Aquest post hauria d’estar escrit i publicat mentre anava al tren, però una sèrie de errors tècnics van impedir que pogués enviar-lo, doncs el torno a escriure ara, juntament amb la resta de la crònica del viatge, tot just quan estic sobrevolant alemanya de tornada cap a Barcelona.
El segon dia va ser bastant més profitós que el primer. Primer de tot cal dir que la nostra missió en les primeres hores era clara: arrassar amb tot el merchandising possible. I ho vam fer. Vam arrambar amb tot, bolígrafs, blocs de paper, cintes per les claus, pomes, bosses de roba, un trineu, obridors d’ampolles, boles anti estrés etc…. De fet, vam anar una mica més enllà i vam participar a una sèrie de jocs com un futbolin automàtic (vam jugar contra una màquina), sortejos diversos, posar una resistència al nas d’un porc dibuixat, fer un combat de sumo amb un robot o posar una fitxa en una ranura. Gràcies a això ens vam endur un paraigua, una pilota de futbol, una ampolla d’aigua, una baralla de cartes i una tassa. I per si fos poc, el dia anterior jo havia guanyat un paraigues en un sorteig. De totes formes, s’ha de dir que el preu oficial de tot plegat era la business card. "Do you have a business card for me?" si dona si, com no la vaig a tenir …. I la targeta tal qual, grapada a la fulla del sorteig es posava dintre de la urna. A nivell professional (que no oblidem era l’objectiu del viatge) també va ser bastant més profitós. Vam contactar amb força empreses que ens poden ajudar a donar encara més empenta al nostre projecte.
A la tarda però, ja estava reventats, així que vam anar cap al centre, on haviem quedat amb la Lena. I més sentats, vam reposar forces amb un parell de drei im weckla i una cerveseta. I després de trucar a la central per donar el parte del dia, va venir el punt final de la primera part del viatge, un sopar de despedida d’una noia francesa a una residència molt pròxima, amb la conseqüent passada per la kneipe a fer la parella de cervesetes.