Category: South England

Tot i que haviem d’anar a la Tate britain, al final vam acabar al Imperial War Museum, museu que jo ja havia vist, però que torno a recomanar d’anar. Si ja sé que sóc un friki de la segona guerra mundial, poc hi puc fer, però es que el museu està molt be, de fet vaig descobrir coses que no recordava, potser hi hauré de tornar … ?

Al final ens vam entretenir tant que se’ns va fer tard i vam haver de córrer cap a l’aeroport de Heathrow, on vaig arribar pels pels a embarcar. Això si, després de correr per les estacions del metro, la terminal i de colar-nos de forma monumental a la cua de facturació.

El títol del post ve perquè vaig dormir al tren de Reading a Londres, a l’avió de Londres a Zurich i a l’avió de Zurich a Nürnberg, i als altres llocs perquè no em van deixar.

Finalment vaig arribar rebentat a Nürnberg, però molt content per haver-ho passat tant bé aquests 5 dies! Que dificilment oblidaré :P.

Next time… Fotos!#fis#

Sabieu que Babbage ja va predir la computació paralela? Vaia crack. Per als que no sapigueu qui era Babbage, dir-vos que es un anglés del 1800 i pico que va dissenyar el primer ordinador de la història, que no es va arribar a construir per falta de finançament, doncs aquest home ja va predir coses que avui son ben naturals (navegar per internet i escoltar música alhora).

Això ho vam aprendre al Science museum, juntament amb altres coses, però la veritat és que el museu al final cansava una mica. Faltava alguna cosa … Nosaltres :P? Després vam anar cap al Natural History Museum on ens vam perdre entre dinousaures, fòssils, terratrèmols i mamífers. Els mamífers però al final es van fer aborrits, tots allà disecadots els pobres. Feien pena, m’agraden més al plat que dissecats.

I a la nit, a menjar una truita de patates a ca la Nekane, ja ho trobava a faltar …

I l’endemà si no sona la firealarm …. Tate britain i tornada a la pseudorealitat.#fis#

Ha estat una llàstima però no he pogut escriure el viatge al dia, no he tingut accés a internet tots els dies i els altres estava cansat, què hi farem, continuarem doncs on ens haviem quedat.

Bath és bonic, ciutat petita enmig de les muntanyes que desmonta el mite de que anglaterra és molt plana, senzillament és plana. Les cases són una mica més mones que a Reading i sembla que hi hagi una mica més d’ambient. De totes formes el dia assolellat i l’excelent guia que em va acompanyar (moltíssimes gràcies Anna!) segur que van fer molt.

Després de tornar de Bath, vam anar amb l’Edu a veure el Thames quan passa per Reading, tot seguit al Tesco, supermercat per excelència amb els seus Tesco values (algo aixi com Alcosto però en anglès). I finalment a buscar el kebab de torn per anar-lo a menjar a casa la Nekane. Per cert, jo també vull una casa d’estudiants enlloc d’un pis d’estudiants, té molta més gràcia. Sobretot el jardinet.

I per acabar el dia vam anar al Purple Turtle, pub per exelència de Reading on m’ho vaig passar d’allò més be, teta que dirien alguns.

L’endemà, … Resaca a Londres!#fis#