Tecnologia – Page 2

Mobile 2.0 Europe

Ahir vaig fer vacances de Dexma i vaig assitir amb l’Elies al Mobile 2.0 Europe que es va celebrar al fòrum de ESADE (Barcelona, of course). Primer de tot cal dir que es una notícia boníssima el fet que es faci un event d’aquestes característiques a Barcelona. Em dona la impressió que poc a poc Barcelona està sent un lloc de trobada per diferents emprenedors del mon internet, ara només falta que Acció actuiï de catalitzador i les Universitats es posin les piles. Malgrat que l’event al final es va fer una mica llarg, va ser molt interessant i considero que vaig aprendre molt.

Com a opinió general, comentar la gran quantitat d’startups que feien més o menys el mateix. Media Based Social Networks. És a dir, xarxes socials mòbils perquè t’enviessis fotos, smailis i videos entre els teus coleguis. S’afegia el component de posició i proximitat. No fer-ho, crec que hagués estat de pecat absolut. De totes formes, no vaig saber veure un gran diferenciació entre els projectes d’aquest tipus, és més, no donaven pas a alternativa, o els usaves, o no els usaves, però era certament dificil utilitzar-los en conjunció amb altres sistemes. També comentar la dubtosa monetització de totes aquestes xarxes socials. Totes es posicionaven com un canal de marketing de proximitat, fent especial èmfasi en el fet de que el mòbil es el dispositiu més íntim que duem a sobre. Es trobava a faltar en general el que va demanar Inma Martínez de Stradbroke Advisors: un producte, amb un preu i que la gent estigui disposada a comprar. Micropagaments per a microserveis. Cosa però, que requereix de un sistema de micropagaments senzill, fiable i sobretot proporcionat econòmicament. Sorprenent la carnisseria quan van sortir els representants de les operadores (Movistar, Vodafone, Tmobile, Telecom Italia i Orange). Fins i tot va ser necessària la intervenció de la organització per aturar la cridòria. La mestressa de Tmobile va deixar anar que el 17% del trafic 3G és només amb Youtube, i tots van coincidir que cal repensar unes quantes coses, models de negoci i tipus de continguts, per tal de trobar un escenari estable i equilibrat a llarg termini. Va deixar clar, que el concepte de Tarifa Plana Total és pelut.

Per acabar, referència a les millors startups segons la meva opinió i en les quals, no m’importaria posar algun duro si el tingués:

Dial2Do: una cosa tant senzilla com un número de telèfon al qual trucar i fer operacions (enviar email, sms, twittejar, reminders, etc ..) amb la veu.
Zipipop: malgrat que el model de negoci no estava clar, vaig veure un producte senzill i clar, un sistema per fer broadcasting de les teves intencions als teus amics. Tindran la oportunitat de presentar a San Francisco.
Shout’em: Xarxes socials de marca blanca. Un producte clar, senzill, llàstima que al final diguessin que a la versió 2.0 ho farien tot. L’estil twitter del seu producte i la facilitat donava gust.
Kooaba: Veus una imatge, fas una fotografia, i busques a internet. Redueixes el temps de cerca a una tercera part. Producte alucinant, però i el model de negoci? Sortits de l’ETH.
Secufone: Senzill i clar, un telèfon amb un botó de pànic. Juntament amb interfícies per al iphone i companyia.
Unkasoft: Malgrat que l’advergaming no sigui el meu tema preferit, l’enfoc i la facilitat de vendre el producte ho fan interessant.
Viif: Recullen videos (tv, shows, series, podcats…) i els serveixen en format mòbil. Una mica la idea de shitting.tv, i tampoc tenia un model de negoci flipant…

És curiós, però no hi ha cap de les startups que staven com a “Post-series A”. Hi havia Futurlink, interessant, però la disruptivitat del qual ja ha passat.

Per acabar, una petita reflexió, malgrat que l’idioma clau era l’anglès, era interessant veure els diferents accents dels ponents, i un petit detall, els videos de demostració estaven en l’idioma original de la startup. Un altre cop l’enèssim repte de Europa, una sopa de cultures i idiomes que d’alguna forma caldrà afrontar. Pel que fa al meu, quan un polac em diu que ha estat capaç de llegir la meva pàgina amb nocions de Castellà i un traductor, em sento més tranquil i convençut que mai a escriure en Català.

Una integral? com el pa?

És públic, no sé integrar. No en vaig aprendre amb prou solidesa a Batxillerat i a la carrera tampoc en vaig fer gaires. Encara em pregunto com vaig poder aprovar aquell exàmen de de Anàlisi Matemàtica en què anava en banyador (just després acabàvem exàmens i vam córrer cap a la platja de Castelldefels). I la dura realitat es que a la que comences a fer coses finetes requereixes de les matemàtiques. Avui m’ha passat. Estavem amb l’Enric mirant temes de consum de la tmote amb diferents softwares, i necessitavem fer més anàlisi sobre per on seguir investigant per tal de augmentar la vida de les bateries. L’Enric ha agafat i amb el matlab ha començat a fer funcions i gràfics. No he entès molt be com ho ha fet, però el resultat si que l’entenia, i gràcies a una cosa que a mi sempre m’ha costat, les integrals, hem vist que a partir de cert duty cycling és hora d’atacar el msp per a que consumeixi menys en mitjana.

I aqui ve la crítica, ens falten matemàtiques!!!! És una crítica doble, per una banda crec que falten matemàtiques a la carrera de informàtica, perquè en un futur ens podem trobar problemes d’aquest tipus i hem de ser capaços de resoldre’ls com a enginyers, no com a xapuceros del excel. Però per l’altra és indispensable ensenyar les matemàtiques donant exemples REALS de la seva aplicació. Poques ciències tenen tanta aplicació com les matemàtiques, perquè sempre s’ensenyen de forma tan pura? tan aïllada? Recordo les classes de àlgebra i anàlisi matemàtica, aborrides i completament fora de context. Veig la meva germana estudiant un munt de integrals, transformades i altres coses que a mi se m’escapen de molt.

La meva pregunta, és doncs oberta, quan es revisen els plans d’estudis, a qui es consulta?

Per si algú m’escolta, ja teniu la meva proposta per al pròxim pla d’estudis de l’enginyeria informàtica:

+ mates

+ temari d’empresa

Mira, ves per on, …., dues combinacions que han donat google …

dexmasensors.com = dexmatech.com

Dintre de la nova etapa que estem afrontant a dexma, una de les coses que haviem de canviar era la web, tant el disseny com el domini. Massa cops deletrejant el domini per telèfon, massa preguntes de si feiem ascensors. Donat que DEXMA fa software per gestionar i recollir informació utilitzant tecnologia sense fils de baix consum, i no ens centrem pas en els sensors, hem decidit canviar de domini, reforçar la marca dexma, i oblidar-nos dels sensors.

Així que si teniu links cap a la nostra web o els voleu afegir: www.dexmatech.com !

Ja de pas, dir que també estem posant en marxa el blog: blog.dexmatech.com (però encara ens falta saber exactament quin tipus de posts hem de fer etc) i el twitter de dexma (twitter.com/dexma).

Per cert, ahir DEXMA va ser premiada com a millor iniciativa empresarial per l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya. Especialment motivador i engrescador el discurs de Cristian Rovira, president de l’associació.

Why Audio and Video Sucks

Ras, curt i traduït, el títol del post és: perquè donen pel sac el video i l’audio?

Ja se que són les tendències que estan a la moda, i estic segur que algú em posarà l’exemple de youtube. Però deixeume explicar. La raó per la qual el video i l’audio donen pel sac es perquè el temps de consum per part del usuari és SEMPRE el mateix. L’usuari no té cap control sobre la velocitat a la que es vol tragar el video o escoltar el so. Quan tenim davant nostre un video de youtube, o una cançó no podem mirar-la en diagonal, o donar un cop d’ull com en una fotografia, hem d’escollir i evaluar si consumirem aquell contingut en base a una informació molt limitada.

I això, en l’actual economia de l’atenció, és massa perillós.

Podrieu argumentar el fet de que si aguantes 30 segons d’un video és que val la pena, però això no s’aguanta per enlloc, d’aqui 10 anys només n’aguantarem 5.

Doneu-vos compte que la societat en la que vivim s’accelera. Cada cop estem sotmesos a més quantitat d’informació i hem de ser capaços d’asimilar-la. Encorsetar-nos en tipus de mitjans de velocitat de consum constants en el seu moment van semblar revolucionaris, no té sentit en un mon que ens obliga a absorvir més quantitat d’informació en la mateixa unitat de temps.

De la mateixa forma, la velocitat de consum d’informació es diferent en totes les persones. Suposem que accelerem la velocitat a la que el video o l’audio proporcionen informació, aleshores discriminarem a les persones a les quals els costa més asimilar la informació (alto, no em tregueu de context, que en se més d’un que asimila molta informació i no sembla que l’aprofiti).

Així doncs, desde aqui només proposo tornar a la forma tradicional de imatges i text, que permeten que cada usuari els consumeixi a la velocitat que li ve de gust.

Per a tots aquells que encara estan aferrats a la anacrònica idea del vídeo o l’audio, els proposo el següent: analitzar sintàcticament i semàntica el speech del video i extreure’n tags, captar els frames més importants del video i posar-los en forma de mosaic. Publicar el video amb els tags i el mosaic. Aleshores qualsevol persona, podrà decidir si consumeix o no consumeix aquesta forma arcaica de distribució de continguts.

Sort que els blogs són dificils de cremar.

Fotos a lo tonto

D’on treuen temps la resta dels mortals per escriure al blog?

Qui sap, en tot cas a mi el temps se m’en va entre dexma (que espero que aviat hi hagi novetats molt molt interessants), filoxeo i la mica de vida social que em queda.

I posats a recordar vida social, dir que finalment he pagat el compte pro de flickr. Podeu trobar la meva galeria de fotografies a: www.flickr.com/xorduna. De fet, sabeu allò de volies caldo, tres tasses? doncs pagant pagant a lo tonto (siguem sincers, em sobra la pasta) vaig comprar el compte pro de flickr per al compte xavier.orduna, pensant que l’havia comprat per l’usuari xorduna (que és el que vull potenciar, per què es molt més còmode). Després de enviar l’email de rigor a flickr, em van dir, que tonto, uno nace y se se aguanta. Total, que tinc dos comptes de flickr. Només en un però, hi ha les mítiques fotografies del 2006.

Up to you.

PD: posant els tags ara al post (un dia parlaré sobre el tema perquè es massa complex) m’he recordat de que l’he copiat de forma burda per filoxeo. Amén.

Relax

Estic de Relax, descansant lleugerament a Bagergue. I he pensat, ves per on que ara és bon moment per trencar el silenci blogueril com han fet els meus socis. Tal i com li passa al guillem no em queda temps per gaire cosa. Els posts d’altri se m’acumulen, surto a les tantes de Dexma després de dures batalles titàniques amb el msp430, per si fos poc, enlloc del social networking em dedico a programar coses per filoxeo. I evidentment haig de complir les meves obligacions amb la UOC.

La setmana ha estat lleugerament intensa. La meva batalla personal amb un microcontrolador de nom msp430 començava a convertir-se en una guerra de desgast, fins que el dijous a les tantes de la nit (per estar a la oficina) vaig trobar la clau que em permetia comunicar-lo correctament amb el xip de radio CC2420. Tot era un problema de timers. Reconec que aquest últim paràgraf es bastant friki, però era un tema que em preocupava i amb el qual portava dues setmanes encallat. Així que us podeu imaginar la meva alegria el dijous a la nit. Divendres pel mati, ja llegia un acceleròmetre amb el msp430 i enviava les lectures al ordinador.

Tal i com he dit ara estic a Bagergue, esperant a veure si apareix el Varsavsky per fer-li proposicions indecents. I sentat a la taula, mirant per la finestra sembla que el hivern no hagi marxat encara. De fet, acabo de tornar d’anar a passejar una estona per la vall de Liat, he pujat fins a 2000 metres d’altitud i sorprenentment, estava nevant!!!

I per acabar fer referència a tota la voràgine de crisis/no crisis web 2.0 que hi ha últimament. L’altre dia el Varsavsky es preguntava com podia rentabilitzar una web que ha creat de nom twitxr. Totes les respostes passaven per la publicitat. Perquè hem d’assumir que les coses a internet han de ser totalment gratis? Es que podem gastarnos un euro per un cafè que es una porqueria en algun bar, però no podem pagar 1 trist euro a Internet per rebre un servei? Podem deixar-nos atracar per una pizza mediocre en un restaurant pseudo-italià de Gràcia però no podem pagar els miserables 20 dòlars que val el compte PRO de flickr? Crec que aqui son necessàries dues reflexions, primer, plantejar-nos quans dels serveis que ens ofereixen a través de internet son vitamines, i quants són medecines. Les medecines les podem pagar ben a gust, les vitamines segurament han de seguir buscant models de finançament esotèrics. I segon dir que potser seria necessari crear un sistema de similar a paypal però especial per a micropagos, que fos senzill pagar cèntims d’euro sense comissions fixes. Tot plegat per passar del crowdsourcing al crowdfunding. Micropagaments per a Microserveis.

Tot això es per justificar que un dia de la setmana vinent pagaré els tristos 20 USD de flickr i pujaré totes les fotos allà. S’ha acabat perdre temps intentant fer una galeria.

n810

Finalment m’ha arribat gràcies als intríngulis logístics de la Clàudia i la Blanca el meu Nokia n810. Malgrat que li va ser otorgat el premi al millor handheld del 2007, aqui ofereixo la meva crítica.

– La primera impressió al veure’l es bona, te un bon acabat i la pantalla i el teclat desplaçable el fan molt resultón. La funda es de símil de pell i compleix força be la seva funció. Tot i això, pesa una mica per la mida que és. Tenint en compte que l’alternativa era un EEE pc, el pes tampoc es un problema.

– La pantalla de 800×480 es molt agraida, pots veure be pràcticament totes les webs, algunes es desquadren una mica, però a la majoria apareix la barra de desplaçament i es pot veure la resta de la web. També té la opció de treballar a pantalla completa, molt interessant per videos o per aplicacions web com google docs.

– Porta un software per trucar amb voip, parlar amb el gtalk i organitzar els contactes. Força còmode de fer anar, ja que no cal treure les mans del teclat per fer-la anar. El teclat es comode i permet mantenir converses amb el gtalk sense tornar-se lelo. La retroiluminació del teclat és molt útil.

– El software de RSS es bastant decent, però no permet llegir usant la fletxa de desplaçament (ja que va saltant de link en link el focus) i per tant has de tenir a la ma l’stylo.

– El stylo el perdré, n’estic segur, es de plàstic cutrillo (no té el tacte del de la Palm) i a vegades quan vols treballar només amb el teclat no tens on deixar-lo (per això dic que el perdré).

– La webcam es una webcam, no es una càmara de fer fotos, he fet algun video i funciona mes o menys, la calitat es acceptable dintre de les webcams. Encara no he pogut provar la video conferència.

– El sistema operatiu està molt ben lograt, es còmode la interficie gràfica, i el fet de ser linux li dona una potència enorme. Hi ha aplicacions per pràcticament tot, trobo a faltar un client de twitter i una suite ofimàtica, però per la resta, pots trobar innumerables repositoris amb un munt d’aplicacions. Totes instalables desde una instalador d’aplicacions molt còmode. El multitasking sorpren, es còmode canviar entre aplicacions enceses, però cal anar amb compte amb les aplicacions que estan en marxa, ja que al processador potser li falta una mica de potència. Disposa d’una consola, i amb una petita aplicació es pot aconseguir accés com a root i fer servir el apt-get, entre d’altres, com si estiguessim en una debian qualsevol. Fins i tot ja li he instalat el sevidor de ssh.

De moment es un trastet la mar d’agradable i que crec que compleix perfectament el que jo volia, només li falta una cosa que encara no he acabat de trobar, un sistema de calcul de rutes gratuït per a les aplicacions de mapa (tant el programa per defecte que porta, com per el maemo mapper). De fet el programa de mapes que porta, porta uns mapes bastant complets (amb molts POI) però si vols sistema de navegació cal pagar extra (i va per mesos, no és one time licence!).

Us deixo amb una foto d’ell (he intentat fer-la davant el mirall per fer-la amb el mateix n810 però era una mica xungo, i he desistit).

El server indestructible

El primer ordinador de la “era windows” a casa nostra va ser un Pentium a 200 Mhz i 32 Mb de RAM, un ordinador complet a principis de l’any 1998. Amb ell vaig aprendre a programar i a navegar per Internet. En dos anys ja estava connectat en xarxa amb un 486 tret de ves a saber on, i va rebre el nom de GRAN dins la xarxa local. 3 anys més tard va ser substituït com a ordinador principal per un Pentium III i ell va substuïr en funcions al 486. L’any 2004 un AMD venia a substituir el Pentium 200 després de 6 anys i mig de servei. Durant un any i mig va restar en l’oblit del traster de casa, fins que va ser necessari restaurar el servidor de casa que estava en un altre Pentium 233 tret de la brossa i que tenia per nom MANEIRO, l’hi vaig instalar una debian, un disc dur de 40 Gb i vaig augmentar la ram fins a uns 140 Mb amb combinacions extranyes de memòria. Només tenia endollada la corrent i un cable de xarxa, ni teclat ni pantalla, i compartia un directori a través de samba per tal de ser usat com a servidor de fitxers per els ordinadors de la xarxa local de casa. Quan marxava la llum, senzillament es reiniciava, molts pocs cos es va arribar a apagar de forma correcta, i malgrat això sempre ha arrancat.

Fa cosa d’un mes el vaig desconnectar perquè la seva funció la pot dur a terme un NSLU2 perfectament amb molt menys consum i perquè està en marxa la posta a punt del media center que hauria de complir aquestes funcions i algunes més. Avui l’he tornat a connectar per recuperar totes les dades que hi havia emmagatzemades i segurament serà l’últim com que haurà estat arrencat. Després de 10 anys de servei (i amb un funcionament sense aturades els dos últims anys) sense donar CAP problema i amb una fiabilitat fora límits, el dia en què finalment sigui llençat a la brossa s’acosta. O potser n’haig de fer alguna altra cosa? Us deixo amb la foto de la carcassa, que juntament amb la placa i el processador és l’únic que en queda.

Blogging from ScribeFire

El Pere ha comentat al seu blog el addon per el Firefox ScribeFire.

La veritat es que tampoc acabo de veure clar això de postejar desde un addon de Firefox, tot i que si haig de ser sincer sempre m’han agradat les interfícies “normals” davant de les web per allò d’estar corrent directament sobre el sistema operatiu.

On està la frontera entre framework per aplicacions gràfiques (com podria ser QT) i framework a sac per desenvolupament d’aplicacions basades en web (firefox)?

Keep thinking.

No more feeds

Inexplicablement acabo de llegir tots els feeds pendents del Google Reader, això pot voler dues coses, o que he perdut interès en els feeds prèviament seleccionats i per tant els llegeixo més ràpid, o que la quantitat de contingut que els gurús que segueixo no consegueis satisfer les meves ànsies d’informació de rabiosa actualitat.

Crec que senzillament estic massa cansat com per posarme a implementar algunes de les idees xorres que se m’han acudit últimament.

Quedo a l’espera doncs d’aviam si el preu del n810 baixa per la sortida de la versió amb WIMAX, que jo em pregunto, on hi ha WIMAX? què s’enten per WIMAX? és un estàndard? a part del futur n810 ho té algun altre dispositiu? Encara recordo quan per TrafficNet vaig estar buscant coses del WIMAX i l’estat en què es trobava, pel que sembla, la cosa segueix igual.

Parlar del WIMAX em serveix de fil per treure un tema que últimament em preocupa, la tecnologia es una pura eina, hem de detectar el problema, i aleshores utilitzar alguna de les tecnologies DISPONIBLES (descartades les que encara no ho estan) per resoldre’l. Avui hem estat parlant amb el Dani i el Joan un ratet sobre idees de negoci, durant uns moments ha sortit la idea de muntar una empresa de serveis sobre WIMAX, però esta clar que a WIMAX li queda encara un bon camí per recorrer. Qui sap si abans tecnologies com el WiFi portades a l’extrem barrejades amb 3G esborraran del mapa iniciatives com WIMAX.

Això em recorda que alguns dels mòduls zigbee que es poden adquirir actualment tenen fins a 4Km d’abast … line of sight, viento en calma.

tweetspamers

Post relativament freak, aviso.

Malgrat les bondats de jaiku que m’ha anat explicant l’Oriol Mercadé (també m’ha explicat bondats de symfony i tampoc li he fet cas …) jo segueixo anclat a twitter. No es que en sigui un fan, però es una eina força interessant bàsicament per comunicar-se amb els 4 followers/followed que tinc. Sorprès pel fet de que tothom fa coses amb twitter vaig decidir anar una mica més enllà, intentar treure-li una mica més de suc. Un dels emprenedors web que em cau simpàtic es el Loic le meur, en part per l’accent francès que se li nota de 3 hores lluny, en part perquè diu coses interessants, el problema es que xerra molt i costa que digui les coses, i per si fos poc les deixa anar an forma de video (cosa que m’impedeix llegir en diagonal). Consequència, que fa mandra llegir els RSS del Loic tot i que son interessants, i vaig pensar, et subscriuràs al seu twitter a veure si xerra més i posa menys videos.

El primer que em va sorprendre després de followarlo va ser que vaig rebre une mail dient: “loic le meur is following you” … sense comentaris, em pregunto quin interès pot tenir aquest home en incloure’m en els seus milers de followed, quan normalment faig actualitzacions en català. L’experiència de seguir el loic no es tant positiva com em pensava, no m’aporta gaire, però tampoc es un spammer consumat. El problema es que 3 dies més tard, rebo un altre email de “Jean luc r is following you” ¿? mande? què està passant aqui? estic agafant rellevància dins el camp web 2.0 quan teòricament tots els ous de la meva cistella estan al sector wsn? total, que curiós de mena com soc, vaig followejar-lo també. Aquest si que és l’spammer de cuidado, d’acord que la majoria de tweets que posa son interessants (el 80% son links a articles), però m’atabala i em sento spammejat. Quan he vist que un dels posts que penjava era de com monetitzar twitter i de que cada follower es vendible a emrpeses de publicitat crec que ja he enganxat de que anava la cosa:

a) blogger / paio influent obre compte de twitter.

b) como mola, doncs tothom el segueix.

c) ell, per fer-se el 2.0 també el segueix.

d) apareix el blogger /paio influent / jeta de turno amb reminiscències spammers que vigila a qui s’ha afegit el blogger / paio influent del punt a, i fa veure que segueix als paios que ell ha afegit, el pobre newbie de twitter (alias jo) cau al parany, i s’hi apunta.

e) el paio del punt d, vent el seus followers al blog del tio influent que t’hi cagues que vol que el llegeixin (o l’empresa super 2.0 que té blog), i rep l’equivalent per pagar-se un cafè per cada post referenciat.

f) el newbie fa un anàlisi sense excessiva profunditat, se sent estafat, spamejat i procedeix a borrar als paios del punt a i punt d i si vol, que el followegin, total segur que deuen tenir el filtre de turno per evitar rebre els tweets de 5000 persones.

Conclusió: ja hem après com treure pasta de twitter, però segueixo sense acabar de veure el model de negoci de twitter com a tal …

Conclusió del newbie: vaig a seguir implementant software innovador per a sectors no 2.0.

Internet a la butxaca

Ahir vaig assistir com a ponent a la taula rodona organitzada per la Fundació UPC per parlar del tema “internet a la butxaca”. Durant la taula rodona, Albert Calvet de CV&A Consulting ens va parlar sobre e-learning i la seva aplicació als mòbils. Carles Grau de Microsoft ens va parlar de la tecnologia que està preparant Microsoft per als nous dispositius mòbils, malgrat que va parlar del seu Media Center integrat a algunes versions de Windows Vista, em va sorprendre que no fes més ènfasi en Windows Mobile, que clarament s’ha alçat com a vencedor entre els Sistemes Operatius per a PDA’s, potser es perquè el concepte PDA comença a estar mort? Josep Fígols de Sun va ser molt directe i concís, va parlar de que Java estava més viu que mai (fent èmfasi en la versió JME), va introduir el concepte de Sunspot i va deixar clar que tota aplicació en un dispositiu mòbil necessita un backend important (i evidentment Java era la tecnologia més adeqüada ;)). També va fer referència a la adquisició de MySQL per part de Sun (mentre que en Carles Grau deia en una entrevista que darrere el software lliure no hi ha cap model de neogoci sostenible). Xavier Kirchner de Telefónica I+D va parlar de dades més macroeconòmiques i ens va mostrar perquè el internet actual al mòbil havia fracasat. Em va agradar molt la reflexió del fet que no cal veure el mòbil com una eina per accedir a continguts (webs) sinó per interactuar amb eines de social networking. Jo vaig fer referència als dispositius més recents (Iphone, BlackBerry, Asus EEE pc) que permetien aprofitar la ubiqüitat de la connexió, però també als que abandonaven l’anacronisme de tipic input/output a través de pantalles i teclats. Vaig acabar parlant de les noves operadores que entraven al mercat com Fon o les operadores virtuals i finalment vaig fer referència a Android i RSS com a plataformes i estàndards necessaris per accelerar el desenvolupament de noves aplicaciones.

Durant la resta de la taula rodona es va fer referència al Software lliure, a la poca iniciativa de la anomenada generació Y (mentre jo criticava a la universitat per no fomentar la creativitat dels estudiants). També es va comentar la necessitat de organitzar i semantitzar l’enorme quantitat de dades que son accessibles desde Internet. En resum, una taula rodona molt interessant però que crec que es podria haver allargat hores per l’interès i possibilitats del tema. Deixò penjades també les transparències per si algú les vol fullejar o aprofitar. Donar també les gràcies a la Fundació UPC per haverme convidat a una taula rodona d’un nivell molt elevat.

Macbook Smoke

Se que es una mica tard per postejar sobre el Mac Book Air però després de seguir desde prop una mica la tendència del que s’anomenen ultra portàtils m’agradaria fer un parell de reflexions. Apple ha tret el super MacBook Air, que alardeja de ser el portàtil més fi del mercat. M’agradaria destacar però un parell de coses: No té DVD ni Ethernet, el disc dur es PATA!! (passar a SSD de 64Gb val 1000 Euros), pesa 1.36 kg, quan el toshiba portege r500 pesa 970 grs. És evident que es tracta d’un portàtil realment resulton i encantador, però si be si que estaria d’acord a comprar un MacBook o un MacBook Pro abans que les seves alternatives en altres marques, abans que el Mac Book Air m’inclio per un toshiba portege, o un sony SZ. Preu per preu… (als meus RSS compartits trobareu alguns links interessants que parlen del trastet).

Sense tenir en compte els competidors tipus asus eee pc, que el Marc Abegon ja confirmat que està per 300 Euros al Fnac de París, interessant opció que aviat pasarà a tenir pantalla de 9″ i pel que sembla, li sortiran competidors molt molt interessants.

Jo de moment, seguiré amb el meu super HP dv1670 que lo aguanta todo!

MashUp a dia 19 de octubre

Feia dies que volia postejar, però tampoc tenia cap gran tema sobre el que escriure més de quatre linies. Així que de moment farem un resum de tot plegat:

Dexma: estic treballant a marxes forçades per deixar enllestit el que serà la dexCell Stack, de moment no es pot revelar gaire cosa, però deixarem entreveure que tindrà un parell de solucions força innovadores davant de altres stacks de comunicació de wireless sensor networks.
Web: com podeu veure, estic poc a poc treient el suc de les 3 columnes de la web. A l’esquerra podeu trobar els meus feeds compartits de google reader, un tag cloud dels meus links de delicious i també una llista dels últims links de delicious. Se que es mes còmode llegir desde RSS, però us convido a visitar la web de tant en tant per aprofitar les columnes aquestes. Per als lectors àvids de RSS peti qui peti, el delicious està programat per postejar un cop al dia la llista de links que he afegit aquell dia. Intentaré trobar un plugin de wordpress per fer-ho un cop a la setmana i ser menos “anoying”. Al final m’he decidit per gallery2, espero acabar la integració un dia d’aquests.
Jovenes en red, potser ja ho havia comentat, però el govern donarà de forma gratuïta hosting i un domini.es a tots els joves menors de 30 anys. Jo tinc una alternativa, que torni a legalitzar el botellón, amb el que s’hauran estalviat els joves en 3 caps de setmana donarà per comprar un domini .es, .com o el que sigui i redirigir-lo a un compte de blogger. Per als abstemis i menos fiesteros es pot optar per abaixar el preu del transport públic.

I per ara, res mes!

Flickr vs Gallery2

Com recordareu alguns, en aquesta web hi havia una galeria amb fotografies. L’estic muntant de nou, però m’estic plantejant si fer servir un sistema extern com flickr o un sistema dins del meu hosting instalat, com gallery2. M’havia decidit per flickr però només es poden crear 3 àlbums, i això no em serveix. Ara estic dubtós entre pagar els 24 USD que val el compte pro i l’aprofitament del gallery2 que tinc ja instalat (aquesta tarda mateix l’he instalat). Pot semblar que 24 USD no son gaires, però tot es questió d’anar sumant, 100 USD el hosting + 10 el domini…. suma i sigue.

Recomanacions? (Picasa no m’acaba de fer, a part de que vull mirar una mica més enllà de google)