Una de les coses que volia fer a Alemanya i que finalment no vaig poder fer, va ser agafar un d’aquests trens ràpids. El fet d’haver quedat a Berlín amb els meus pares era una ocasió perfecte per comprar un bitllet de l’ICE i comprovar per exemple, que a 200 Km/h hi ha algun problema amb la cobertura del mòbil. Així que em vaig llevar ben aviat al matí i cap a l’estació falta gent per agafar allà un tren que en unes 4 hores havia de recorrer els 400 km i escaig entre Nürnberg i Berlín. Aquest cop però, no vaig buscar un seient amb endoll i quan faltaven uns minuts de la película que estava veient se’m va apagar el portàtil. Finalment i a pesar de la puntualitat atribuida als alemanys, el tren va entrar a la Hauptbanhof de Berlín quan ja portavem 5 hores de viatge i malgrat el primer malentès, finalment vaig trobar-me amb els pares a l’hotel, al bell mig de l’Alexanderplatz, antic Berlín Est.
Amb la tonteria s’havia fet tard i teniem molta gana, per sort vam trobar un lloc bastant autèntic on ens van servir un bon tros de "codillo" de porc amb les conseqüens Bratkartoffeln. Direu el que vulgueu de la gastronomia alemanya, però aquestes patates mig saltejades mig fetes al forn amb trossets de bacon, all, ceba i alguna cosa més són una delícia. Tot just després ja vam anar per l’Unten del Linden fins a la porta de Brandenburg, no sense abans passar però per el museu d’història alemanya per veure una interessant exposició sobre art i propaganda durant la segona guerra mundial en 4 dels paisos que van prendre’n part (Estats Units, URRS, Alemanya i Itàlia). Després de passar per la porta en questió, vam fer cap al Reichstag, on després de passar per un estricte control de seguretat (començo a estar una mica fins als dallonses dels controls aquests) vam poder pujar a dalt de tot de la cúpula de Norman Foster i veure Berlín de nit. Dos dies mes tard vam trobar i la cua, tal com m’havien explicat, era enorme.