alCim

Donat que veig que les visites han baixat una mica, intentarem fer pujar l’audiència amb un plat estrella: la Sopa Verda!!!#fis#

Fredes nits a Bagergue han estat acompanyades i escalfades amb aquesta fàcil, ràpida i deliciosa sopa. Posant la recepta pública, m’exposo a que el mon sencer es doni a la Sopa Verda i es crei una raça adicta a la Sopa Verda.

Per tal de preparar aquest famós plat necessitarem:

• 2 o 3 cebes.
• 2 grans d’all.
• 5 Cullerades de sèmola de verdures (al mercat en trobareu).
• 3 pastilles de caldo (el que vulgueu, verdures, pollastre, carn …).
• Herbes (com sempre a escollir).
• Aigua
• Fideus prims.
• Pasta petita variada.

Per començar triturem la ceba i els alls amb l’ajuda de la picadora. Posarem oli abundant a l’olla i ho fregirem juntament amb les herbes. Anirem remenant per tal de que no s’enganxi amb el fons de l’olla. Quan hagi agafat un to daurat tirarem les pastilles de caldo i acabarem de remenar, i abans de que se’ns enganxi, tirarem l’aigua. Deixem que arrenqui el bull i tirem tota la pasta i la sèmola de verdures i ho deixarem que es faci una estona. Finlament retirarem la olla i deixarem que la pasta s’acabi de fer per la pròpia escalfor.

Senzillament genial!

Espero que us hagi agradat, i que us senti d’allò més be!

Ara a la verduleria podem trobar les nostres amigues les cols de brussel·les! Fer-les amb patata i pastanaga acaba quedant una mica sonso: solució fregir-les amb xampinyons! #fis#
Ens caldrà (per 4 persones):

• 400 gr de cols de brussel·les
• una safata de xampinyons
• especies

Potser no es una recepta gaire original, però es ràpida i potser no tothom la coneix. Per començar netejarem les cols de brusel·les treient una mica la cua i algunes de les primeres fulles. Quan estiguin totes netes, les tallarem per la meitat i les posarem a bullir. Per saber si ja estan cuites, amb la cullera de fusta intentarem partir-ne una contra la paret de la olla. Si es parteix sense problemes es que ja es poden treure i colar. No oblideu de tirar sal i oli a l’aigua!
Mentrestant netejarem els xampinyons i els tallarem a làmines i els posarem a fregir en oli ben calent. és important quan es fregeixen verdures saber què volem. Les verdures i els bolets (carbassó, albergínia o xampinyó) tenen un alt percentatge d’aigua i quan els fregim, si els fregim a foc baix, treuran l’aigua però no s’evaporarà prou ràpidament i enlloc de fregits ens quedaran bullits, aixi doncs es important tenir l’oli ben calent i un foc alegre. Com més gran sigui la paella amb més llibertat podrem saltejar les verdures. Els xampinyons els farem en una paella una mica gran per poder posar les cols de brussel·les després. Quan els xampinyons ja estiguin fregits tirarem alguna herbeta, acabarem de remenar i tirarem les cols de bruseles ben colades.

Com abans, es important treure el màxim d’aigua quan fregim verdures i aquest cop volem que les cols ens quedin lleugerament fregidetes, procurarem colar-les molt be. Les aguantarem una mica a foc alegre i quan estiguin una mica torrades (molt poc) les treurem i servirem.

Si afegim algun troset de bacon fregidet alegrarem encara més el plat.

Aquest plat serveix com a primer plat complet, però també es pot fer servir per acompanyar alguna carn o salsitxes.

Molt bon profit!

Espero comentaris!

Iniciem la categoria de receptes amb aquesta recepta de fa anys i panys que utilitza bolets #fis#:

Ingredients:

• Xampinyons
• Mantega (o en el seu defecte oli)
• Crema de llet (o en el seu defecte llet amb una punta de farina)
• especies (preferiblement orenga)
• Pasta

La pasta es pot escollir lliurement, però aquesta crema queda millor amb pastes que tenen forats on la salsa es pot quedar (per exemple macarrons, espirals, etc …). La pasta cal bullir-la al punt de cada u.

Per fer la crema de xampinyons, triturarem els xampinyons amb la picadora (que quedin ben triturats) i ho fregirem en mantega desfeta en una paella o amb una mica d’oli. Quan el xampinyó triturat estigui ben fregit (el color haurà canviat cap a negre) afegirem la crema de llet i ho remenarem fins que quedi ben integrat. Abans de treure-ho, tirarem algunes especies (orenga o alfàbrega). No oblidem de tirar una mica de sal.

Finalment com us podeu suposar es barreja la salsa i la pasta. I si es vol, es serveix!

Bon profit!

PD: posa “iniciem la categoria de receptes” i és un error en part perquè es la última recepta segons la data, però va ser insertada la primera de totes i en el moment de fer pública la web es la primera recepta que trobareu.

O la forma més gandula de fer una sopa.

Hi ha formes gandules de fer una sopa, podem usar els cubos de caldo o els polvos o el caldo en tetra-brick, però la sopa no es del tot autèntica. Us proposo una recepta de ma mare per fer sopa en quantitat industrial i de forma rapida.

ens caldrà:

• un paquet de verdures (ens el faran a la fruiteria, té api, porro, pastanaga, xirivia i nap).
• Oli
• Aigua
• Sal
• Pasta varia (preferiblement fideus molt prims i fideus molt gruixuts)
• Arròs

Posarem en una olla tant gran com sopa vulguem aigua amb sal i oli (no ens quedem curts que sino quedarà sonsa). La meva mare recomana que sigui aigua freda. Mentrestant anem triturant totes les verdures i les anem tirant a l’aigua. Un cop estiguin a l’aigua, tenim la opció de passar el minipimer per acabar de triturar-les, tot depen de gustos. Quan comenci a bullir, tirarem una tassa d’arròs, i un grapat de fideus molt prims (perquè es desfacin) i un grapat de fideus més gruixuts (d’aquests amb forat dintre).

Quan porti una bona estona bullint (una hora tranquilament) es deixa reposar i ja està!. Un paquet de verdures pot permetre uns 10 plats de sopa.

Bon profit!

Essent “del xavi” un afegitó als noms del menjar que els hi aporta una marca de qualitat i garantia (i perquè no dirho de guarràcia a la cuina) a continuació explicaré com fer uns senzills i ràpids fideus a la pseudocassola.

Al mercat haurem de comprar:

• Pollastre (una cuixa desossada farà les delicies).
• Ceba.
• Fideus (la mida dependrà de la pressa, però gruixudets sense forat queden molt be).
• Oli.
• Vinet d’estofat.
• Tomàquet.

Per començar aquest plat trocejarem el pollastre. Es recomanable posar cuixa desossada que sempre es més gustosa, però es pot posar sense problemes el que vulgarment s’anomenta “pechuga”. Un cop trocet l’enfarinem lleugerament i el daurem en oli lleugerament abudant. Només el daurem per fora, després ja es courà per dintre, si no, ens quedarà ressec. I el retirem.
Després rossejarem els fideus en l’oli que ha restat. Cal anar molt amb compte que no s’ens cremin els fideus, hem d’anar rememant constantment perquè tots agafin el mateix color. També retirem els fideus.

Ratllem el tomaquet i el sofregim amb la ceba ben talladeta. Un cop el tomàquet estigui sofregit tirem els fideus i el pollastre. Remenem be, i tirem aigua per cobrir-ho tot i un rajolinet de vi d’estofat. S’enten per vi d’estofat aquell vi o fet especialment per cuinar o que no val gaire per veure o que està picat.

Deixem que es vagi fent tot plegat i quan només quedi una punteta de suquet es pot retirar i servir.

Bon profit!

Dedicat al Marc Querol que va rebatejar aquest plat (abans es deia fideus rossejats amb pollastre).

Darrere un nom tant trivial s’amaga un plat senzill, ràpid i que no embruta (si no cuino jo, esclar).

Necessitarem:

• Pit de pollastre
• Arròs
• Carbassó
• Albergínia
• Ceba
• Especies
• Oli

Per tal de preparar aquest plat necessitarem una cassola, preferiblement d’aquestes de ferro antiadherent (però es pot fer desde una cassola de ferro colat guarra de la cuina del sergi, fins a una de ceràmica, tot es qüestió de improvitzar).

Primer de tot bullirem l’arròs seguint el procediment normal i corrent, al gust de cada u. I mentre estant ens dedicarem a fregir la resta d’elements. El pollastre el tallem a trossos petits (com més petits, mes rapids anirem) i el fregim. De seguit el carbassó tallat a daus petits i després per separat l’albergínia (altre cop la velocitat dependrà de la mida dels trossos).

Un cop està tot fregit i separat (si es vol estalviar plats es pot posar al mateix) amb l’oli que resta (o n’afegim una mica) daurarem la ceba tallada a trossos molt petits. Es important que agafi color perquè aquest color servirà per donar color a l’arròs. Un cop estigui daurada, tirem l’arròs amb mes o menys cuidado, depenent de la pressa fins que agafi una mica color torrat. Després tirem tot el que hem fregit abans i ho barregem ben barrejat. Li tirem alguna herbeta i es serveix.

Evidentment es possible separar l’albergínia o el carbassó si ens trobem elements subversius i asocials a taula que no els agrada. O intercanviar-los per alguna altra verdura.

Bon profit!

Dedicat al Sergi que està a dinamarca i tot i que s’en fa una versió descafeinada n’és un assidu.