Mjlet

Avui tocava dedicar el dia senser a aquesta illa de poc més de 30km de llarg i 5 de ample. Primer ens vam dirigir fins al parc nacional, on vam llogar un kayak per recorrer els llacs petit i gran del parc nacional. Aquests llacs son famosos per la seva tranquilitat, per el monestir que hi ha en una illa del llac gran i per les seves aigues transparents!

Després de dinar peix i calamars a la brasa al restaurant del mateix noi que ens havia llogat el kayak vam tornar a l’apartament. Ens han dit que es una onada de calor, però el cert es que està fent una calor sufocant que fa que entre les 4 i 6 de la tarda hagis de buscar un lloc on fer la becaina!

Després de la becaina ens vam dirigir cap a la part sud de la illa, on hi ha platjes de sorra (a la resta de la illa son platges de pedres). Vam passejar una bona estona, i vam poder apreciar que hi havia 3 bars preparats per a la temporada d’estiu amb tot el necessari: scooters, barques, kayaks i mojitos.

El sud de croàcia es tranquil, la gent condueix per les carreteres estretes (encara que siguin principals) a una velocitat que no supera els 60-70 kmh. Cal paciència. Els camions paren per descarregar al mig del carrer, sense que això els importi el més mínim. I tot té un aspecte entre rústic i deixadot. Que no saps si es deixadesa o si havia tingut un esplendor en un temps passat. No abunden les cases de colors precisament, i les construccions es deixen a mitges, suposo per si cal afegir una habitació o planta més endavant. Les coses no son barates per el que es podria deduir dels sous mitjos que oficialment té croàcia. Sopar 1 plat en un restaurant normalet et pot costar rapidament 30 euros. I es quelcom que sorprèn, perquè un s’atreviria a dir que hi ha molt de turisme però de Sèrbia, Bòsnia o la resta de Croàcia.

Demà Monenegro … !

Leave a Reply

Your email address will not be published.