Ha quedat mes o menys ben demostrat, tinc un bon alemany de supervivència. Sense cap problema hem pogut fer els tràmits del lloguer del cotxe (una opel Zafira) en alemany. Unes hores més tard, mentre estavem travessant Àustria, hem pogut trobar mig gràcies al tom tom, mig gràcies al super alemany de supervivència una gasthof d’aquestes autèntiques, on ens han servit un tros de carn arrebossada que feia 15×20 cm (amb les patatetes sosses bullides i la amanida dels …). Travessant Àustria m’ha tornat a sorprendre una cosa que em va sorprendre a Dinamarca, el fet que em costa asociar muntanyes a indústria i desenvolupament. Veure desde l’autopista part dels Alps, i just al costat indústries i polígons, doncs sorprèn bastant. I també he trobat curiós que la meitat d’Àustria es muntanyosa i l’altre es hiperplana, tant plana que està a reventar de molins de vent!!! (tindrà alguna extranya coincidència amb dinamarca???).
Ara ja ens trobem a Bratislava, en un hotel gens xungo que està posat en una plaça semi xunga. La veritat, fa cosa deixar un cotxe amb matrícula alemanya suelto per aqui. Jo si de cas, pensant en el sergi que treia l’antena del cotxe, també he tret la nostra. En tot cas, l’entrada a Eslovàquia ha estat d’allò més surrealista, després de posar 1000 cops Bratislava (SK), de cop i volta han desaparegut les sortides i hem acabat entrant per carreteres mig secundàries, passant per un lloc fronterer on ja ens han demanat diligentment el passaport. I la posterior entrada a Bratislava donava una imatge com de mig deixat amb lluminàries impecables de les últimes marques conegudes. Esperem que demà, amb la llum del sol, tot plegat s’esclareixi.