Quan aprenia francès a l’escola, recordo que em van parlar d’un temps verbal en passat que era molt formal i que s’utilitzava sobretot en textos. El nom exacte no el recordo, però era l’equivalent a anà, menjà, etc … El meu francès es principalment oral, em costa bastant escriure, però llegeixo rapid i el parlo de forma força decent. I sempre, en les meves cutre-redacions feia servir el “je suis allé, o j’ai chanté”, i em quedava tant ample. Llegint però per primer cop un llibre seriós, me n’he adonat que aquest temps verbal tan formal es fa servir (així com altres expressions que jo no havia sentit mai) fins i tot encara més que la meva versió cutre-salsitxera del passat.
Com a complement del post matinal, avui he trobat una web centrada en xuletes. Molt 2.0, amb presentació corporativa i fins i tot ha sortit al programa de l’ana rosa!
no havies llegit mai en francès i t’havies adonat d’això?? molt malament eh!! 😀 jejeje
no em puc creure això de les xuletes… és al·lucinant!!! ¬¬U així va el món avui en dia: s’esfondren túnels, l’AVE no funcionava, sincerament no m’agradaria que els del MIR fessin això :S
No serà l’imparfait del indicatif? Aquest s’utilitza força en els romans.
http://www.wordreference.com/conj/FRverbs.asp?v=chanter
salamandreta: No me n’havia adonat, q passa xD?
marc: el imparfait d’indicatif ja se quin es, i el faig servir jo parlant i tot. El que dic jo, seria chanta.
You made some respectable points there. I looked on the internet for the issue and found most individuals will go along with together with your website.