Month: October 2006

Mentre treballavem en dexma, va haver-hi un dia que de poc ens morim de gana, per sort l’albert havia fet un pastís de xocolata que ens va mantenir alimentats durant un parell d’hores abans de poder anar cap a casa.

Com que avui es el dia de la presentació, crec que és el moment de penjar la seva recepta:

QUANTITATS	Ous	Farina	Sucre/Mantega	Xocolata
1	1	12,5	37,5	50
2	2	25	75	100
3	3	38	113	150
4	4	50	150	200
5	5	63	188	250
6	6	75	225	300
7	7	88	263	350
8	8	100	300	400
9	9	112,5	337,5	450
10	10	125	375	500
11	11	137,5	412,5	550
12	12	150	450	600
13	13	162,5	487,5	650
14	14	175	525	700
15	15	187,5	562,5	750

Elaboració: Es fon la xocolata i la mantega a foc lent, s’afegeix el sucre i es posen els ous un a un barrejant-los amb la massa. S’afegeix la farina i unes quantes nous.

Es cou al forn a 180 graus durant 25 minuts i a menjar!

Bon profit!

Sóc conscient (desconec si també els meus apreciats lectors) que vaig prometre la recepta de la crema de patata en un post anterior, però crec que la millora que he fet a la semi-mítica recepta val la pena de ser relatat. Analitzant la recepta de l’arròs amb pollastre es veu que hi ha dos inconvenients principals: cal utilitzar una olla per bullir l’arròs i fregir arròs es un marron dels macos, això que seguint la idea de la Leire, avui he provat de fregir l’arròs directament a la cassola i tirar-li l’aigua després. També he canviat la forma de tallar la ceba. El resultat? Una recepta d’arròs feta en 10 minuts de preparació i 10 minuts de cocció.

Per provar la recepta res millor que recòrrer a un catador professional amb classe, truco al Marc Querol, poc haig de convence’l perquè vingui a tastar la nova recepta:

Per fer aquest arròs necessitarem:

• Arròs (tasseta per persona)
• Pit de pollastre a trossets petits
• 1 ceba
• Herbes
• Carbassó, albergínia, … i altres verdures opcionals

Per començar tallarem el pollastre en trossos petits perquè es fregeixin prou ràpid. Un cop estiguin tallats tirarem sal, pebre i alguna herbeta que trobem i ho barrejarem be, repartint de forma homogènia la sal, el pebre i les herbetes. Ho deixarem en un plat i tallarem la ceba: a diferència d’altres cops aquest cop no farem la última sequència de talls, és a dir, primer tallarem la ceba per la meitat i a continuació farem fins talls perpendiculars. L’objectiu es tenir al final anelles de ceba tallades per la meitat i molt fines, totes elles separades (si no és prou clar, demaneu i posaré un video al youtube). Un cop fet això posarem oli a la cassola, esperarem que estigui calent i tirarem el pollastre i la ceba. Anirem removent fins que estigui quasi cuit el pollastre i ho retirarem en un plat. Seria ara el moment de fregir les altres verdures tallades a petits trossets. A continuació tirarem l’arròs a l’oli restant, remenarem perquè es dauri una mica, i tornarem a afegir el pollastre, la ceba i les verdures si n’hi havien. Un cop tot remenat, posarem aigua: 2 o 3 tasses per cada tassa d’arròs. I ho deixarem coure a foc lent fins que l’arròs estigui cuit. Tanquem el foc, ens entaulem i gaudim en bona companyia de l’arròs. Pot ser una bona idea afegir algun formatge ratllat per a pasta que es fongui.

Aquesta és la base, la questió es trobar coses que es facin rapid per cuinar i menjar tot de seguit. Les possibilitats són diverses: xampinyons FRESCOS, carbassó, albergínia, pastanaga, pèsols, … ? També pot ser bona idea posar conill, però desconec com s’ha de fer; la veritat es que m’ha vingut al cap el conill perquè el del divendres a la brasa estava molt bo, o potser era la companyia?

Be, en tot cas, el pròxim cop posarem la crema de patata i així farem contenta a la Sara que volia més receptes.

Bon profit!

Ha començat la temporada, si senyors, avui he menjat la primera mandarina de la temporada. Això es una bona notícia perquè vol dir que no m’hauré de preocupar de quina fruita vull menjar després de cada menjar. Perquè això la resta de l’any és un problema. No és que no m’agradi la fruita, si està bona m’encanta, però normalment o les pomes son farinoses, o les peres son massa sucoses, o el préssec acabes pringat. Això si, les pomes de Tornabous passen soles. Així com la síndria i el plàtan (diferenciem si us plau, banana de plàtan, banana és el que tenen a la resta d’europa i que és considerablement soso).

Tal com deiem, la mandarina és l’excelència de les fruites, és neta (només et queda un agradable olor a Hugo Mandarinoss a les mans), treient quan estan excessivament empalagoses, àcides o seques, tenen aquell punt de dolçor que si no fos pq s’han de pelar, podries menjar-ne unes quantes de seguides. I el més important de tot, l’inici de la mandarina és que permet ferme el meu postre preferit: “mandarina, plàtan, pa i xocolata negra”. Deliciós.

Per caure’s de cul oi? doncs mira, jo depén a on no em puc caure perquè algun graciós em va robar el sillín de la bici mentre estava a un sopar a casa el Sergio. Trobeu normal passejar-se amb claus allen pel carrer a les tantes de la nit??

Bon dia i aprofiteu per menjar mandarines que l’època passa volant (amb una mica de sort aguantaran fins al març :D).