Davant les múltiples queixes que he rebut pel present post degut a que només havia penjat el plànol i el track de l’excursió, he procedit a posar quatre fotografies sobre l’excursió i una breu explicació de com va anar el dia.
10:30: L’expedició arriba en el Lada Niva i el peugeot 307 al camp base. Amb el Lada Niva es prodeceix a l’aproximació a la sortida de l’excursió.
11:30: S’arriba al refugi de la restanca. L’expedició es reagrupa i procedeix a fer una parada tècnica i menjar una mica. La moral és alta! I les vistes sobre el llac de la restanca son immillorables.
12:30: El grup està en plena pujada cap a l’Estany de Mar. Fins i tot s’ha de travessar un riu enorme que barra el pas. La moral segueix sent alta, però alguns dels integrants ja comença a flaquejar.
1:30: Els excursionistes fan un alto per admirar l’estany de mar. Es fan fotos, es menjar i regna la pau i l’alegria. Desde lluny s’albira el coll del lac de Mar (el pas per passar a l’Estany Tort de Rius).
2:30: S’empren la volta al llac de mar. La volta es fa més pesada del que es pugui pensar, el camí va fent ziga-zagues i sembla que el llac no s’acaba mai.
3:30: Un cop arribats a l’altra punta de l’estany de Mar es fa una altra parada on es decideix si es puja al coll o no (ja que les molèsties als genolls de alguns dels aventurers eren, això, molestes). Un grup de francesos ens explica que un cop a dalt del coll, la baixada es molt suau i de seguida s’arriba al llac Tort de Rius. Una lectura del mapa topogràfic, ens indica que es molt possible que la baixada sigui suau. Aixi que finalment es decideix pujar al coll.
4:15: S’arriba al coll, la pujada ha estat molt dura. En alguns moments era grimpada. Recordem el moment memorable: “La Sara, andarina formosa i eixerida, havia llegit en un llibre que el desnivell total era de 600 m, i el Xavi i el Guillem, guies experimentats havien sumat al mapa 850 però no ho havien dit a la tal Sara, un cop arribats al coll, la Sara més fresca que una rosa va rebre la notécia de que en efecte eren 850 metres de desnivell acumulat, la seva reacció primer de voler matar als guies va passar a un: -anda, que guai!-“. Aquesta petita anècdota té moraleja: si heu de dur algú d’excursió que valora la muntanya amb números, senzillament, doneu-lis falsos.
5:00: La baixada NO és suau i els genolls de la més intrèpida de les Débores es fan sentir. Finalment es menjar estirats en una pedra al costat del llac. Fins i tot alguns es van banyar! però l’aigua estava freda, freda, freda. Es veu com el sol ja no està del tot present i algunes bandes de núvols amenacen.
6:00: S’inicia la baixada, cada cop més dura, vorejar el llac es fa feixuc, el camí es perd amb facilitat i el grup avança a poc a poc. S’envia un grup de reconeixement a buscar el creuament amb el GR-11. Que es troba molt més enllà.
7:40: S’arriba al creuament i s’inicia el descens final cap al cotxe, resten 4 quilòmetres d’infern, només baixada i veient com cada cop es fa més fosc. La moral no es gaire alta. Una mica més tard de començar el descens, s’opta per baixar la intrèpida Déborah a cavallet entre el valerós i forçut Cristian, el cepat forner i el Xavi. La baixada però es fa cada cop més penosa.
9:00: Es decideix dividir el grup per tal de augmentar les possibilitats de supervivència. El Salva, la Sara i el Guillem baixaran el més rapid possible guiats pel Xavi per evitar que el màxim de gent camini de nit. Mentre es baixa es deixen indicacions al grup que va més enrere perquè puguin trobar el camí.
9:30: Essent ja força fosc s’arriba al Lada Niva i es procedeix a l’evaquació dels primers excursionistes, mentre el Xavi torna a pujar amb el Niva a cuita corrents per tal de anar a buscar els que havien quedat més amunt.
10:00: Es de nit i s’intenta fer pujar el Lada el màxim possible pel camí per tal de que les llums es vegin desde lluny. Ja no es veu res. El grup que ha quedat a dalt ja no sap molt bé per on continuar. Finalment el Xavi els localitza i amb esforços arriben tots al cotxe.
10:30: El grup s’ha reagrupat, però oi! Ens hem deixat el Marc! ens està esperant a Vielha!!! que pujava en autobus, osti, pobre Marc, aixi que es decideix anar a buscar el Marc a Vielha mentre l’altre cotxe va cap a Bagergue.
11:00: A Vielha, a la parada d’autobús no hi ha rastre del Marc, i el Sergi, el Guillem i la Núria, després de cridar “Marc, Marc” per vielha, pregunten a unes noies si saben si hi ha alguna altra parada d’autobús a prop, elles contesten que més avall i que allà hi ha un noi esperant, “Esperem que encara hi sigui” exclamen el Sergi, el Guillem i la Núria, i finalment retroven el Marc.
12:00: 14 hores després, tothom arriba a casa i està sa i estalvi.
Clickeu a la foto per veure la galeria amb les fotografies!
/voltalacmar
