Un dia que havia de ser nuvolat i plujos, s-ha convertit en un dia prou bo per caminar 20 km! Jo per si de cas plovia, i havia de buscarme un pla alternatiu he anat a llogar un cotxe. Aixo d-entrar en una casa de lloguer, senyalar un cataleg, donar carnet, passaport i visa i no enterarte de res te la seva gracia. Almenys ha tingut el detall de ensenyarme les condicions de l-asseguranca en angles, pero vaja, ves a saber que he firmat …
Conduir per Japo ha tingut la seva gracia, quan estas amb el cotxe t-adones de coses que potser no son tan evidents, com que s-han copiat totes les males costums dels americans: canvi automatic, creuaments mal parits, semafors eterns i dobles carrils a tot arreu. De les senyals, les grafiques les entenia, les altres … qui sap!
L-objectiu pero era anar al parc nacional de Kamikochi, dins dels Alps japonesos. Es un parc amb una vall molt gran (plena de ressorts, llocs turistics, etc) i don surten excursions que van a la majoria dels cims que rodegen la vall. Jo he anat forca enfons de la vall, i fins i tot m-he atrevit a pujar fins als 2000 metres per veure si tenia vista, desgraciadament els arbres i els nuvols deixaven entreveure ben poc del paisatge. Aixo si, el sol ha anat apareixent i desapareixent i quan estava sortint del parc s-han esvait bona part dels nuvols, deixant una vista prou maca de parts de la vall, entre elles un volca actiu que havia fet erupcio a principis de segle.
Una de les coses que m-ha sorpres del parc, es que en si entrar, es gratuit, pero has de pagar un bus que val 2000 yens, i un parking que val 500 yens (si vens en transport public, has de pagar 4500 desde matsumoto). Si vols veure un estanyet, has de pagar 300 yens. I si vols pixar 100 yens. No seria mes facil que el parc tingues una entrada i dins tot fos gratuit? Desgraciadament, Japo sembla un clar exemple de privatitzacio portada al extren, ja que tots els serveis eren operats per empreses privades. Ah i com a repunt gracios, un grup de boy scouts, cada u amb els seus palets i la seva bosseta d-arros anant cap a la cuina a fersel.
A part del parc he aprofitat per donar una mica de volta pels voltants, entre ells una estacio d-esqui que tot i estar oberta, semblava vella, atrotinada i abandonada. I sort que he anat pels voltants, perque et diuen tota l-estona que a kamikochi hi ha micos, i no els he vist que estava al cotxe!!!
I ja per acabar, a la hora de posar benzina, com que no tenia ni idea de quina havia de posar ni llegirla, he demanat ajuda al benzinero, que a part de ajudarme, m-ha fet veure que els sortidors son identics que els americans, amb la unica diferencia que nomes funcionen amb efectiu, i que has de passar el ticket per un codi de barres perque et donguin el canvi!