Category: Emprenedors

microupdate: SIME 09 – Manfred Bodner – Bwin

És irònic que mirant el resum de la conferència que ha fet en CW he vist que m’havia oblidat de’n Manfred Bodner el fundador de Bwin. El seu monòleg ha estat especialment interessament, ha explicat que quan va començar Bwin tenia clar que no existia una marca clara de apostes a Internet, hi havia Amazon, Skype, Ebay, Microsoft, Apple, però faltava una marca global d’apostes, quelcom que era vist més de perdedors, gent gran o bebedors.

Si no he entès malament ha dit que s’ha arribat gastar 300 milions (USD, GBP, EUR?) en marketing. Tot i que després en una interessant biografia sobre l’empresa he trobat que el 2007 es van gastar 110 milions de Euros en marketing (van patrocinar el Real Madrid).

Una de les frases que crec que ha estat ell qui l’ha dit ha estat: “It’s not about brilliant ideas, it’s about brillian execution“.

Hagan sus apuestas, who’s the next killer app? (palomita, palomita …)

SIME Barcelona 09

Prop de dos mesos amb el bloc completament abandonat. Justament desde just abans que comencés a posar en marxa un nou projecte que espero que surti a la llum de forma oficial abans de finals de Juny. El motiu del post és la meva asistència al SIME Barcelona 09 que s’ha organitzat dins del marc del dia de l’emprenedor a Barcelona. Una cosa es que deixi de explicar xorrades varies, l’altra es deixar-vos sense un report minimament decent d’una conferència a la que anat.

SIME és l’acrònim de Scandinaven Interactive Media Event, organitzat per emprenedors nòrdics té per objectiu promoure l’emprenedoria arreu del mon organitzant conferències amb ponents de primer nivell. Per la meva banda un 10 a la organització, l’event ha estat amè en tot moment i els ponents han donat idees amb força. Anem doncs a pel resum:

Introducció a càrrec del que després ha fet de moderador Ola Ahlvarsson. Ens ha parlat de les oportunitats digitals, del munt de coses que es poden fer amb el “social media” i derivats. Em quedo amb la frase: a “wealth of information is a poverty of attention“

A continuació ha vingut el panel que ha estat potser un xic més aborrit, Net Jacobson, Jimmy Maymann (fundador de Goviral.com) i Andrew Bradford han parlat sobre l’estat del marketing actual. De quins son els mètodes que tenen les empreses avui en dia per posar-se amb contacte amb els seus possibles clients. Han parlat de les possibilitats del viral (posant aquest exemple http://www.youtube.com/watch?v=MAcc8CPhlO4) i de si encara tenen sentit els mitjants tradicionals. Com a punt important, el de Goviral ha dit que una campanya viral pot seguir costant molts diners, depenent del cost del material i sobretot del cost de posar en marxa la campanya (trobar blogs, forums, persones clau i publicitar-ho).

Just després, 10 minuts de Christopher Pommerening que ha explicat com va venir a Espanya fa 10 anys, per localitzar una versió de clasificats de cotxes que ja funcionava a Alemanya, autoscout24. Actualment es declara un Venturepreneur (o com se digui) però el cert és que no inverteix en fase seed.

Un altre nòrdic, Marko Ahtisaari, fundador de Dopplr ha fet una presentació mig mística de com se li va ocórrer dopplr i cap on vol anar parar. La veritat es que ha vengut molt be el seu producte, però no he acabat de veure la monetització. De totes formes, sembla que dopplr realment s’està convertint en una referència GLOBAL de llocs (restaurants, hotels, i altres coses) que troven els viatgers freqüents. Semblava que hi havia una aplicació per l’iphone, però pel que sembla només és un webclip. Potser ho provo al pròxim viatge.
Just després un dels panells més interessants, una discussió sobre les diferències a la hora d’emprendre i entendre el mercat entre Estats Units i Europa. Alguns pensen que a Europa hi ha els paisos del vi, els de la cervesa i els del vodka, i que entre ells intenten vendre als seus companys de beguda, i que això no pot ser, que s’ha de pensar en global desde el primer moment. Com a exemple han dit que moltes webs, el dia que posen l’anglès augmenten les visites de forma espectacular. Al panell hi havia la Inma Martinez, venture capital a qui dona gust sentir per com diu les coses, ha deixat anar frases com “Hem d’anar a Estats Units a aprendre d’ells i robar-los els clients”, “No m’importa la propietat intelectual, tant sols els productes que es poden vendre” o “A Espanya totes les empreses relacionades amb mobils volen vendre a Telefonica o Vodafone, i això es una pèrdua de temps”. També hi havia la Jeniffer Schenker, una americana que ara viu a París i que ha engegat http://informilo.com/ una especie de Techcrunch però sense tanta prepotència i enfocada a realçar el potencial d’Europa. Una frase seva: “2 words are not accepted in Europe – success and failure“. Ha estat curiós que quan s’ha preguntat a la audiència quants llegien Techcrunch, molta gent ha aixecat la ma, i aleshores un dels panelistes ha comentat que precisament aquest era el problema, que entre els europeus ens costava trobar-nos perquè tots ens mirem l’altra banda de l’Atlàntic. Com a idees de forma em quedo amb: “you can build any business from anywhere in Europe”, “Europe has great potential, but americans know how to sell it”. En definitiva, Europa es un lloc perfecte, no cal anar a U.S. només cal donar-se compte d’on estan els teus clients.

Posteriorment, durant 10 minuts, Sixto Arias de movilisto ens ha parlat del mobile marketing i les seves possibilitats. Malgrat que una enquesta al carrer ha mostrat que el mobile marketing es certament molest, el que es cert es que el mobil es convertirà en el comandament a distància de la nostra vida social, i un fet és que cada minut al mon, s’envien més SMS que emails (i recordem que els SMS costen pasta!).

Després del descans ha aparegut el meu ídol, Martin Varsavsky, li llegeixo el blog i malgrat que a vegades se li enva una mica, m’agrada la forma que té de dir les coses, sense importar-li què pensaran la resta. Ens ha ofert un show, ha parlat de la situació d’Espanya i de com es podria arreglar fomentant l’emprenedoria, no només amb llocs físics com el 22@ (que ell ha anomenat 21@) si no també canviant les lleis per fer-les més favorables al fracás inherent que està associat a moltes aventures empresarials. També s’han presentat Morten Lund (un dels inversors de skype) actualment arruinat però feliç, Stefan Glaenzer fundador de RJDJ que ha parlat de les diferències entre visió i alucinació i Johan Stael Von Holstein fundador de iQube (una especie de incubadora/acceleradora de suècia) i de altres .com a suècia que han fet un munt de quartos.

Tots quatre han parlat de què es el que defineix els emprenedors, i de quina és l’actitud davant la vida que acostumen a tenir. En Varsavsky ha explicat que quan durant la seva primera (i única) entrevista de feina li van preguntar on es veia en 5 anys, ell va respondre “com a mínim, com el teu cap”, també ha parlat del fuckyoumoney, que son els diners que quan els tens, a qualsevol que t’ofereix feina li dius “fuckyou I don’t need your money!”. Ha dit que el govern es massa generós donant fuckyoumoney, i ha comentat una de les idees que ha expressat al seu blog, de permetre la possibilitat de cobrar el paro sencer per arrancar empreses.

Ja cap al final han marxat els panelistes extranyers i han entrat una noia de TMTFactory, el jefe de Sitmobile (que no sap que li sortirà una paloma competidora) i el Diego Marino. La conversa havia de parlar de la “escena digital española” i s’ha acabat parlant una mica del mobile marketing i de on estan anant les empreses TMTFactory i Sitmobile. També s’ha comentat que existeix una divisió massa gran entre Amèrica Llatina i Espanya, cosa que no passa entre US i UK. S’ha fet el comentari de que a Espanya les películes es doblen, i allà baix no (no s’ha comentat però que també es doblen a França i Alemanya com a mínim).

Per acabar ha sortit el fill del Varsavsky a representar els nadius digitals. Em quedo amb la frase, “I don’t read books because I have better things to do”.

Durant la conferència he anat twittejant algunes de les idees que anava sentint amb el tag #simebarcelona (després he vist que tothom ho feia amb el #sime i que han sortit en portada xD). Buscant després a twitter aquests dos tags he pogut recordar les idees que havia perdut, també he tret ma de la transcripció (més lleugera  amida que passaven les hores) oficial del SIME, que podeu llegir si creieu que em deixo alguna cosa.

Amb una mica de sort, hi haurà algun post abans del Gran Viatge 😉

European Ecommerce Conference 08

Ja son uns quans els congressos als que he assistit, a vegades veient només els videos de l’event a Internet n’hi ha suficient per copsar les idees principals, o llegint posts dels ponents també ens podem fer una idea del que direm. Però sóc del parer que si tens la oportunitat de assistir a un congrés (tant en preu, com temps) has d’anar si el tema t’interessa mínimament. Veus l’ambient, veus els gurucillos en directe, i vulguis que no estas pendent tota l’estona. Mirant un video per internet, sempre et poden interrompre.

Fa un parell de setmanes vam assistir amb l’elies i el Joan al European Ecommerce Conference 08 organitzat a Barcelona. Respecte la organització crec que va ser estar be, malgrat que la cobertura 3G-Wifi era extremadament dolenta i no permetia accedir a internet còmodament. A destacar la llibreteta que ens van donar amb el programa, cada ponent tenia una pàgina amb l’explicació de la ponència i un espai molt generós per prendre notes.

Respecte les ponències, aqui va un resum de les meves notes: (podeu trobar algunes de les transparències al meu compte de flickr)

Ricardo Baeza-Yates (Yahoo): Presentació pesada i amb moltes dades, una llàstima que no publiqui les transperències. Hightlights: 176 milions servidors web (49% apache i 35% microsoft); 30% de les webs espanyoles son impenetrables pels buscadors; Us de internet: 40% necessitat informacio, 30% necesitat navegacional, 30% necessitat transaccional; El 41% dels navegants només mira una pàgina de resultats; Va fer referència a un estudi (però està desfassat, 2005).

Gil Penchina (Wikia): Són els promotors de la wikipedia, Wikia Inc es dedica a fer wikis molt verticalitzats. Hightlints: Van fer referència a la frase 100 year experience; Una llibreria es molt mes gran que una enciclopedia, un llibre te informació amb molt més detall; tenen 10Milions visitants al mes; Han gastat 120$ en publicitat, tenen un creiexement del 406% a latinoamerica; “Give the tools to good people to detect bad people”; Tenen subcontradada la part d’enginyeria a Polònia.

Gustavo Garcia Brusiovsky (BuyVip.com): Va explicar el cas d’èxit de les ventes privades. Mercat de 5000 M Euros a Europa en ventes privades, Tenen un espot de 30 segons per campanya i un catàleg de 600 fotoso. Treballen amb marges del 40-30%, em vaig quedar amb la idea de que tenen 2.5 M de emails per enviar spam xD, facturen 25M Euros i son 200 Empleats, només compra un 10-15% del que rep la campanya, han d’equilibrar la captació i la conversió. A França hi ha 80 Empreses com ells. Podeu trobar algunes slides interessants sobre les ventes privades al meu compte de flickr.

Gavin Potter (Customer Fusion): Un crack anglès, anava xerrant i si l’escoltaves deia coses molt interessants. Va comentar el fet que el usuari te moltes mes opcions que abans, però que la forma d’anunciar no ha canviat gaire. Com tria l’usuari entre tantes opcions? L’usuari té por a escollir la opció dolenta. Va mostrar alguns exemples de recomanació de pelicules i series. La seva empresa es dedica precisament això, a implementar algorismes de recomanació per potenciar la satisfacció del consumidor.

Chris Anderson (Wired): L’autor de “The Long Tail”, cal comentar alguna cosa? Defensa el fet que l’economia que te a veure amb els bits tendeix a ser gratuita, no així l’economia dels atoms. Parla de dos models de negoci, el Fremium (una part dels usuaris contractes comptes premium que compensen els ridículs costos de la resta de usuaris que tenen comptes gratuits) i de l’economia dels regals: no centrar-se en retorns monetaris (Wikipedia o Opensource). Les noves mançances son: Temps, Diners, Atenció i Reputació. Un apunt important, els magazines setmanals o mensuals amb fotos xules i articles guapos estan creixent!!! Per cert, malgrat parlar durant una hora, espectacular la xerrada.

Roy Rubin (Magento): Presentacio pesada que no va deixar entre veure la enorme potència de Magento. Podeu veure les transparències a la pàgina que ha creat especialment: Choosing the Right eCommerce Platform.

David Recordon (Open ID, six Apart): Brutal la presentació d’aquest noi de 21 anys! Anava amb chiruques, barba i pels a lo Seven-up, però tenia clar de què parlava i tota l’audiència es va quedar patidifusa. Va parlar de la importància de la obertura per tal de poder solucionar problemes crítics. La importància de combinar blocs de social aplications, la enorme diferència entre els Early Adopters i la Mainstream Adoption, Va comentar la plataforma pinax per desenvolupar i prototipar llocs de forma rapida. I va fer molt d’enfasi en la problemàtica de interactuar amb tantes xarxes socials diferents. Vaig detectar-li certa hostilitat cap a facebook.

Sebastian Muriel (Red.es): Bona presentació del director general de red.es. Va deixar anar molt bones transparències sobre l’estat de l’us d’internet i el  comerç electrònic a Espanya. Podeu veure algunes de les transparències que va posar al meu compte de flickr. Tambe he penjat (no se fins a quin punt es legal) l’informe que ens van donar en un pendrive.

Taula Rodona Xarxes socials: Van assistir Matias Lorenz de MySpace, Ícaro Moyano de Tuenti i Simonetta Lulli de Habbo. Van presentar tots una mica de que anaven les seves xarxes socials, i amb què es guanyaven els quartos. Molt interessant el cas de Habbo, molt enfocat a públic adolescent, on es creaven Sales patrocinades i la gent hi colaborava. Sembla mentida, però un munt de gent compra mobles virtuals o lloga espais. El de Tuenti va mostrar l’exemple d’algunes campanyes que havien fet, totes amb força èxit. També van treure l’arxiconegut cas de la Eurocopa (el trafic de tuenti va augmentar durant els descansos). Com a curiositat dir que tots tres van demostrar (especialment Tuenti i Myspace) certa hostilitat cap a Facebook. El que queda clar es que aquestes tres xarxes socials permeten fer publicitat amb un tracte de tu a tu entre el anunciant i la xarxa social. Dades de Habbo: el 10% dels usuaris de Habbo paguen, el 30% dels joves espanyols entren una mitja de 6 cops a la setmana.

Laurence Fontinoy (Google): Impecable presentació de Google. Era el primer cop que en veia una. Transparencies clares, un munt de dades i presentació força neutra dels productes de google. Podeu trobar algunes de les transparències al flickr, però aqui van les dades més rellevants: 350M de Internautes a Europa, 50% dels quals amb Banda ampla, una mitja de 7hores a la setmana (Europa Occidental). A espanya comprem més a fora que no pas a dintre, i un 9% de les micropimes tenen presència a Internet. Va fer referència al blog: bloguerrilla.it.

Susana Rodriguez Urgel (Movistar): La reina de la festa. Perquè serà que quan venen les operadores a la festa, tothom s’hi fica. Perquè serà … Serà per la seva presentació hortera i prepotent? En la que vam presentar els productes de movistar i van deixar clar que ells dominen tota la cadena de Valor. Desde la plataforma de SMS, pagament, promoció, etc. Això si, les transparències tenien una de estadístiques i informació impressionants. Es nota quan surten les grans empreses i treuen els estudis de mercat que tenen. Dades: 112% de penetració de mòbil a Espanya (cosa que avui a Expansión es posava en dubte), 300Milions de minuts parlats al dia, 50Milions de SMS al dia, 8M de persones utilitzen altres serveis, usuaris de Emocion: 4Milions. Com a apunt curiós, al final de la presentació va preguntar si voliem anar al lado oscuro o al lado bueno, l’elies i jo, per tocar la moral, vam dir el lado oscuro, i va sortir la transparència del Darth Vader. Espelusnant. Per acabar, jo li vaig preguntar si els preus de tarifes de dades baixarien, ho va deixar clar, si vas amb emocion, els preus son competitius, no interessa l’acces lliure perquè aleshores ells no controlen tota la cadena de valor.

David Heinemeier (37Signals): Espectacular, no tant showman com a la mítica presentació de Startup School 2008, però aquest home es un crack. De fet, vam descobrir la conferència perquè vam veure que hi anava ell, i amb candeletes esperava el moment d’escoltar-lo. El discurs de 37 signals, en viu, en directe i enmig de gent amb corbata. Se que a mes de un se li van atragantar les mini-hamburgueses del dinar.

I això es tot, realment un congrés per deixar lliure la ment i fer volar la imaginació. Food for thought.

Ets creatiu? Fes negoci!

Ets creatiu? No tens el meu problema de fer uns dissenys patètics? Se t’acudeixen frases enginyoses? Doncs aleshores es moment de rentabilitar la teva habilitat! Fa temps vaig trobar per internet una pàgina web per crear tot tipus de merchandising i material a un preu mes o menys acceptable, i sense haver de fer unes comandes mínimes. Pots pujar el teu disseny, crear una botiga i vendre. I amb una mica de sort fer uns calerons.

Aqui us deixo quatre direccions:

Spreadshirt.net

Printfection.com

Zazzle.com

Cafepress.com

La inversió inicial es baixa, i les oportunitats bastant grans. No us deixeu enganyar però, una de les principals dificultats a internet es diferenciar-se de la resta. Així que a part de bons dissenys, és important pensar una estratègia de posicionament i marketing coherent. Una possibilitat pot ser la següent: Llogar un local a un lloc vistós de una ciutat, buscar la quantitat òptima de samarretes a tenir en stock i fer constants dissenys. Tenir dissenys propis pot ser força costós i enredat, gràcies a aquestes webs podriem canviar molt sovint els dissenys sense els costos fixes que suposen. Creant així una imatge d’exclusivitat.

Mobile 2.0 Europe

Ahir vaig fer vacances de Dexma i vaig assitir amb l’Elies al Mobile 2.0 Europe que es va celebrar al fòrum de ESADE (Barcelona, of course). Primer de tot cal dir que es una notícia boníssima el fet que es faci un event d’aquestes característiques a Barcelona. Em dona la impressió que poc a poc Barcelona està sent un lloc de trobada per diferents emprenedors del mon internet, ara només falta que Acció actuiï de catalitzador i les Universitats es posin les piles. Malgrat que l’event al final es va fer una mica llarg, va ser molt interessant i considero que vaig aprendre molt.

Com a opinió general, comentar la gran quantitat d’startups que feien més o menys el mateix. Media Based Social Networks. És a dir, xarxes socials mòbils perquè t’enviessis fotos, smailis i videos entre els teus coleguis. S’afegia el component de posició i proximitat. No fer-ho, crec que hagués estat de pecat absolut. De totes formes, no vaig saber veure un gran diferenciació entre els projectes d’aquest tipus, és més, no donaven pas a alternativa, o els usaves, o no els usaves, però era certament dificil utilitzar-los en conjunció amb altres sistemes.  També comentar la dubtosa monetització de totes aquestes xarxes socials. Totes es posicionaven com un canal de marketing de proximitat, fent especial èmfasi en el fet de que el mòbil es el dispositiu més íntim que duem a sobre. Es trobava a faltar en general el que va demanar Inma Martínez de Stradbroke Advisors: un producte, amb un preu i que la gent estigui disposada a comprar. Micropagaments per a microserveis. Cosa però, que requereix de un sistema de micropagaments senzill, fiable i sobretot proporcionat econòmicament. Sorprenent la carnisseria quan van sortir els representants de les operadores (Movistar, Vodafone, Tmobile, Telecom Italia i Orange). Fins i tot va ser necessària la intervenció de la organització per aturar la cridòria. La mestressa de Tmobile va deixar anar que el 17% del trafic 3G és només amb Youtube, i tots van coincidir que cal repensar unes quantes coses, models de negoci i tipus de continguts, per tal de trobar un escenari estable i equilibrat a llarg termini. Va deixar clar, que el concepte de Tarifa Plana Total és pelut.

Per acabar, referència a les millors startups segons la meva opinió i en les quals, no m’importaria posar algun duro si el tingués:

  • Dial2Do: una cosa tant senzilla com un número de telèfon al qual trucar i fer operacions (enviar email, sms, twittejar, reminders, etc ..) amb la veu.
  • Zipipop: malgrat que el model de negoci no estava clar, vaig veure un producte senzill i clar, un sistema per fer broadcasting de les teves intencions als teus amics. Tindran la oportunitat de presentar a San Francisco.
  • Shout’em: Xarxes socials de marca blanca. Un producte clar, senzill, llàstima que al final diguessin que a la versió 2.0 ho farien tot. L’estil twitter del seu producte i la facilitat donava gust.
  • Kooaba: Veus una imatge, fas una fotografia, i busques a internet. Redueixes el temps de cerca a una tercera part. Producte alucinant, però i el model de negoci? Sortits de l’ETH.
  • Secufone: Senzill i clar, un telèfon amb un botó de pànic. Juntament amb interfícies per al iphone i companyia.
  • Unkasoft: Malgrat que l’advergaming no sigui el meu tema preferit, l’enfoc i la facilitat de vendre el producte ho fan interessant.
  • Viif: Recullen videos (tv, shows, series, podcats…) i els serveixen en format mòbil. Una mica la idea de shitting.tv, i tampoc tenia un model de negoci flipant…

És curiós, però no hi ha cap de les startups que staven com a “Post-series A”. Hi havia Futurlink, interessant, però la disruptivitat del qual ja ha passat.

Per acabar, una petita reflexió, malgrat que l’idioma clau era l’anglès, era interessant veure els diferents accents dels ponents, i un petit detall, els videos de demostració estaven en l’idioma original de la startup. Un altre cop l’enèssim repte de Europa, una sopa de cultures i idiomes que d’alguna forma caldrà afrontar. Pel que fa al meu, quan un polac em diu que ha estat capaç de llegir la meva pàgina amb nocions de Castellà i un traductor, em sento més tranquil i convençut que mai a escriure en Català.

+democràcia comparativa

Avui o ahir he rebut un email per votar el president de la comunitat Eurecan, pel que tinc entès la comunitat Eurecan es una comunitat dels dits emprenedors que compta amb el suport total de Caja Navarra (una de les entitats teòricament amb més suport per als emprenedors -malgrat que jo estic agraït de les condicions de la Caixa-). Havia d’escollir entre uns 10 candidats, i el que m’he volgut prendre seriosament al principi m’ha acabat fent una mica de mandra més cap al final (en el fons tinc ganes de tornarme a ficar amb el meu terminal de unix i el gcc i seguir explorant possibilitats), així que he segut el meu super mètode per escollir candidat: he anat obrint en tabs del firefox les propostes dels candidats i les he anat mirant de forma rapida, d’entrada ja n’he tancat alguns perquè no m’han cridat l’atenció o no he vist cap aportació de valor a primera vista. He anat fent revisions fins que m’he trobat amb dos Tabs oberts, la candidatura de la Natalia Matas i la del David Luquin. Dels dos m’ha agradat la claredat de les propostes i el format presentat (els videos, malgrat que prometien feien més angúnia que els electorals). I reconec que el David Luquin la presentació mola més, i té alguna proposat que potser em tira més (fa molt ènfasi en les gestions davant l’administració pública), però em dona un bon rollet la Natalia Matas, això de la firma al principi del pdf de la candidatura té la seva gràcia.

Mentre us deixo en vil per veure qui votaré finalment (deliris de paio-blogger-twitter-influent del post anterior) voldria tornar sobre el tema de decidir el candidat, ha estat PESAT, mirar deu candidatures cada una amb un format diferent, amb coloraines diferents i alguns amb les típiques fotos i comentaris de voler arribar al cor. Si volem agilitzar el consum i asimilació de informació hem de tendir cap a la uniformització de formats, no hauria estat interessant que tots els candidats haguessin fet les seves propostes i debilitats en una graella COMUNA? algo així com un wiki engraellat? D’aquesta forma, jo els podria haver comparat rapidament per les seves propostes (posant abans la part racional) i entre els millors, seleccionar aquells que tinguessin el video més pseudo-emotiu. Em pregunto si es podria fer el mateix per les eleccions generals. O fins i tot per a totes les eleccions. Evolucionariem doncs cap a l’eficiència en el procés de la informació i cap a la transparència democràtica, si es que aquesta última pot existir.

Anava a votar a la Natalia Matas, pensant, “si, el vot racional seria pel David Luquin, però a prendre pel sac, que per alguna cosa sóc humà i tinc la meva part racional”. Però al últim moment votaré al David Luquin. I deu me’n guard que algun dels candidats vegi aquest post, seria el primer pas cap a ser un pseudo-blogger-influent, ja només em faltaria convertirme en twittspammer.

Internet a la butxaca

Ahir vaig assistir com a ponent a la taula rodona organitzada per la Fundació UPC per parlar del tema “internet a la butxaca”. Durant la taula rodona, Albert Calvet de CV&A Consulting ens va parlar sobre e-learning i la seva aplicació als mòbils. Carles Grau de Microsoft ens va parlar de la tecnologia que està preparant Microsoft per als nous dispositius mòbils, malgrat que va parlar del seu Media Center integrat a algunes versions de Windows Vista, em va sorprendre que no fes més ènfasi en Windows Mobile, que clarament s’ha alçat com a vencedor entre els Sistemes Operatius per a PDA’s, potser es perquè el concepte PDA comença a estar mort? Josep Fígols de Sun va ser molt directe i concís, va parlar de que Java estava més viu que mai (fent èmfasi en la versió JME), va introduir el concepte de Sunspot i va deixar clar que tota aplicació en un dispositiu mòbil necessita un backend important (i evidentment Java era la tecnologia més adeqüada ;)). També va fer referència a la adquisició de MySQL per part de Sun (mentre que en Carles Grau deia en una entrevista que darrere el software lliure no hi ha cap model de neogoci sostenible). Xavier Kirchner de Telefónica I+D va parlar de dades més macroeconòmiques i ens va mostrar perquè el internet actual al mòbil havia fracasat. Em va agradar molt la reflexió del fet que no cal veure el mòbil com una eina per accedir a continguts (webs) sinó per interactuar amb eines de social networking. Jo vaig fer referència als dispositius més recents (Iphone, BlackBerry, Asus EEE pc) que permetien aprofitar la ubiqüitat de la connexió, però també als que abandonaven l’anacronisme de tipic input/output a través de pantalles i teclats. Vaig acabar parlant de les noves operadores que entraven al mercat com Fon o les operadores virtuals i finalment vaig fer referència a Android i RSS com a plataformes i estàndards necessaris per accelerar el desenvolupament de noves aplicaciones.

Durant la resta de la taula rodona es va fer referència al Software lliure, a la poca iniciativa de la anomenada generació Y (mentre jo criticava a la universitat per no fomentar la creativitat dels estudiants). També es va comentar la necessitat de organitzar i semantitzar l’enorme quantitat de dades que son accessibles desde Internet. En resum, una taula rodona molt interessant però que crec que es podria haver allargat hores per l’interès i possibilitats del tema. Deixò penjades també les transparències per si algú les vol fullejar o aprofitar. Donar també les gràcies a la Fundació UPC per haverme convidat a una taula rodona d’un nivell molt elevat.

Experiència Telemàtica

Avui amb el meu pare hem fet la primera presentació telemàtica de Dexma. Concretament han estat els models 300 i 390. Per aconseguir-ho hem hagut de fer els següents passos:

  • Demanar informació a Hisenda
  • Demanar un certificat conforme dexma sensors sl està inscrita al registre mercantil (20 Euros i 15 dies)
  • Anar a buscar el certificat.
  • Demanar a la web de la fàbrica nacional de moneda i timbre un numero de certificat digital.
  • Anar personalment amb el número de certificat digital i el certificat d’inscripció al registre dos dels administradors.
  • Esperar 24 hores.
  • Descarregar el certificat digital de la web de la fàbrica nacional de moneda i timbre.
  • Guardar-lo en un lloc segur.
  • Intentar executar el programa d’ajuda del model 390.
  • Adonar-se de que el programa d’ajuda no funciona perquè la versió de java es massa vella (1.4).
  • Instalar la última versió de la JRE
  • Adonar-se de que el programa d’instalació del programa d’ajuda no funciona perquè la versió de java es massa nova (1.6)
  • Desinstalar la versió 1.6.
  • Buscar i instalar la versió 1.5 de la JRE.
  • Crear un fitxer XML amb el model 390 per entregar.
  • Omplir el PDF de sempre del model 300 per adonar-se de que no es presenta així telemàticament.
  • Trobar el link al model 300 per ser presentat de forma telemàtica.
  • Instalar el certificat al navegador.
  • Adonar-se de que el link no funciona perquè el firefox es massa vell (1.0).
  • Omplir el formulari, corregir i enviar amb el explorer 5.
  • Trobar el link per presentar el model 390 en format xml a la web del aeat (s’endu un 10 en usabilitat)
  • Descobrir que el link no funciona perquè no deixem instalar components active X.
  • Canviar d’ordinador.
  • Accedir al link i pujar el model 390.

I us deixo perquè ara hem de presentar el model 180 i ja torna a donar pel sac amb les versions de las plataformes ….

PD: Sara, això també ho consideres un post friki?

CakePHP

Últimament estic desenvolupant un parell de idees web (que ja sortiran a la lluny si finalment es duen a terme) que requereixen una bona estona d’estar picant codi en PHP. Abans de posarme amb la implementació d’aquests projectes vaig fer una passejada per l’estat de l’art actual, i vaig veure que els Frameworks web estaven a la última. PHP, Python i Ruby. De python no en tinc gaire idea, i tampoc em van fer el pes els frameworks, amb el Ruby em vaig espantar lleugerament de veure’l (mandra i certa similitud amb el SML de compis) i amb PHP porto uns 8 anys programant.

De PHP hi ha dos frameworks diferenciats: CakePHP i Symfony. Després d’una evaluació externa (basada en els comentaris de la gent i una mica el codi) vaig decidirme per CakePHP. CakePHP es guarrillo, fàcil d’entendre i molt molt ràpid de posar en marxa i desenvolupar. Symfony em va fer certa manda. El problema de CakePHP es que no hi ha una empresa darrere, com a Symfony, i això fa que a estones sembla que el projecte estigui parat. Fins ara estaven a la versió 1.1.x i amb aquesta estava desenvolupant jo. Després que l’Oriol Mercadé em parles de Symfony vaig dubtar de la decisió i per uns moments em vaig plantejar reescriure el tros que tenia implementat amb Symfony. Vaig provar Symfony, i em sona a mastodont, trobo que li falta alguna cosa.

Així que veient la rapidesa amb que s’està completant el desenvolupament de Cake 1.2 i la gran quantitat de millores que porta (principalment les carències de la verisó 1.1.x respecte Symfony) he decidit reescriure els projectes utilitzant Cake 1.2, pre-beta. Ho se, és arriscat desenvolupar per producció amb versions pre-beta. Però també s’ha de pensar quina seria la qualitat global d’un codi fet desde 0. Si voleu podeu seguir el desenvolupament de Cake 1.2.

Think as an Investor

Dilluns passar vam estar tot l’equip de Dexma al European Venture Contest, presentant el nostre projecte davant d’un jurat de Inversors de capital risc en dues fases: un speech de 1 minut i una presentació amb transparències de 8 minuts. Ni un segon o minut més. El que moderava la sessió ens feia estar a tots plegats pensant com a inversors, i això és el que vaig fer el divendres quan vaig anar a una sessió on es presentaven projectes de web 2.0 dins el marc del SIMO. La veritat es que sort que el quart projecte que va presentar va ser una mica interessant i el noi entretingut, o hagués marxat. Sort que no ho vaig fer.

En resum, the money is for:

  • Bubok.com (impressió de llibres escrits per qualsevol persona. un nou canal de venta copiat desde estats units per un home amb 20 anys d’experiència al mon editorial).
  • MiEspacioSecreto.com (xarxa social sobre fantasies i experiències sexuals. Una forma elegant de explotar el gran mercat d’internet. Una presentació que a mi em va agradar molt).
  • Garage30.com (un espai físic per emprenedors digitals, tot i que la presentació no era brillant, el concepte es necessari).
  • pronostico-quiniela.es (una eina per crear i millorar les quinieles. bona presentació i bon projecte. Aprofita l’altre gran mercat d’internet, el joc).

I projectes que jo considero interessants i el perquè:

  • Trencaclosques (un lloc tímid que intenta explotar el concepte de democràcia 2.0. Un sistema per posar comentaris als blogs d’alcaldes que no ho deixen fer).
  • CollOnBus (projecte que sembla tenir bastant potencial: ontologia colaborativa. Llàstima del XML en brut que van posar a la transperència).
  • minube.com (crec que promocionada bastant pel mateix simo, tot i semblar el projecte més serio de tots els que hi havia, i el presentador era bonet, no crec que sigui algo tant trencador ni m’agrada aquest enfoc de Nacional. A internet s’hi competeix globalment).
  • beruby.com (cobrar per navegar, em faria gràcia provar-ho però em fa certa mandra).