Month: January 2009

Cine deficitari – Rockanrolla

Gràcies a la promoció del 2×1 del servicaixa, vaig anar just fa una setmana al cine a veure Rockanrolla. Havia vist el trailer, i m’ha fet gràcia, el fet que fos del mateix director de Snatch semblava prometre. Però la veritat es que el resultat va ser una mica decevedor. La pelicula estava be, però no acabava d’enganxar, no pas com snatch que tot va evolucionant fins al magnífic final. Per contra, diria que es el cine en el que m’he sentat al millor lloc: vam anar al Heron City (10 minuts per la ronda del mig) i estavem pràcticament sols a la sala, la única excepció era una parelleta que reia molt, no sabem de què :P. No era deficitària aquella emissió? Em pregunto si haguessin emés la película si finalment no haguessin vengut cap entrada. Si una emisssió es tan barata com per fer-la igualment, com es que la resta de sessions son tan cares?

En fi, misteris de la cinematografia moderna, us deixo mentrestant amb el trailers de Rockanrolla i de Snatch.

Obama, un nou Roosvelt?

Franklin D Roovelt va treure Estats Units de la quasi misèria gràcies al New Deal, en temps en què el mon estava bastant convulsionat, va saber tirar endavant un país que necessitava reformes importants. No només això, si nó que quan els Estats Units van sofrir una de les derrotes més humiliants de la seva història (Pearl Harbour) va saber transformar una opinió general contrària a la guerra, en un crit unànime per fer caure el Japó i Alemanya. En el moment en què tota la capacitat tecnològica i industrial dels Estats Units es va posar en marxa, es va segellar la derrota del Hitler i HiroHito i es va forjar l’hegemonia d’Estats Units durant la segona meitat del segle XX.

70 anys més tard, Estats Units té la sensació d’estar altre cop a la deriva i necessita un nou líder (l’Estat de Califòrnia ha presentat suspensió de pagaments avui). El 11-S es podria equivaldre a Pearl Harbour però “l’enemic” és infinitament més complicat, i Bush no ha semblat saber-ho aprofitar. Al contrari que Roosvelt, que va haver de portar un país a la guerra, Obama te la missió de treure el mateix país d’una guerra que l’està destrossant.

Aprofitarà Europa aquesta situació de desconcert? O prou en té per solucionar els seus propis problemes? Trobarà també Catalunya aquest líder espiritual que necessita xD?

Spam i AdBlockPlus

Fins que els usuaris de Internet no estiguem disposats a afluixar la visa i pagar alguns dels serveis de què disfrutem, ens veurem obligats a tragar publicitat en la majoria de continguts que consumim. Hi ha moments però, en que és exagerat. És el cas de “el test de la muerte” un molest anunci en Flash que deixa anar una rialla horrible quan passes el ratolí per sobre. No se quina campanya ha llançat l’empresa que hi ha darrere aquest “test de la muerte”, però me l’he arribat a trobar fins a 4 vegades en una sola pàgina. Només cal buscar una mica a google per veure que es un dels anuncis més odiats dels últims temps. Això ens porta al AdBlock Plus, un plugin del firefox que bloca de forma impecable els anuncis que apareixen. Molt apreciat per evitar “sustos de la muerte”, però sabeu on es realment imprescindible? Al Google Reader, abans era impossible mirar els feeds de engadget i companyia perquè havies de separar la foto del gadget de l’anunci de psd2css, ara et fixes directament en la foto del gadget en questió.

Això em recorda una d’aquestes tardes de brainstorming de DEXMA en què tots plegats deiem xorrades, a mi se’m va ocorrer la idea de un plugin de firefox que bloquegés la publicitat, i tots vam arribar a la conclusió que Google s’encarregaria de petar-lo. Però no ha estat així. Anem però una mica més enllà, no penseu que amb Chrome, Google s’assegurarà de que mirem la publicitat que ells volen?

I per acabar, comentar que avui he borrat ni mes ni menys que 297 comentaris de SPAM al blog!!!! Com pot ser possible? Quin sentit deu tenir posar comentaris en un blog? realment es tant efectiu? Sort del Akismet per wordpress que m’els filtra!

Si odio la vainilla, es pel curro de l’expo de Sevilla

No m’agrada gens el gelat de vaïnilla, només de sentir-ne a parlar se’m remou l’estomac (diria que està al nivell del cafè amb sucre). I tot plegat es per culpa del Curro de la expo de sevilla, algu se n’enrecorda? Això va passar a l’any 92, durant les vacances familiars per Andalusia vam aprofitar per visitar la Expo. On vaig veure el mític iceberg de Chile, la película a 48 FPS de Canadà i el Curro amenitzant la festa. I gelats amb forma de Curro omplien bars i restaurants de la zona. En un d’aquests restaurants, com que em feia molt ilusió tenir un curro, vaig demanar el gelat de vainilla que portava terrina de plàstic en forma de Curro. En aquell moment no tenia opinió formada sobre el gelat de vainilla. Després de menjar aquella quantitat enorme de vainilla, diria que no n’he tornat a menjar mai més.

Inexplicablement, m’agraden les natilles, que tenen “sabor a vainilla”.

Arribar esquiant a casa …

Desde el mateix dia en que van acabar la cadira que portava fins al cap de Blanibla (el petit cim que hi ha a sobre de Bagergue) que volia baixar esquiant desde el cim aquest fins al poble. Després de preguntar a un parell de pisters per on tirar, al final m’he decidit a tirar cap avall. La primera part de la baixada ha estat senzillament brutal! Neu pols de manual! Malgrat que semblava una mica una autopista (m’he trobat 6 persones que baixaven al mateix temps que jo), encara quedava força espai per dibuixar traces 🙂

El final però, ha estat francament dur, neu primavera i un munt de pedrotes. Abans d’arribar a casa m’he hagut de treure els esquís un parell de cops per passar trossos de fang i herba. Però el fet d’arribar a casa amb les botes d’esquí i els esquís a la ma, després d’haver fet una bona baixada, és impagable!!

Per cert, tal i com vaig dir l’altre dia, m’he endut el GPS esquiant i la màxima que he aconseguit ha estat de 88.4 km/h (que veig superable) :P!

Amaratge (aterrar a l’aigua)

Anava a fer un post sobre el Gizmo5 (programa per voip) però la revelació que he tingut fa uns escassos minuts m’obliga a canviar completament el post. No us heu fixat mai que al tríptic de seguretat dels avions es planteja el concepte de que l’avió acabi a l’aigua? i que a més acabi sencer? Jo pensava que era algun tipus de reminiscència de l’herència de naus i capitants (del mar) que té l’aviació i que si un avió intentava aterra a l’aigua, senzillament es partia (tal i com ense ensenya la última escena de Air Force One. Però no, avui un Airbus-320 ha aterrat al riu Hudson a New York. A les imatges i videos es pot veure com l’avió està completament sencer, mig enfonsat i la gent està sortint tant “tranquila” amb els salvavides posats. No hi ha hagut cap mort ni ferit.

Us deixo amb el enllaç a microsiervos (on he trobat la noticia) i la noticia amb més detalls a la CNN.

De gran vull ser pilot i amarar al riu llobregat 🙂

Quien se ha llevado mi queso?

Ningú! Perquè prèviament havies instalat un complet sistema de video vigilància amb el zoneminder! Això es el que ens preocupava a DEXMA, qui es podria emportar els nostres nespressos? I si mentre som fora passa alguna desgràcia? I si algun dels socis es porta xurris? Així que aquest matí, m’he disposat a instalar un sistema de vigilància per video amb uns ingredients ben simples:

  • La càmara Logitech QuickCam Express (la mes normalilla) que em vaig endur a Nürnberg.
  • El nostre estimat dexdell (el super AMD Opteron amb alerons).
  • El software opensource zoneminder.

La principal dificultat ha estat trobar un problema relacionat amb ubuntu, que evitava que el zoneminder es connectés a la càmera USB, després només ha calgut arreglar una tonterieta amb l’apache per poder accedir a spy.dexma (no lo intenten en sus casas, es dominio exclusivo de la dexNetwork).

El software en questió va gravant constant de tantes fonts com vulguem, i analitza les imatges per enviar-nos emails o alertes en el cas que es detecti moviment. Si hagués pogut acabar la configuració de la VPN per accedir desde fora, podria veure ara mateix qui ens està fotent el pa de pipes :).

PD: No m’he llegit el llibre, i ara mateix tampoc em crida. Algú el recomana?

Francès formal

Quan aprenia francès a l’escola, recordo que em van parlar d’un temps verbal en passat que era molt formal i que s’utilitzava sobretot en textos. El nom exacte no el recordo, però era l’equivalent a anà, menjà, etc … El meu francès es principalment oral, em costa bastant escriure, però llegeixo rapid i el parlo de forma força decent. I sempre, en les meves cutre-redacions feia servir el “je suis allé, o j’ai chanté”, i em quedava tant ample. Llegint però per primer cop un llibre seriós, me n’he adonat que aquest temps verbal tan formal es fa servir (així com altres expressions que jo no havia sentit mai) fins i tot encara més que la meva versió cutre-salsitxera del passat.

Com a complement del post matinal, avui he trobat una web centrada en xuletes. Molt 2.0, amb presentació corporativa i fins i tot ha sortit al programa de l’ana rosa!

Llegeix de forma global

Ens venen la moto de que parlem una de les llengues més parlades al mon, i si mirem unes o altres estadístiques sembla que això es oficial. Però la realitat és ben diferent, jo em veig obligat constantment a utilitzar l’anglès per al dia a dia de la meva feina, sobretot en documentació. És evident que saber castellà per haver nascut en un lloc on es parla es una sort, i ja no sorpren trobar-te alemanys o francesos parlant castellà de forma menys macarrònica, però per augmentar la nostra competitivitat és força necessari accedir a un enorme coneixement escrit en llengua anglesa. Vivim en un món global, on la informació va molt mes rapid del que els canvis de idiomes poden assumir. Avui he vist dos capitols de series americanes que van ser emesos ahir a la nit, quan acabi aquest post em posaré a llegir en francès el llibre d’un suec que encara no s’ha editat en castellà. Amb la serie Donjon/Mazmorra ja he passat d’esperar les traduccions al castellà i demano a en Marc que em porti els comics que compro directament a amazon.fr. Curiós, el castellà el parlen més persones que l’anglès.

Petit missatge a tots aquells que encara es barallen per la llengua: hem de conservar la nostra identitat i la llengua per comunicar-nos amb els mes pròxims, però si volem accedir a la cultura i el coneixement que ens ofereix aquest mon global (em puc referir per exemple a aquell blog molt especialitzat sobre un tema escrit en anglès) i fer arribar la nostra veu tan lluny com sigui possible hem d’aprendre primer de tot l’anglès com a llengua franca de-facto, i després tantes llengues com ens sigui possible. Si no, ens resignem a quedar-nos limitats a allò que a algú altre li interessi traduïrnos.

Let’s parler en la llengua que te plazca!

Creperie Bretonne

Els postres del mexicà comentat anteriorment no eren res de l’altre mon, així que l’Elies i jo ens hem disposat a buscar un crep de xocolata a les 12 i escaig de la nit. La cerca amb l’iPhone ha determinat que estaven massa lluny i tancaven massa aviat. La meva mare havia comentat l’existència d’una creperia molt famosa vora la plaça Molina. L’hem trobada passant amb el cotxe, i després de aparcar sense gaire esforç hem entrat, a un quart d’hora de tancar, obsessionats amb un Crep de Xocolata, la carta només ha sertit per constatar que el tenien de xocolata negra.

Sembla que els 40 anys d’experiencia (ens ho ha comentat el cambrer) es noten a la hora de fer creps. Estava molt bona i pot competir en preu i gust per les del final del carrer verdi. La situació exacta es al Carrer Balmes 215, si busque al Google surt una moderneta del port, aquesta es un rato més autèntica, podeu veure-la al google street-view.

Bar Panchito

A prop del creuament entre el carrer Copèrnic i la Ronda General Mitre hi ha un petit bar mexicà que aprofita realment cada metre quadrat del local. Els plats que hem pogut provar estaven deliciosos (jo no soc cap amant ni de la cuina picant ni de la mexicana), be, las fajitas pastor picaven una mica massa. Hi havia força ambient i es veia com les coses es cuinaven allà mateix. Només dir que per poder menjar ens hem hagut d’esperar mitja hora (que hem passat a un bar del costat on hem degustat unes braves molt curioses) i que hi havia cua fins les 11. Els preus estan força be, plats petits però que omplen més del que semblen per uns 4  a 6 Euros (l’excepció eren unes fajitas o tacos de costilla que estaven deliciosos però que valien 10 Euros i ens han desviat el compte final). Amb tot, es pot menjar per poc més de 15 Euros per persona.

Buscant a internet el Bar Panchito, he descobert que es una cadena i que a la seva web es pot veure on estan el local on hem anat (Carrer Vico) i altres locals també situats a la zona alta.

Més que recomanable (i el lloc per aparcar sobra).

Gadgets que no hauria d’haver comprat

Aquest post m’el va encarregar en Marc Abegon desde la seva llista de gadgets que no hauria d’haver comprat.  Jo no he estat capaç de trobar 5 gadgets que no m’hagués hagut de comprar, però si que faré una llista dels gadgets més emblemàtics i la opinió sobre ells:

  • Palm TX: Després de mirar 50 mil reviews, catàlegs, etc, vaig decidir comprarme-la través de Ebay gràcies a l’elies. Per 270 Euros vaig tenir el meu més fidel company de viatge. El navegador web era una merda, i el software que existia també. En aquest sentit la vaig cagar, ha triunfat molt més el Windows Mobile. Primer el vaig fer servir del tot com a agenda, però va acabant fent de reproductor mp3 i GPS (gracies a una SD de 2Gb, el tomtom i un gps blutu). Un dia es va morir, no vaig conseguir carregar-li de nou la bateria. Una llàstima. Tot i que la vaig cagar lleugerament, en vaig quedar força content. En el seu moment era dels pocs que arrancava directament de Flash, la bateria durava una eternitat i el reconeixement de l’escriptura era perfecte.
  • Grabadora de CD / DVD: La grabadora de CD va treure fum literalment, funcionant apurada en un Pentium 200. La gravadora de DVD l’he feta servir, però ni de lluny com la de CD.
  • Nokia 6230: Vaig comprar-lo per ebay per 50 euros (m’havien robat el mòbil per variar) pensant que era el 6230i, al final no tenia la i i tenia la antena xunga. Després de 40 euros en servei tècnic i un munt de maldecaps, funcionava, però la bateria no durava gens (i no coneixia dealextreme). Finalment el vaig donar per impossible, però ara el tenim per fer proves de GPRS dels gateways a DEXMA.
  • Garmin eTrex Legend: La nineta dels meus ulls, llàstima que només tingui 16Mb per posar mapes. Gps fiable, robust i que m’ha acompanyat en moltes sortides. El pròxim cop que vagi a esquiar el faré servir per saber la velocitat!
  • Nokia N810: La funció GPS no la faig servir gaire, perquè els mapes son una merda (on ets TomTom ???). Però el navegador es brutal, i el munt de jocs de puzzles també. Es un vici fer-lo servir per navegar per internet, twittejar, bloguejar, fer servir el mail o xatejar. Segueixen però, fallant els mapes (que era una de les raons perquè m’el comprava). La distribució de linux mola bastant, però crec que li podrien haver ficat més xixa, perquè a ratos es queda mig fregit.
  • Iphone: El gadget que m’hauria d’haver comprat (el de primera generació). No comments.

Estic pensant si m’en deixo algun ….

Lliure circulació de persones i mercaderies

Fa uns quants anys que estem dins de la Unió Europea, i una mica més de 7 que tenim l’Euro. Crec que a vegades no en som conscients de les oportunitats que això ens obre davant dels nassos. Recordo converses on es preguntava què aportaria l’Euro o la comunitat Europea. Tinc dos exemples ben interessants i prou propers:

El primer es d’una persona que vaig coneixer a Nürnberg i a qui aprecio molt, holandés de passaport, va viure a Esplugues fins que la ciutat Bàvara el va atreure com per viure-hi 5 anys. Actualment està al Japó, on fins que no trobi feina i tingui un visat (exclusiu per a la duració del contracte) no estarà tranquil. Això dins d’Europa no passa, tens la possibilitat de renegar de les feines d’aqui i marxar per exemple a Irlanda o París i ningú et podrà dir res per estar tants mesos com vulguis a qualsevol lloc d’Europa, de Suècia a Grècia i de Portugal a Polònia (i aviat Turquia). Les barreres senzillament les poses tu, perquè vols.

L’altre exemple l’he vist de forma recurrent amb DEXMA, estem en un moment en què es pot aportar valors en molts llocs de la cadena, és perfectament normal comprar Hardware de porai i afegir valor en forma de sistema operatiu customitzat o aplicació a mida. Per DEXMA hem d’estar buscant diferents proveidors contínuament, i no es extrany que rebem paquests de tot arreu del món. Però senyors, comprar coses a fora d’Europa es senzillament esgotador. Els costos d’enviament són exagerats, les aduanes et retenen el paquet a vegades un parell de dies, a part, cal pagar l’IVA (calculat en base a … ¿?) i les “gestions” aduaneres. Comprar a Europa es molt mes senzill, no hi ha problemes amb l’horari, els paquets arriben ràpid i no et fan pagar en efectiu al moment de rebre el paquet (a vegades fins i tot del doble del valor real del paquet). La lliure circulació de mercaderies propicia la creació de oportunitats, d’empreses,  i per tant de llocs de treball. Això si, comprar amb Dòlars a vegades es un regal!

Per cert, als que us pregunteu, ei, jo no tinc empresa, tot això m’importa un rave, pregunta’t si no t’interessa comprar productes (portàtils macos) que aqui a Espanya no estan a botigues de França o Alemanya sense explicacions ni tràmits aduaners.

Centralisme 2.0

Ahir vaig penjar un curt video sobre la història de Internet, recordem que una de les principals fortaleses de Internet es la descentralització, la possibilitat de sobreviure davant d’un atac a un o diversos nodes d’una xarxa. Aquesta fortalesa s’ha perdut, el cas més evident és gmail, el dia que Gmail falli, la majoria de la gent que conec no es podrà comunicar via email entre ells. Abans, quan tothom tenia el seu proveidor de email, si un proveidor fallava, la resta podien seguir comunicant-se sense problemes. Avui en dia estic segur que la majoria de emails son entre comptes de Gmail, Yahoo o molt pitjor: Facebook.  No em tregueu el cuento de la missatgeria instantània, Jabber pretenia ser un sistema de missatgeria descentralitzat. Aviat no caldrà fer ènfasi en el caràcter mallat de internet, haurem només de tirar un enorme cable desde cada casa fins als servidors de Google, Facebook o Microsoft (de Yahoo només es salva Flickr). L’abaratiment de la tecnologia necessària per arrencar plataformes de internet hauria de promoure una competència sana i una descentralitzacío com deu mana, falta però l’ingredient més important, els estandards que permetin la comunicació i interacció entre totes aquestes plataformes. Haig d’escollir entre Facebook o Eventuo? NO! Haig de poder escollir eventuo i comunicarme amb els amics 2.0 de Facebook.

Llogueu un vps i configureu-lo, es gratificant xD!