Mentiria si digués que no estic sorprès, i es que la ciutat on ens trobem ara, Budapest, m’ha sorpres molt. Després de visitar Bratislava, ens hem encaminat 200 km de planúries al sud, per trobar-nos a Budapest. L’entrada ja és molt diferent, es nota que es una ciutat moderna, important amb un moviment considerable. Veure els típics supermercats i una corrua de cotxes dels quals només una part són Skoda és un avanç del que ve després: tràfic caòtic, propi del sud d’Europa en un marc propi del nord d’Europa. Una varietat immensa en els edificis sense trobar enlloc els típics blocs d’edificis comunistes que donen un aire encara més gris a aquestes probres ciutats. El cel però, si que estava gris, i s’ha aguantat fins que hem anat a passejar per el parc d’una illa dita Margarita. De moment però només hem vist la part de Buda (Buda i Pest són dos ciutats originàriament diferents separades pel Danubi) que és característica per la seva orografia (riute’n de la baixada de la glòria) i un impressionant castell a dalt d’una muntanya, amb uns conjunts arquitectònics majestuosos però a l’hora sense les pretencions monumentals i de capital d’imperi pròpies de ciutats com Paris o Londres. D’altra banda, també és cert que es una ciutat molt turística, i abunden molt els turistes, almenys per les zones més importants. El que sorpren però és que hi ha molt de turista en grup i poc turista sol. Em pregunto aleshores si potser Budapest forma part d’algun paquest comú juntament amb Viena. A la hora de sopar hem fet una petita visita d’exploració a Pest, i la sensació també ha estat satisfactòria, un creuament encantador entre ciutats imperials i carrerons més estrets sense perdre la majestuositat. Demà aviam si amb la llum del dia es pot apreciar millor tot el conjunt de la ciutat i puc fer un comentari més general.
Fins demà!