Mobile 2.0 Europe

Ahir vaig fer vacances de Dexma i vaig assitir amb l’Elies al Mobile 2.0 Europe que es va celebrar al fòrum de ESADE (Barcelona, of course). Primer de tot cal dir que es una notícia boníssima el fet que es faci un event d’aquestes característiques a Barcelona. Em dona la impressió que poc a poc Barcelona està sent un lloc de trobada per diferents emprenedors del mon internet, ara només falta que Acció actuiï de catalitzador i les Universitats es posin les piles. Malgrat que l’event al final es va fer una mica llarg, va ser molt interessant i considero que vaig aprendre molt.

Com a opinió general, comentar la gran quantitat d’startups que feien més o menys el mateix. Media Based Social Networks. És a dir, xarxes socials mòbils perquè t’enviessis fotos, smailis i videos entre els teus coleguis. S’afegia el component de posició i proximitat. No fer-ho, crec que hagués estat de pecat absolut. De totes formes, no vaig saber veure un gran diferenciació entre els projectes d’aquest tipus, és més, no donaven pas a alternativa, o els usaves, o no els usaves, però era certament dificil utilitzar-los en conjunció amb altres sistemes.  També comentar la dubtosa monetització de totes aquestes xarxes socials. Totes es posicionaven com un canal de marketing de proximitat, fent especial èmfasi en el fet de que el mòbil es el dispositiu més íntim que duem a sobre. Es trobava a faltar en general el que va demanar Inma Martínez de Stradbroke Advisors: un producte, amb un preu i que la gent estigui disposada a comprar. Micropagaments per a microserveis. Cosa però, que requereix de un sistema de micropagaments senzill, fiable i sobretot proporcionat econòmicament. Sorprenent la carnisseria quan van sortir els representants de les operadores (Movistar, Vodafone, Tmobile, Telecom Italia i Orange). Fins i tot va ser necessària la intervenció de la organització per aturar la cridòria. La mestressa de Tmobile va deixar anar que el 17% del trafic 3G és només amb Youtube, i tots van coincidir que cal repensar unes quantes coses, models de negoci i tipus de continguts, per tal de trobar un escenari estable i equilibrat a llarg termini. Va deixar clar, que el concepte de Tarifa Plana Total és pelut.

Per acabar, referència a les millors startups segons la meva opinió i en les quals, no m’importaria posar algun duro si el tingués:

• Dial2Do: una cosa tant senzilla com un número de telèfon al qual trucar i fer operacions (enviar email, sms, twittejar, reminders, etc ..) amb la veu.
• Zipipop: malgrat que el model de negoci no estava clar, vaig veure un producte senzill i clar, un sistema per fer broadcasting de les teves intencions als teus amics. Tindran la oportunitat de presentar a San Francisco.
• Shout’em: Xarxes socials de marca blanca. Un producte clar, senzill, llàstima que al final diguessin que a la versió 2.0 ho farien tot. L’estil twitter del seu producte i la facilitat donava gust.
• Kooaba: Veus una imatge, fas una fotografia, i busques a internet. Redueixes el temps de cerca a una tercera part. Producte alucinant, però i el model de negoci? Sortits de l’ETH.
• Secufone: Senzill i clar, un telèfon amb un botó de pànic. Juntament amb interfícies per al iphone i companyia.
• Unkasoft: Malgrat que l’advergaming no sigui el meu tema preferit, l’enfoc i la facilitat de vendre el producte ho fan interessant.
• Viif: Recullen videos (tv, shows, series, podcats…) i els serveixen en format mòbil. Una mica la idea de shitting.tv, i tampoc tenia un model de negoci flipant…

És curiós, però no hi ha cap de les startups que staven com a “Post-series A”. Hi havia Futurlink, interessant, però la disruptivitat del qual ja ha passat.

Per acabar, una petita reflexió, malgrat que l’idioma clau era l’anglès, era interessant veure els diferents accents dels ponents, i un petit detall, els videos de demostració estaven en l’idioma original de la startup. Un altre cop l’enèssim repte de Europa, una sopa de cultures i idiomes que d’alguna forma caldrà afrontar. Pel que fa al meu, quan un polac em diu que ha estat capaç de llegir la meva pàgina amb nocions de Castellà i un traductor, em sento més tranquil i convençut que mai a escriure en Català.