Yossarian és tripulant d’un bombarder dels estats units destinat al nord d’Ità lia a finals de la Segona Guerra Mundial. Vol ser exclòs del servei alegant malaltia mental, però la resposta dels seus superiors, és que “només els bojos accepten missions aèries” i que la seva reacció demostra que està sa i que per tant pot volar. #fis#
Amb aquest esgarrifós raonament lògic com a premisa arrenca el llibre de Joseph Heller publicat als anys 70. On se’ns mostren l’estupidesa, la bojeria i la astúcia totes elles mesclades en el marc de la vida quotidiana d’una base aèrea del nord d’Ità lia. Durant tot el llibre Yossarian ens va presentant als personatges amb els qui li ha tocat conviure. Mentre es questiona el patriotisme que exigeix sacrificis inadmisibles.
La majoria dels capitols són històries relacionades amb un sol personatge que tenen un humor bastant irònic i que en molts cops ratlla la tragèdia. Personatges que moren i dels quals només en queden els records que conserven els seus companys i la carta de suport als familiars. Errors burocrà tics que proven les escenes més dantesques juntament amb ordres i contraordres militars que redueixen a l’absurd les relacions entre superiors i subordinats.
En un principi no sabia si posar pà gines sobre llibres, però com que alguns m’han acusat de golafre per el nombre de pà gines sobre cuina i restaurants, doncs he volgut treure una mica la part més intelectual. A saber on arribarem.
Comença l’aventura del Xavi en terres teutones! El Xavi, fent seva la frase “nadie es profeta en su tierra” s’endinsa en la selva negre per transformar la seva vida i la d’aquells que l’envoltaran. Ell, com tots sabeu, és un “tío afortunat”. Què farem ara sense ell? I el que és pitjor, què farem si es queda a viure a Alemanya? A part d’anar-lo a veure cada dos per tres (mira si sóc bon amic, que com a mínim, et vindré a veure tantes vegades com tu em vas venir a veure tu al Canadà!). “Amor con amor se paga” es diu! Tot i que tenint en compte que els temps estan canviant, potser trobes més d’un /a que creu que “amor con dinero se paga”. I bé, tot i que no comparteixi la idea, cada dia és més evident que el món funciona així. No obstant, el Xavi, un home envejat per tothom i amb alguns principis, però tampoc gaires, se’n va a demostrar al país capdavanter en tecnologia d’Europa que hi ha gent que encara no ha descobert el bolígraf! Per què usar bolígrafs podent escriure amb estilogràfica Ja me l’imagino amb la llum d’una espelma a la seva habitació escrivint codi ensamblador sucant en un tinter mentre d’altres a les fosques es dediquen a sucar d’altres coses alhora que formen un gran enrenou. Què es pot sucar en xocolata desfeta? Això sí, d’un 99% de cacau, perquè sinó no val res!!! Eh, Xavi?. I clar, quin tipus de música escoltarien a l’habitació del costat? “La virgen del Pilar diceeeeeee, que no quiere ser francessssaaaaaaaa, que quiere ser capitaaaaaaaanaaaaaaa de la trooooooooopa aragoooneeeeeeeeesa”. Xaval, abans de seguir fent amics, m’acomiadaré! Espero que t’ho passis de putíssima mare per Alemanya, que facis tot el que no fas a Barcelona i que quan tinguis moments tristos pensis en nosaltres, en aquells que seguirem aquí quan tornis! Una abraçada molt forta, i pensa que si trobes l’amor de la teva vida (noia maca, simpàtica, agradable, tendra, intel•ligent, SINCERA i COHERENT) torna encara que sigui per dir que no tornaràs mai més. Ah, per cert, si la trobes i no es diu Anuska, avisa’m, perquè si no ho veig, em costarà de creure! Són moltes hores de vol! Tu le sais! Molt bon viatge i molt bona sort! Marc