Month: May 2007

savemylada.com

Com alguns sabeu, la caixa de canvis del Lada Niva que tenim a casa s’ha trencat. La reparació pot costar uns 1500 Euros, mes o menys el mateix que un Lada Niva al mercat de segona ma. Fent conya a dexma, i parlant després amb el Marc Abegon, vaig posar en marxa una web/iniciativa/negoci per tal de recaptar els 1.500 Euros.

Esteu convidats doncs a visita savemylada.com.

En aquesta web/blog aniré explicant anècdotes i històries del nostre i altres Lada Niva. L’objectiu es promocionar al màxim aquesta web per trobar algú disposat a donar-nos una caixa de canvis (certament ilús però no impossible), o en el seu defecte recaptar els 1500 Euros a partir de la publicitat i les donacions.

Després de convidar-vos a veure la pàgina web i com que en el fons sóc un aprofitat, us demano la vostra col·laboració que pot anar a diferents graus:

– Visitar la web.

– Clickar en algun dels anuncis si el trobeu interessant ….

– Posar un link a la vostra pàgina web.

– Dedicar a un post a la meva iniciativa.

– Enviar emails als vostres amics, colegues i familiars que us inunden el correu amb estúpides cadenes dient que heu trobat un tio que està pillat i que es dedica a fer això.

– Posar-vos una enxanxina al cotxe.

– Tatuar-vos la web al costat del "Te Quiero Joni/Vanessa"

– Fer una donació o microdonació.

– I altres idees que seran ben vingudes.

Conyes a part, tota ajuda que em permeti promocionar la web, generar tràfic i que la gent vegi o faci click als anuncis serà ben rebuda. D’altra banda també us convido a anar visitant de forma regular savemylada.com perquè el meu objectiu es penjar-hi cada dia un o dos post, juntament amb ma germana.

En fi, comença l’aventura! i perdoneu si rallo un poc amb això de savemylada, però l’hem de salvar nois, l’hem de salvar!!!!

Post resum

Això es més un post de resum dels últims dies que no pas un post amb sentit. Fa dies que vull posar alguna cosa perquè se m’acudeixen petits comentaris que vull fer, però no acabo de trobar el moment. En tot cas, m’agradaria fer un resum de coses que considero importants:

– Divendres passat vam fer la primera prova real de foc amb els bombers. Vam posar els sensors en una crema controlada dels bombers i sembla que van respondre. Més endavant penjarem les fotografies i el video al blog oficial de dexma.

– Per culpa de la prova vaig haver d’instalar la ubuntu al meu ordinador de pressa i corrents. Estic impressionat. Realment han aconseguit una distribució de linux que no té res a envejar a Windows o Mac OS. Si be encara el tema software s’ha de pulir una mica, els efectes, la facilitat de instalació i tota la resta fan que m’hagi encandilat força d’aquesta distribució. Només tinc un petit problema, com que tinc la partició de windows en NTFS no puc compartir el perfil de thunderbird i hauré de crear una partició només per al correu. Tenint en compte que al thunderbird hi tinc uns 3 Gb de correu está més que justificat.

– L’hereu serà l’alcalde de Barcelona. No faré cap comentari si be sabeu que volia aquest home fora de l’ajuntament. Preparem-nos, no sabem la que ens espera. En tot cas es MOLT vergonyós que no s’hagi fet especial menció al absentisme i el vot en blanc. Em pregunto fins a quin punt volem la democràcia o si potser el que passa es que volem passar al següent punt de democràcia. La que alguns anomenen la ciber democràcia. En tot cas en parlaré més endavant.

– He estat aquests dies enfeinat en un projecte que llançaré entre avui i demà en funció de la opinió que rebi dels pocs que l’heu vist. És un projecte molt ambiciós i pel qual us demanaré col·laboració. Però no avancem les coses. Paciència que com a molt demà, es sabrà tot.

– És tard i demà haig d’anar a una reunió amb els de Juvé i Camps tot trajeao. No se si m’aguantaré.

Keep smiling!

Mariadolors.net

En el marc de promoció de la web de la meva mare, us proposo que la visiteu. L’hem acabada fa molt poc i tots plegats n’estem contents del resultat. Ara toca traduir-la i afegir la secció de noticies, i veure sobretot com respira. Mirant per internet no hem trobat gaires pàgines web sobre artesans tèxtils, i per tant es possible que estiguem sentant precedents o que n’hi hagi realment pocs.

En tot cas, us convido novament a visitar www.mariadolors.net i a continuació a fer crítiques, constructives i destructives a la secció de comentaris que es troba uns píxels més avall.

Temps d’abarques

Hi ha un dia important durant l’any: el primer dia de la temporada d’abarques. El dia en què ja fa prou calor per posar-me les meves apreciades i destrossades abarques. Divendres, va començar el temps d’abarques. Només falta que arribi el dia dels pantalons curts i ja podrem dir que estem a l’estiu.

No entenc les coses

Deixeume fer un petit post de dubte polític ara que s’acosten les eleccions. Em sap greu però no acabo d’entendre l’slogan electoral de Jordi Hereu. Nou alcalde, noves idees. Això de noves idees, una persona ingènua com jo s’ho podria arribar a empassar, però d’on surt el nou alcalde??? Em sap greu però aquest home no m’acaba de fer el pes, si busqueu al google i mireu la wikipedia podreu trobar alguns articles de les actuacions de la seva guardia urbana i si no, pregunteu als de Sant Andreu aviam si aquest home cau simpàtic.

En fi, com es pot notar no m’acaba de fer el pes, però no us enganyeu, no em fa el pes cap dels partits ni politics que en son caps de llista. Dono per perdut aquest mon. Però diria que es el cop que aniré més convençut a votar.

A part d’això, Il·lumineu-me!

Smoke Vendors

Dubto molt que el senyor Varsavsky em llegeixi, aquest post serà un més en la blogosfera (quin repelús em provoca la paraula!) que parlarà d’ell i el posarà a caldo. El senyor Martin Varsavsky es el no va mas de l’emprenedoria, per si fos poc, es mediàtic, ell es el creador de Jazztel (baila baila en la bolsaaaaaa, oi que si joan?) i de ya.com (senyora, com pretén que m’instali un ADSL d’una empresa que està en venta??? -això li vaig dir a la senyoreta de ya.com que em volia vendre la moto l’altre dia-) entre d’altres coses. La gent l’adora o el posa a caldo, tot i que algun dia m’agradaria compartir alguna cerveseta a la seva casa de bagergue, em decanto més per posar-lo lleugerament a caldo perquè el considero un mig "smoke vendor". La seva última aventura es diu FON: consisteix en que tu comparteixes la teva connexió ADSL a través de wifi amb un apararet que et deixen i a canvi tu pots accedir a l’altra gent que comparteix el seu ADSL arreu del món. A la gent que comparteix el seu ADSL s’els diu "foneros", doncs be, ja sóc un fonero. Ja tinc la meva fonera. Pobre home, es va quedar a gust quan va triar el nom. Si aneu a la web, veureu que costa uns 35 Euros, el preu està molt be, però jo no l’he pagat, seguint la meva política d’innovació personal, i després que teòricament me n’haguessin de regalar una fa un any, vaig reclamar a la gent de fon, i s’han portat be i m’han regalat la tal fonera. Aixi que ja ho sabeu, si teniu una fonera, teniu internet gratis a prop del park guell.

Amsterdam

Finalment ho he aconseguit. A més d’estar a l’aeroport de Schippol he anat a donar un tomb per Amsterdam. Haig de reconeixer que no es que n’estiguessim gaire segurs d’això de abandonar la seguretat de l’aeroport per anar a veure la ciutat del vici i la perdició, però be, finalment hem pagat els 6 euros de rigor per el viatget en tren d’anada i tornada i ens hem plantat al mig d’una de les ciutats que m’ha semblat més encantadora. És més, em pregunto com és que no hi havia anat mai! Els canals, les casetes petites, m’ha semblat veure que era una ciutat que unia el més encantador de les ciutats del centre d’europa amb les ciutats mediterrànies. Em repeteixo, ho se, però senzillament encantador.

Cal dir però que la sorpresa ha estat majúscula quan completament per atzar, just sortir de l’estació, hem anat a parar directament al barri de les cases de barrets, on l’elies i jo hem quedat lleugerament xocats per la situacio. Val que te l’expliquen, però quan te la trobes tant allà, ves per on, que t’impacta. Ha faltat temps però per sentar-se a un dels molts bars petits que hi havia al costat dels canals a prendre una cerveseta.

Però be, quedar clar que en breu hauré de fer una escapadeta cap allà, els vols són barats i segur que es pot trobar algun lloc decent per dormir. Caldrà buscar ara la companyia :P!

I aquí s’acaba el periple d’una setmaneta per Europa, suposo que en un parell o tres de dies penjaré les fotos de tot plegat i potser algun altre post, però en principi si voleu més detalls (morbosos i no tant) del viatge, ja sabeu, trucadeta/mail + tardeta + cerveseta i tots contents!

Balenes i altre bestiar

Ara mateix em trobo sentat al sofà del pis del Marc (que ara sembla molt més agradable després que l’Elies li dongués una repassada de bayeta) paint dins el meu estòmac un tros de balena. Si senyors si, sóc un assassí i una mala persona i em dedico a caçar balenes, be de fet em dedico a anar al super i comprar filet de balena congelada, 800 grs per 122 corones (uns 15 Euros). Això si, també haig de reconeixer que no es que se’m doni excessivament be i que estava força mes bo el tros que em vaig menjar a Alesund fa uns 4 anys.

A part d’això, coses interessants a comentar: ja som peatons altre cop!!! sempre és dur tornar un cotxe de lloguer, perquè li agafes carinyo, l’alimentes com deu mana i t’hi trobes a gust (malgrat que el soroll del motor recordés a una camioneta), però al final l’hem hagut de tornar. I el diumenge, després de una nit en un local de moda de la nit de Trondheim on vam poder admirar i contemplar el millor de la fauna local, vaig deixar el cotxe davant de la oficina de la Hertz, espero que si no me l’han carregat encara a la Visa es perquè son uns despistats o me’l volen regalar, no pas perquè el cotxe hagués desaparegut. A part, el dia d’ahir va passar entre la tranquilitat i la mandra, amb una visita al castell i a la torre de televisió (desde on vam poder admirar les vistes de la ciutat). I avui hem baixat dos cops al centre (que consti que per baixar al centre desde casa el marc s’ha de fer una patejada de una hora anar i una altra hora tornar) per mirar si hi havia botigues i comprar la mítica gofrera, però pel que es veu caldrà apurar i comprar-la demà al matí abans d’agafar l’autobús cap a l’aeroport.

En fi, després de menjar balena i treballar per dexma més del que hauria per estar de vacances, però menos del que hauria per serne part dels responsables crec que m’en vaig a fer la maleta i dormir, que demà intentaré arreglar un dels greuges més grans dels últims temps. Per acabar us deixo amb la fotografia de la caixa on estava la susodicha balena (no tota, només un troset petit petit).

balena.jpg

Lofoten

Ara mateix ens trobem al ferry de tornada de les illes Lofoten. Realment indescriptible. Un lloc on s’uneixen la muntanya més alpina amb les costes més abrubtes. Senzillament inolvidable. El dia ha començat amb la calma i amb uns bons ous ferrats fets al alberg del Roar (així vam descobrir que es deia el susodicho guardià-autèntic-marino de l’alberg). Tranquilament hem fet cap al museu viking, on hem vist una reconstrucció de la casa del Cap viking, juntament amb una de les poques reconstruccions que hi ha de vaixell viking. Després hem fet cap al sud, amb l’objectiu d’arribar a A, la ciutat més al sud de les Lofoten (sense contar les petites illes que hi ha més avall). I si ahir ja ens haviem impressionat, avui ha estat colpidor. Finalment el sol ha sortit i hem pogut admirar l’alçada de les muntanyes, com dents de gegant surtint del mar esperant que un bon tros de carn caigui del cel. I parlant de menjar, …, per celebrar el aniversari de l’Andrew, hem trobat per pura casualitat un lloc super mono on ens fet un bacallà al forn amb patatetes i verduretes per "quatre duros noruecs (evidentment, el concepte quatre duros a noruega es diferent :P)". Ja per acabar la visita hem seguit baixant cap al sud, entre pont, túnels i poblets pescadors amb llocs per assecar el bacallà.

Com a apunt del dia, ens quedem amb l’home esquiant per la carretera, si si, un home amb una especie de patins fent com una especie de esquí de fons pel mig de la carretera. I això que la neu de les muntanyes és encara molt present.

Ara anirem cap a Fauske, on hem trobat una cabana en un camping després que el tom-tom ens en digués el telèfon (s’ha de tenir en compte que hem estat intentant trucar a un munt de llocs, tots amb el telèfon equivocat, abans de trobar-lo).

I demà, altre cop passarem per la tundra per tornar cap a Trondheim.

Us deixo amb la foto de les Lofoten feta desde el mateix barco desde, com a bon friki, estic penjant el post!

Stamsund o el hostel amb marino autèntic!

Booones altre cop, aquesta vegada amb foto, i es que el lloc on hem anat a parar s’ho mereix. Dprés de llevar-nos ben aviat i fer 200 i pico km per arribar al ferry, l’hem agafat i finalment hem arribat a les Lofoten!!!!

Els paisatges son impressionants malgrat la boira que ho fa tot plegat misteriós. I per demostrar que no som caps caguetes, hem pujat una muntanyeta de 600 m de desnivell desde on es veia la població de Svolvaer.

I Finalment, el hostel on estem, espectacular, una cabana de pescadors, amb el menjador amb forn de llenya, sofas, guitarres i una barqueta amb rems que l’elies i jo hem tingut els collons de provar. Per si fos poc, dormim a les golfes, en uns catres d’allò més autèntics. Per no parlar de l’home que ens ha rebut que semblava tret directament del mar, cual musclu lofotoniano.

Ah i me’n oblidava, hem anat a un dels museus de la segona guerra mundial més espectaculars que he vist mai, tot i que aquest cop l’ha vist l’Andrew (un dels americans que ens acomapanya) enlloc de jo. El museu en questió te un munt de objectes detallistes que a simple vistes semblen res de l’altre mon.

En fi, per acabar una foto del hostel en questió perquè us feu una idea de on hem anat a parar!!!

Demà, el sud de les Lofoten!!!

DSC02963 (Small).JPG

En fi,

Cercle Polar Àrtic

Ja hi som. Ja ens podem considerar àrtics. No hem vist ossos polars ni animalets similars, però hem creuat el cercle polar àrtic. No pensava mai que es pogués arribar tant amunt. El més curiós es que un cop passat el tros de la carretera que semblava la tundra i que anessin a sortir esquimals, finalment hem arribat a Bodo; on tot i que es bastant desert, sembla que hi ha certa animació i vida.

De la resta del dia massa coses a destacar, això de fer km per Noruega es més llarg del que sembla, les carreteres estan en bon estat però no hi ha manera d’avançar.

Voldria posar fotos i algun document més interessant aprofitant que el hotel on hem anat a parar tenia wifi, però es massa tard i demà hem de fer 230 km abans del ferry.

Objectiu de demà: les lofoten!!!!

Trondheim altre cop

Aqui estem, ja hem arribat a Trondheim, i la veritat es que passejar per trondheim altre cop ha tingut la seva gràcia. Curiosament, les coses seguient al mateix lloc, especialment el ascensor per bicicletes tant famós.

I ara res, a dormir que estem rebentats, que avui amb la tonteria l’elies i jo quasi hem empalmat i hem anat dormint d’avió en avió i pels sofàs i autobusos. I per Trondheim, enlloc d’anar en bus com la gent civilitzada, ens hem dedicat a fer unes patejades impressionants. Això si, han tingut la seva recompensa en el cafè del moll on ens hem pres unes “varme shokolade”.

I demà, cap al nord…. Al final no arribarem demà a les illes i tenim lloc per dormir a Bodo.

fins aviat!

Encara més al Nord

Si senyors, això pretenc, fa poc vaig dir que el més al nord que havia estat era a uns 100 Km del Cercle polar àrtic, doncs be, … L’objectiu dels pròxims dies és arribar encara més amunt.

Marxo a Noruega. A veure el Marc Querol, que esperem que ens ensenyi les tàctiques de seductor nat amb la població local.

I aquest cop, com a novetat mundial ve amb mi …. L’Elies!!! Algú a qui aquest any dec moltes coses :)!

I ho se, podria haver fet un post més currat i aquestes coses, però l’emoció m’embarga i de fet l’avió surt d’aqui a 6 hores.

En fi.

Fins aviat!