S’ha de reconeixer que la plaça on tenim l’hotel ha millorat molt amb la llum, dic la llum a seques perquè el sol no ha lluït en cap moment del dia, és més, ens ha acompanyat una fina pluja bona part de l’estona. És curiós que després de veure la capital d’un país amb "diverses" coses per veure et quedis amb el concepte "El macho de la alcantarilla": es tracta d’una estàtua de bronze que hi ha al terra d’un carrer del centre on es pot apreciar un home sortint de la claveguera, teòricament se li diu "home treballador" en eslovac, però una guia d’un grup d’espanyols que hi havia per allà ha dit, "los españoles les llaman, el macho de la alcantarilla". No cal buscar més, ja tinc un ídol a seguir. Per cert, el home en questió es veu que només mira noies maques. Qui sap. El que si que mirava noies maques era el sucedani de estàtua de la rambla que s’encarregava de fer de "macho de la alcantarilla" viu, saludava i tot. Lleugerament esperpèntic. En general s’ha de reconeixer que Bratislava es una ciutat tirant a especial, passant per esperpèntica. Com a hits de la ciutat podriem destacar: el fet de derruir una part del casc antic per passar l’autopista per dins de la ciutat (cosa que els ha ocasionat problemes a la catedral que estava al costat), el fet de que les cases no tenen cap flor ni element distintiu que les diferencii (a saber on deuen anar a dormir els borratxos), l’escassetat o falta total de parkings que fan que TOTHOM aparqui al carrer, (referent a les cases i els cotxes, especificar que molts dels carrers que no son avingudes, no son sinó ramificacions que acaben en tot de carrers sense sortida), el fet que a tot arreu t’acceptin els euros i et facin mala cara amb la VISA, això si, cada u aplica el canvi Euro-Corona que li satisfà i diverteix. A part dels hits, aclarem que Bratislava és una ciutat amb una part antiga prou encantadora (tenint en compte el passat comunista) i que es nota que està reeixing poc a poc com a capital amb un cert moviment. De totes formes, són freqüents els edificis que semblen abandonats (juraria que ho son) que donen un aspecte una mica deixat. Suposo que al capdavall és una questió de injecció de diners.