Snaefells amb sol

El dia avui s’ha llevat pràcticament net de núvols (bàsicament per la gran ventada que feia) i hem pogut guadir d’un dels racons més emblemàtics de la illa. El que m’ha agradat de snaefells és el fet de que hi ha una mica de tot el que hi ha a islàndia concentrat en una sola península. Un glaciar que es pot veure omnipresent, penyasegats plens de ocells, camps de lava, muntanyes de 1000 metres, pistes que et duen a llocs remots…. Nosaltres hem optat per travessar la península per la pista mes pròxima al glaciar amb el cotxe, i desde un punt intermig pujar a una petita muntanya desde on es veia bona part del nord de la península. Per l’esforça que ha suposat la vista valia la pena! Després hem baixat, i hem fet una altra excursió travessant un camp de lava. El vent però era més omnipresent (inclús en alguns forats) i el paisatge, tot i ser maco, tampoc canviava en els 6 km de l’excursió.

Amb tot ja se’ns havia fet tard i hem anat a dinar a un cafè, bacallà i hamburguesa, creieume si us dic que era molt típic! El restaurant eren unes casetes molt mones on havien tingut el detall de cobrir la teulada amb molsa. Després de dinar, “només” haviem de fer uns 200 km fins al seguent hostel, però per acabar d’aprofitar el Suzuki Grand Vitara, hem volgut passar per dues carreteres de muntanya (al hostel ens havien dit que tot i dures, eren passables). Concretament ens voliem acostar al Langjokull (el segon glaciar mes gran d’Europa) i arribar a Laugarvatn pel nord. La pista ha estat dura, 80 km de un munt de pedres, de molts llocs on apenes podies anar a 15km/h però la sorpresa final de viatge ha estat el preciós paisatge. De cotxes només n’hem trobat 2, i no m’extranya perquè després dels trossos de pedra venia una zona de sorra on amb prou feines es veien les roderes, i la pista acabava baixant uns 1000m de desnivell en 5 o 6 km. Us podeu imaginar com de penderuda era la pista! Curiosament, quan hem entrat a la pista, no posava res de only 4×3, però quan n’hem sortit si! Hem arribat a les 10 al hostel, però amb un somriure de orella a orella!