit com el cul, el 6300 m’ha caigut 50 cops al terra) voldria seguir aquesta filosofia. La opció fàcil es el 5800, pantalla tàctil, gps, mapes vectorials en memòria, i un sistema operatiu amb mes o menys algunes aplicacions. L’altre opció ha sortit avui, i es diu N97 i sembla el camí que segueix Nokia per enfrontra-se a Apple. Vistos els videos sembla bastant impressionant, però jo crec que Nokia hauria de promoure encara més el desenvolupament per part de tercers d’aplicacions per a Symbian. Abans de que Android, Windows Mobile o Apple li arrebatin la enorme quota de mercat que té. Ja ha començat una mica aquest procés amb el n810, que crec que en el fons es un experiment per veure com respon una comunitat de desenvolupament oberta, però li falta un impuls final que s’aprofiti de la enorme quantitat de terminals nokia que hi ha repartits al mon. Les aplicacions en Java van tenir (i encara tenen) el seu moment, però una aplicacio nativa certificada (alias App Store / Blackberry) garanteix una bona experiència al usuari.

I per acabar la meva llista als reis per un mòbil nou:

pantalla tàctil
3G
Wifi
camara decent
sistema operatiu que permeti aplicacions de tercers (repositori decent).
email
calendari (aquestes dues coses m’he adonat que serien MOLT importants i sincronitzades amb google)
navegador internet decent
rugged xD

Alguna proposta? O em compro el 6500 (rugged com el 6300 però amb 3G)?

European Ecommerce Conference 08

Ja son uns quans els congressos als que he assistit, a vegades veient només els videos de l’event a Internet n’hi ha suficient per copsar les idees principals, o llegint posts dels ponents també ens podem fer una idea del que direm. Però sóc del parer que si tens la oportunitat de assistir a un congrés (tant en preu, com temps) has d’anar si el tema t’interessa mínimament. Veus l’ambient, veus els gurucillos en directe, i vulguis que no estas pendent tota l’estona. Mirant un video per internet, sempre et poden interrompre.

Fa un parell de setmanes vam assistir amb l’elies i el Joan al European Ecommerce Conference 08 organitzat a Barcelona. Respecte la organització crec que va ser estar be, malgrat que la cobertura 3G-Wifi era extremadament dolenta i no permetia accedir a internet còmodament. A destacar la llibreteta que ens van donar amb el programa, cada ponent tenia una pàgina amb l’explicació de la ponència i un espai molt generós per prendre notes.

Respecte les ponències, aqui va un resum de les meves notes: (podeu trobar algunes de les transparències al meu compte de flickr)

Ricardo Baeza-Yates (Yahoo): Presentació pesada i amb moltes dades, una llàstima que no publiqui les transperències. Hightlights: 176 milions servidors web (49% apache i 35% microsoft); 30% de les webs espanyoles son impenetrables pels buscadors; Us de internet: 40% necessitat informacio, 30% necesitat navegacional, 30% necessitat transaccional; El 41% dels navegants només mira una pàgina de resultats; Va fer referència a un estudi (però està desfassat, 2005).

Gil Penchina (Wikia): Són els promotors de la wikipedia, Wikia Inc es dedica a fer wikis molt verticalitzats. Hightlints: Van fer referència a la frase 100 year experience; Una llibreria es molt mes gran que una enciclopedia, un llibre te informació amb molt més detall; tenen 10Milions visitants al mes; Han gastat 120$ en publicitat, tenen un creiexement del 406% a latinoamerica; “Give the tools to good people to detect bad people”; Tenen subcontradada la part d’enginyeria a Polònia.

Gustavo Garcia Brusiovsky (BuyVip.com): Va explicar el cas d’èxit de les ventes privades. Mercat de 5000 M Euros a Europa en ventes privades, Tenen un espot de 30 segons per campanya i un catàleg de 600 fotoso. Treballen amb marges del 40-30%, em vaig quedar amb la idea de que tenen 2.5 M de emails per enviar spam xD, facturen 25M Euros i son 200 Empleats, només compra un 10-15% del que rep la campanya, han d’equilibrar la captació i la conversió. A França hi ha 80 Empreses com ells. Podeu trobar algunes slides interessants sobre les ventes privades al meu compte de flickr.

Gavin Potter (Customer Fusion): Un crack anglès, anava xerrant i si l’escoltaves deia coses molt interessants. Va comentar el fet que el usuari te moltes mes opcions que abans, però que la forma d’anunciar no ha canviat gaire. Com tria l’usuari entre tantes opcions? L’usuari té por a escollir la opció dolenta. Va mostrar alguns exemples de recomanació de pelicules i series. La seva empresa es dedica precisament això, a implementar algorismes de recomanació per potenciar la satisfacció del consumidor.

Chris Anderson (Wired): L’autor de “The Long Tail”, cal comentar alguna cosa? Defensa el fet que l’economia que te a veure amb els bits tendeix a ser gratuita, no així l’economia dels atoms. Parla de dos models de negoci, el Fremium (una part dels usuaris contractes comptes premium que compensen els ridículs costos de la resta de usuaris que tenen comptes gratuits) i de l’economia dels regals: no centrar-se en retorns monetaris (Wikipedia o Opensource). Les noves mançances son: Temps, Diners, Atenció i Reputació. Un apunt important, els magazines setmanals o mensuals amb fotos xules i articles guapos estan creixent!!! Per cert, malgrat parlar durant una hora, espectacular la xerrada.

Roy Rubin (Magento): Presentacio pesada que no va deixar entre veure la enorme potència de Magento. Podeu veure les transparències a la pàgina que ha creat especialment: Choosing the Right eCommerce Platform.

David Recordon (Open ID, six Apart): Brutal la presentació d’aquest noi de 21 anys! Anava amb chiruques, barba i pels a lo Seven-up, però tenia clar de què parlava i tota l’audiència es va quedar patidifusa. Va parlar de la importància de la obertura per tal de poder solucionar problemes crítics. La importància de combinar blocs de social aplications, la enorme diferència entre els Early Adopters i la Mainstream Adoption, Va comentar la plataforma pinax per desenvolupar i prototipar llocs de forma rapida. I va fer molt d’enfasi en la problemàtica de interactuar amb tantes xarxes socials diferents. Vaig detectar-li certa hostilitat cap a facebook.

Sebastian Muriel (Red.es): Bona presentació del director general de red.es. Va deixar anar molt bones transparències sobre l’estat de l’us d’internet i el comerç electrònic a Espanya. Podeu veure algunes de les transparències que va posar al meu compte de flickr. Tambe he penjat (no se fins a quin punt es legal) l’informe que ens van donar en un pendrive.

Taula Rodona Xarxes socials: Van assistir Matias Lorenz de MySpace, Ícaro Moyano de Tuenti i Simonetta Lulli de Habbo. Van presentar tots una mica de que anaven les seves xarxes socials, i amb què es guanyaven els quartos. Molt interessant el cas de Habbo, molt enfocat a públic adolescent, on es creaven Sales patrocinades i la gent hi colaborava. Sembla mentida, però un munt de gent compra mobles virtuals o lloga espais. El de Tuenti va mostrar l’exemple d’algunes campanyes que havien fet, totes amb força èxit. També van treure l’arxiconegut cas de la Eurocopa (el trafic de tuenti va augmentar durant els descansos). Com a curiositat dir que tots tres van demostrar (especialment Tuenti i Myspace) certa hostilitat cap a Facebook. El que queda clar es que aquestes tres xarxes socials permeten fer publicitat amb un tracte de tu a tu entre el anunciant i la xarxa social. Dades de Habbo: el 10% dels usuaris de Habbo paguen, el 30% dels joves espanyols entren una mitja de 6 cops a la setmana.

Laurence Fontinoy (Google): Impecable presentació de Google. Era el primer cop que en veia una. Transparencies clares, un munt de dades i presentació força neutra dels productes de google. Podeu trobar algunes de les transparències al flickr, però aqui van les dades més rellevants: 350M de Internautes a Europa, 50% dels quals amb Banda ampla, una mitja de 7hores a la setmana (Europa Occidental). A espanya comprem més a fora que no pas a dintre, i un 9% de les micropimes tenen presència a Internet. Va fer referència al blog: bloguerrilla.it.

Susana Rodriguez Urgel (Movistar): La reina de la festa. Perquè serà que quan venen les operadores a la festa, tothom s’hi fica. Perquè serà … Serà per la seva presentació hortera i prepotent? En la que vam presentar els productes de movistar i van deixar clar que ells dominen tota la cadena de Valor. Desde la plataforma de SMS, pagament, promoció, etc. Això si, les transparències tenien una de estadístiques i informació impressionants. Es nota quan surten les grans empreses i treuen els estudis de mercat que tenen. Dades: 112% de penetració de mòbil a Espanya (cosa que avui a Expansión es posava en dubte), 300Milions de minuts parlats al dia, 50Milions de SMS al dia, 8M de persones utilitzen altres serveis, usuaris de Emocion: 4Milions. Com a apunt curiós, al final de la presentació va preguntar si voliem anar al lado oscuro o al lado bueno, l’elies i jo, per tocar la moral, vam dir el lado oscuro, i va sortir la transparència del Darth Vader. Espelusnant. Per acabar, jo li vaig preguntar si els preus de tarifes de dades baixarien, ho va deixar clar, si vas amb emocion, els preus son competitius, no interessa l’acces lliure perquè aleshores ells no controlen tota la cadena de valor.

David Heinemeier (37Signals): Espectacular, no tant showman com a la mítica presentació de Startup School 2008, però aquest home es un crack. De fet, vam descobrir la conferència perquè vam veure que hi anava ell, i amb candeletes esperava el moment d’escoltar-lo. El discurs de 37 signals, en viu, en directe i enmig de gent amb corbata. Se que a mes de un se li van atragantar les mini-hamburgueses del dinar.

I això es tot, realment un congrés per deixar lliure la ment i fer volar la imaginació. Food for thought.

Overbooking

Porto prop de una hora sentat a la terrassa de casa meva (dels meus pares, no fotem!) llegint feeds. Tranquil i relaxat veient com la meitat de Barcelona es va enfosquint enmig de uns nuvolots grisos.

Llegir feeds es una cosa que faig de forma mes o menys regular per mantenirme actualitzat i anar curioseando, els tinc classificats i sempre acabo llegint mes o menys els mateixos. I la veritat es que a certs blogs hi estic viciat. Em molesta però el lector de feeds, ara faig servir el google reader, i necessitaria dos funcionalitats per facilitar la lectura dels feeds i fer-la molt mes enriquidora. En primer lloc que es mostressin els comentaris del post en questió, on apareixen les respostes a les preguntes que fan els bloggers amb molts lectors (i altres despotricades varies) (fer comentaris ja seria la òstia). I en segon lloc la opció de que tots els posts que parlin de la mateixa noticia s’agrupin, em molesta molt veure la mateixa noticia per 50 posts diferents, vivim en un mon en que la informació caduca en minuts i a sobre ens arriba replicada. I es senzillament aclaparador. Afegit un sistema de classificació en forma de tags i la possibilitat d’emmagatzemar els posts als WS de Amazon completaria el sistema. Apa, ja teniu business idea d’avui.

Per cert, si voleu una altra area de negoci, aneu pensant en el ipv6, segons sembla en 900 dies s’acaben les IP’s v4. La festa. A dexma però ja ens estem mig preparant, i avui li he deixat anar al Jordi la paraula 6lowpan. Crec que ens divertirem.

Apa, a consumir informació repetida.

Sort que ….

… no em vaig comprar el EEE PC.

Avui n’he vist un al Fnac, dec tenir uns manotes i uns ditots perquè era pràcticament impossible escriure amb el teclat aquest tant minúscul. La interficie en windows però està be, i es carrega super rapid, la interficie del linux dona bastant que desitjar.

En canvi, amb el n810 només amb dos dits, escric super rapid!

I hi ha el majong …

The Ubuntu Experience

Tenir una consola a mà em facilita molts cops la feina. Sobretot a la hora de programar i automatizar tasques. Desde que deu fer uns 10 anys l’Ismael em va ensenyar aquell sistema operatiu anomenat Linux, ha plogut molt i he arribat a tenir cert coneixement del sistema, especialment les distribucions basades en Debian. Inexplicablement jo sóc encara un home windows, que dius, si no jugues perquè no et passes a linux? Crec que la resposta està en que sóc molt detallista i no m’acabava de fer la forma de renderitzar la pantalla del Gnome (del KDE ja ni t’explico). A dexma treballava cada dia amb linux, però de forma remota, compartia una carpeta d’un ordinador amb linux i hi accedia per SSH. Es a dir, feia servir windows d’escriptori de Linux. Completament irracional.

Finalment dilluns vaig fer el salt a tenir un escriptori completament Linux, tot va ser perquè el Guillem em va enredar i va instalar ell el divendres l’Ubuntu 8.04. Malgrat alguns problemes de configuració del programador per el MSP430, porto tota la setmana treballant amb l’Ubuntu i realment n’estic encantat. Havia provat anteriorment Ubuntu, i bueno, be, però tampoc per tirar coets. La facilitat amb què s’instala tot plegat, la quantitat de howtos i manuals que hi ha, es espectacular. Tan espectacular que enlloc de muntar una linux cutre sobre una VMWARE al portàtil per poder generar l’esquelet d’unes aplicacions amb Cake (amb linux es infinitament més fàcil), m’he decidit a instalar Ubuntu a l’altra partició del portàtil. La clau està en instalar el paquet de fonts microsoft, que aleshores fa que pràcticament l’experiència sigui idèntica.

Ara només em falta un editor com deu mana de PHP, potser el Eclipse … ? O el netbeans per a desenvolupadors web … ?

Per cert, a la que actives correctament el Compiz i tens un escriptori rollo mac, aleshores ja ….. Ah, i el openoffice obre a pèl els fitxers del office 2007 ;)!

Nokia i Apple

M’oblidava d’un tema important que es va comentar al Mobile 20 i que crec que cal recordar i qui sap si discutir.

A vegades em dona la impressió que ens fixem massa en els arbres i que ens oblidem per complet de que els arbres formen un bosc, l’exemple? l’iPhone. El seu llançament ha tingut un ressó brutal, tothom en parla, i si no fas una aplicació per iPhone sembla que estiguis mort. Hi ha fins i tot qui s’atreveix a preguntarse què fa Nokia per contraatacar. Nokia es el fabricant més important de telèfons móbils, té el 40% de la quota de mercat mundial. Cal recordar un parell de coses: ni tothom pot comprar-se un iPhone, ni totes les operadores podran fer servir l’iPhone. Nokia va vendre 117 milions de telèfons durant els 3 primers mesos del 2008 (això son uns 15 telèfons per segon). Sens dubte que l’adquisició i overtura del codi de Symbian pot ser un determinant a la hora de dibuixar el futur de la telefonia mòbil. Ni android, ni linux ni macosx per mòbils, si nokia fa les coses com deu mana, la quantitat de software creat i executat en dispositius nokia pot posar les coses interessants.

I per acabar, recordar una reflexió que va fer un dels assistents al Mobile 20, “Apple sap fer prototipus i coses disruptives, però mai serà una empresa de consum massiu, nokia en canvi sap fer mòbils en massa”. I dispositius en massa son usuaris en massa.

Tampoc em feu cas, que ja sabeu que soc un nokia man xD