El principal objectiu d’avui era arribar a Montreal, i ho hem aconseguit! Ara mateix estem al alberg, amb el cotxe “ben aparcat” i la visita a un bar feta. Demà continuarem amb la descoverta. El camí per arribar fins aqui no ha estat lliure de sorpreses ni aventures.
Després de llevar-nos i preparar les maletes, hem anat fins a la part “centre” de Buffalo, ens coneixiem ja tots els voltants i totes les autopistes, però hagués estat una pena marxar sense veure una mica més la ciutat. En fi, ja està, ja ho hem fet i ens hem quedat força igual. A més per postres, no hem encertat el carrer de tornada i hem passat per cada lloc que feia certa por (fins i tot hi havia en un descampat una limusina trotinada a la venta).
A la tornada hem passat pel Walmart i el Borders (on he gaudit d’un 20% de descompte per serne soci i haver rebut la oferta corresponent) i de camí a buscar el Salva hem parat en un tal “Manhattan Bagel” per menjar alguna cosa. El lloc era dubtós, però ho hi havia pressa, i després de entendre’ns amb la cambrera, ha agafat una fiambrera amb una mica de ou liquid, li ha tirat el bistec en questió (l’entrepa era bistec amb ou i formatge fos) i ho ha posat 6 minuts al microones. He menjat coses pitjors.
De camí cap a Montreal, hem tornat a passar la frontera amb Canadà, aquest cop ens han preguntat què hi anavem a fer i a què ens dedicavem per guanyar-nos la vida. Es el tercer cop en 3 dies que entrem a Canadà, ja ens deuen coneixer.
La gana apretava, eren les 10 i encara faltaven 80 km per Montreal, aixi que hem passat per una cadena autòctona, el Husky House, on ens han deleitat amb pizza, espaguetis i clases de quebecois.
No ha estat fins arribar a Montreal i demanar l’habitació i la posterior birra al bar de turno que hem pogut parlar en francès amb llibertat. Al bar s’hi estava be, però a pesar dels tirants, les sandàlies i els pantalons curts de la poblacio local, plovia a bots i a barrals, a la mínima que ha amainat, hem fet cap al nostre alberg.