Anavem a l’aigua! Avui post amb un dia de retràs sobre les aventures del parc. Tot va començar amb l’esmorzar al mateix bar on haviem esmorzat el dia anteriror, ous, torrada, patata i cafè. Haviem d’estar a les 5 de la tarda a Blue Mountain Lake, poble perdut enmig del parc de les Adirondack, ja que era fins a aquella hora que teniem garantida l’habitació.
La primera aventura va venir a la frontera, on van descobrir que el meu passaport caducava el 12 de Juliol (i a l’entrada m’havien donat permís per estar 3 mesos). Tot va quedar en un dels seus “double check”, però ens van fer anar a un edifici, donar les claus del cotxe (mentre el registraven) i fernos esperar quasi mitja hora.
A l’entrada al parc ens va ploure, parant només per al moment on vam parar per menjar a Saranac Lake, on vam comprar pegatines i mapes (i ens van preguntar per enessim cop què parlavem) i vam menjar una de les millors hamburgueses del viatge, crua crua!
De pet cap a Blue Mountain, quan vam arribar vam quedar sorpresos, teniem en una habitació al pis de dalt d’una casa de fusta que donava al llac. Per 25 dolars adicionals ens van deixar una canoa, 3 salvavides i 2 rems. No vam dubtar ni un moment a posar-nos el banyador i conquistar la illa del mig de llac, amb el temps just de tornar quan començava a ploure de debó.
Encara quedava estona i aventures, i vam portar el nostre pudent (algun dia explicaré perquè) rav4 per una pista forestal, sota la pluja i mentre el sol s’anava ponent. Just a la sortida de la carretera vam trobar un lloc que semblava autèntic, ens hi vam ficar de pet. Va resultar ser un bar de carretera amb ambientació relacionada amb les carreres NASCAR i on la familia que el portava menjava a la barra mentre nosaltres ens deleitavem amb unes “alites de pollo”. La cosa va acabar amb una llarga conversa sobre Estats Units amb la mestressa mentre intentavem acabar una partida de billar.
Comentari al preguntarli la taxa d’alcoholemia màxima per conduir: “tenim 2 polis, i un segurament ja està dormint”.