Mousaka

Ho sé, ho se! Aquesta pàgina perdia sense les meves receptes. Però per solucionar-ho aquí us presento una recepta un poc clàsica però adaptada a les necessitats, gustos i recursos del moment. És a dir, del Xavi a alemanya. Per qui no ho sàpiga la Mousaka ve de grècia, i estic segur que el Marc encara s’en recorda de les mousakes que ens vam menjar per quatre duros a Grècia. Si us haig de ser sincer no recordo molt bé com ni amb què es preparava, és per això que avui hem improvisat una mica i amb el que teniem a mà ens hem afartat de Mousaka. Només faltava un bon vinet blanc o rosat per regar-la. Ho sento, això dels vins és una mania meva, un dia escriuré alguna cosa sobre els vins. Però no sentiu com si llencessiu el menjar quan mengeu amb aigua a vegades? (no em refereixo precisament a las ideas Juanpalomoyomeloguisoyomelocomo de la gallina blanca).

Per preparar aquest suculent plat que ara mateix seria català si no fos perquè ens van prendre Grècia (algun dia farem una yhad i la reconquistarem, aviam si els grecs ens fan més cas amb l’estatut), ens farà falta:

#fis#

• Albergínies (ja està, ja comencem amb les quantitats …) unes dues de ben grosses.
• 4 o 5 Patates.
• 1/2 Kg de Tomàquets.
• 1/2 Kg de Carn de vedella picada. (substituible perquè no, per pollastre, xampinyons o verdures picades)
• Sal.
• Oli.
• Bechamel (dedicaré un post especial al tema de la bechamel).

Comencem pelant les patates i bullint-les, o fent-les al forn, o al microones, tal com us vagi millor. La questió és tenir les patates ben cuites i llestes per ser tallades a làmines, el més fines possibles. Pelem les albergínies, les tallem a làmines d’un mig centímetre de gruix, les posem sobre un paper d’alumini impregnat amb oli, tirem una mica d’oli per sobre i les posem al forn uns 25 minuts a uns 130 graus. Han d’acabar ben tovetes i que es puguin puinxar sense cap problema amb una forquilla. Si ens queden una mica torrades estarà encara més bo.

Mentrestant fregirem la carn picada i els tomàquets els ratllarem i fregirem (es pot comprar tomàquet fregit solís). Barregem el tomàquet fregit i la carn i ho separem en dues parts iguals.

Un cop estiguin les patates tallades a làmines i les albergínies cuites, posarem oli al fons de la plata que tindrem preparada, i a sobre una capa de patates. A sobre una de les meitats de carn i tomàquet, les albergínies, altre cop carn i tomàquet i finalment les patates. Evidentment si tenim més carn, patates o albergínies podem anar alternant. Tot depen de com de fines siguin les patates i les albergínies. Finalment ho cobrirem amb una capa de bechamel i ho gratinarem.

A continuació dono la recepta ràpida de com fer bechamel de forma express (no es fa aixi, i surt més bona de la forma antiga, però també es menys express). Posem llet en una olla, tirem un polsim de sal, nou moscada (a gust), un rajet d’oli (per allò de fer-la mes mediterrània i no posar-li mantega) i farina. La farina no hi ha una quantitat exacta, però acostuma a ser dos cullerades soperes per 200 ml de llet. De totes formes la mida de la farina depen de com us agradi la bechamel, si espessa o clara. Un cop tenim tot això a l’olla, agafem el minipimer i li donem fins que estigui la farina diluida (a falta de minipimer amb un batedor i paciència farem la feina, però el minipimer afegeix expressitat). I directe a foc alegre però sense passar-se mentre amb una cullera de fusta anem remenant sense parar i canviant de sentit. Fins que veiem que comença a bullir (les bombolles son evidents i la consistència de la bechamel també). Un altre dia dedicaré un post sencer a la ciència de la bechamel.

Fins aqui la Mousaka, espero comentaris i perquè no una ampolla de bon vi a l’habitació 28 del pis 4 del número 16 de la Sophienstrasse de Nürnberg, per tal de regar la pròxima Mousaka.

Bon profit!