Tecnologia – Page 3

Connecting people

Farà aproximadament uns 7 anys que tinc telèfon mòbil i bona part dels mòbils que he tingut son Nokia, perquè son robustos, senzills de fer anar i més d’un cop es poden alliberar de forma fàcil. Ara que recentment hem rebut el mòbil per l’empresa crec que pot ser un bon moment de fer repàs:

Alcatel totxo: amb ell vaig heredar el numero de mòbil airtel dels meus pares. No va durar gaire perquè ja estava vell i era un totxo com deu mana.

Alcatel One touch 311: malgrat que mantenia la SIM d’airtel, ja posava vodafone al telèfon. El joystic va acabar petant i la tapa saltant. Ni robust, ni còmode ni res. En blanc i negre. Però amb ell vaig navegar amb wap per primer cop.

Siemens M55: robust, còmode i petit. Una meravella. Va servir com a plataforma per la pràctica de pxc. El vaig acabar perdent per la muntanya un estiu. Me’l van regalar amb el canvi a movistar contracte.

Nokia 6610i: Per punts de la Caixa el primer nokia. Camara de fotos i aquestes tonteries però sense bluetooth. Robust i aguantava tot el trote, però me’l van acabar robant amb una SIM de T-mobile quan tornava de Stuttgart amb tren.

Nokia 6100: heredat de mon pare, el millor mòbil fins al moment, el feia servir per tenir la SIM de Movistar mentre estava a Alemanya. Encara aguanta la bateria i tot. No té ni bluetooth ni càmara, però es un mòbil molt funcional, elegant i lleuger.

Nokia 6230i: dscomprat per ebay de segona ma per substituir el 6610i que havia perdut. Em va costar quatre duros i portava bluetooth i càmara i tenia una pantalla amb bona resolució. Vaig haver de portar-lo al servei tècnic perquè l’antena no funcionava del tot. Malgrat això li vaig treure molt de suc i va aguantar un any. La tapa saltava i la bateria no aguantava gaire, però aguantava el trote. El vaig fer servir molt per connectarme a internet amb el portàtil.

Nokia 6161: Per substituir el 6230i, bàsicament funcional, però es veu que es tracta d’un mòbil de gama mes baixa per la resolució de la pantalla i el tacte dels botons. De totes formes gràcies al 3G i el bluetooth m’he viciat a la navegació a través de 3G.

Nokia 6300: mòbil per ser usat exclusivament per coses de dexma. Ens l’ha regalat orange. I malgrat que no té 3G, la resolució de la pantalla, els botons i el pes el fan un mòbil d’empresa perfecte.

iPhone: en vaig comprar dos per pagarme el viatge a boston, vaig estar a punt de comprarme la versió de 4Gb que m’hagués sortit per 220 Euros. Però tampoc estava boyante de pasta. Malgrat això vaig provar-lo per veure si s’havia desbloquejat correctament.

On the Bus

Estic ara a l’autobús numero 74. Ha donat la casualitat de que no tinc el iPod a mà, i també m’he deixat els cascos, així que dic, ja que tinc un portàtil i un mòbil, per què no navego una mica? Principalment parlar una estona pel Gtalk o pel MSN. És cert que això tindrà un cert cost per mi, però si mirem una mica perquè ho estic fent servir, realment sembla una bona alternativa. Podria ara haver trucat a algun dels meus amics, i estar parlant a raó de posem 12 cts minut, en menys de deu minuts de conversa m’hagués gastat l’euro que em costaran els 10 Mb de tràfic. Suficients per mirar el correu, enviarne un parell, posar un post i parlar una estona pel messenger. No estic comparant una conversa telefònica amb una convesra de msn, però també es cert que amb el Gtalk puc estar parlant amb més persones i de forma més asíncrona durant l’estona que estarà el bus per anar de zona universitària a verdi amb travessera.

Potser seria doncs el moment de potenciar la missatgeria instantània a través de GPRS desde el mòbil? potser una tarifa plana? Però tambés es veritat que el teclat del telèfon es molt menys user friendly, però em pregunto, que costaria un messenger de butxaca? Potser no val la pena plantejar-se aquesta pregunta en una època on el valor està en el software i no tant en el hardware.

En fi, keep thinking

delicious

Jo sempre tinc els problemes de favoritos, perquè vaig saltant d’ordinado en ordinador i sempre perdo els enllaços interessants. Ja se que es trist haver trigat tant a fer-ho, però finalment m’he donat d’alta un compte de delicious. Ara només falta anar-lo omplint.

Miraré també aviam si trobo un plugin per lligar el wordpress amb el delicious. Mentrestant podeu visitar la meva pàgina de delicious.

Dins el marc de reformes de la web, he actualitzat el wordpress al 2.3. Ara em queda col·locar la galeria de fotos, no se si donarme d’alta un compte de flickr o tornar a instalar el gallery2. Propostes?

CakePHP

Últimament estic desenvolupant un parell de idees web (que ja sortiran a la lluny si finalment es duen a terme) que requereixen una bona estona d’estar picant codi en PHP. Abans de posarme amb la implementació d’aquests projectes vaig fer una passejada per l’estat de l’art actual, i vaig veure que els Frameworks web estaven a la última. PHP, Python i Ruby. De python no en tinc gaire idea, i tampoc em van fer el pes els frameworks, amb el Ruby em vaig espantar lleugerament de veure’l (mandra i certa similitud amb el SML de compis) i amb PHP porto uns 8 anys programant.

De PHP hi ha dos frameworks diferenciats: CakePHP i Symfony. Després d’una evaluació externa (basada en els comentaris de la gent i una mica el codi) vaig decidirme per CakePHP. CakePHP es guarrillo, fàcil d’entendre i molt molt ràpid de posar en marxa i desenvolupar. Symfony em va fer certa manda. El problema de CakePHP es que no hi ha una empresa darrere, com a Symfony, i això fa que a estones sembla que el projecte estigui parat. Fins ara estaven a la versió 1.1.x i amb aquesta estava desenvolupant jo. Després que l’Oriol Mercadé em parles de Symfony vaig dubtar de la decisió i per uns moments em vaig plantejar reescriure el tros que tenia implementat amb Symfony. Vaig provar Symfony, i em sona a mastodont, trobo que li falta alguna cosa.

Així que veient la rapidesa amb que s’està completant el desenvolupament de Cake 1.2 i la gran quantitat de millores que porta (principalment les carències de la verisó 1.1.x respecte Symfony) he decidit reescriure els projectes utilitzant Cake 1.2, pre-beta. Ho se, és arriscat desenvolupar per producció amb versions pre-beta. Però també s’ha de pensar quina seria la qualitat global d’un codi fet desde 0. Si voleu podeu seguir el desenvolupament de Cake 1.2.