Els postres del mexicà comentat anteriorment no eren res de l’altre mon, així que l’Elies i jo ens hem disposat a buscar un crep de xocolata a les 12 i escaig de la nit. La cerca amb l’iPhone ha determinat que estaven massa lluny i tancaven massa aviat. La meva mare havia comentat l’existència d’una creperia molt famosa vora la plaça Molina. L’hem trobada passant amb el cotxe, i després de aparcar sense gaire esforç hem entrat, a un quart d’hora de tancar, obsessionats amb un Crep de Xocolata, la carta només ha sertit per constatar que el tenien de xocolata negra.
Sembla que els 40 anys d’experiencia (ens ho ha comentat el cambrer) es noten a la hora de fer creps. Estava molt bona i pot competir en preu i gust per les del final del carrer verdi. La situació exacta es al Carrer Balmes 215, si busque al Google surt una moderneta del port, aquesta es un rato més autèntica, podeu veure-la al google street-view.
Mola mola la creperie akesta!!! 😀
Doncs si!
Hauràs de venir a viure al poble realment veritable xD!
Ja se que fa molt d’aquest post, però no m’ha deixat de sorprendre trobar un elogi a aquesta creperia 😉 La de a tocar Pça. Molina, almenys abans de l’estiu, era super decadent (no negaré que això té el seu encant depen quan) i de bretona no tenia més que el nom. Si be fan crêpes, no son ni molt menys a la tradició bretona (Tampoc ho son gaire les del c/Verdi i demés franquicies). Jo us recomano la que tu dius de la vila olímpica (Annaick), i una propera a la Pça. Molina: Krampus, al C/Saragossa 80 i pico, com a mínim pots menjar galettes i crêpes amb la quantitat de mantega per cm/2 correcte i els ingredients clàssics 😉 I sobretot tastar sidra de veritat!