Month: September 2006

Avui tocava dia sinistre. per començaar be el dia hemenat aveure tombes, concretament unes tombes prehistoriques una mica al nord de dublin. les tombs enquestio eren gracioses, per una banda es diu que son de les construccions mes antigues que ha fet l’home, mes que les piramides o stonehenge. d’altra banda tenien la historia aquesta dels solsticis que tant agradava als nostres amics neolitics, mania que no entenc perque els arqueolegs li donen tanta pompoitat si avui en dia hi ha un munt de gambes i conguitos que rendeixen culte al sol cada estiu. aixo si, el visitor center (prometo fer un dia un post sobre els visitor centers) tenia unes maquetes molt mones, m’encanten les maquetes. Per cert, aquestes tombes tenien una particularitat, eren de 6 persones, quan tocava el moment d’enterrar-ne 6 mes, treien les antigues, les cremaven i les tornaven a posar però en forma de cendres.

Despres hem anat fins al monasterboyce, un cementiri amb la creu celta mes espectaculr de irlanda. el conjunt era xulu, pero lo de l creu ho hem descobert mentre dinavem en un restaurant una mica rarillo. l al restaurant hemb descobert quelcom capital (tot allo relacioat amb el menjar es capital), la coleslaw es amanida fastigoseta amb salsa dubtosa. amb l’esomac ple hem travessat la frontera i hem fet cap a les morne mountaints, que m’han recordat una mica als pirineus. un cop travessada la frontera es noten els canvis, tot es una mica com mes angles (resumint, horteret) i els cartells ja no estan en gaelic.

Per acabar volta nocturna per belfast, ciutat amb cert passat violent, i per seguir la tonica del dia hem aparcat davant una funeraria. aixo si, belfast te pinta de ser ciutat animada. Abans de marxar a casa x delirnos amb una tesco pasta (la pasta, la salsa de tomaquet i la tonyina eren del tesco) però hem reservat taula per demà dinar en un restaurant on el propietari va fer posar el mosaic de la corona a l’entrada, però al terra perqué la gent la trepitgés.

Demà toca visita cultural per Belfast i de pet cap al nord. On segurament ja no tindré internet i haurem de penjar el post amb el mòbil! emoció! intriga! …. i ara, petita selecció de fotografies:

Per cert, ja he conduit bastant més per l’esquerra i a pesar dels bordillos menjats no es cap drama, ans al contrari, té gracia i tot.

Deixant de banda inclinacions polítiques, avui he visitat la capital de Irlanda una mica escorat cap a l’esquerra, això si, només mentre conduïa, les guinness que em prenc encara no em fan anar de tort (a pesar de que com va dir el Salva, aquesta gent fan una pinta borratxos que no se l’aguanten).

Dublin té alguna cosa especial, vas per algunes zones i sembla una ciutat una mica pijina, amb la gent arregladeta (donem gràcies a Deu que les irlandeses no són orteres com les angleses, saben vestir-se i tot) cafès monos, zones peatonals i coses similars. Però alhora té zones en què radicalment passa a ser bastant més cutre i deixadeta, carrerets guarrets i deixadets i una mica més de desordre. Malgrat això l’ambient es palpa a la ciutat, jo no sé com serà la resta d’Irlanda, però Dublin, vibra, veus la gent al carrer fins tardet, comprant, bevent als bars o passejant.

Entre les coses visitades avui destaquen el Trinitry College, que figura que té una biblioteca molt xula però de pago, amb una biblia amb dibuixets, també de pago, hem anat però, a dilapidar patrimoni familiar en una altra banda. Per exemple la casa georgiana, on hem descobert que els nens vestien com les nenes fins als 3 anys o que quan els homes feien sobretaula tenien un videt per pixar (si si, al mig del menjador). També podem destacar el Temple Bar de dia, els antros segueixen sent els mateixos, però l’ambient és diferent, hi ha, com diriem, més llum? Cap al final del dia ens hem anat cap a Howth, una península a prop de Dublin amb paisatges ja com els que surten a la foto de la guia quan s’abandona la ciutat, penyassegats i muntanyes verdes. Demà ens hi anem, ja en sento la olor (no la olor a peix fregit que feia el Pub on hem dinat, olor que no hem olorat perquè hem menjat a la terrassa)!

Pròxima parada, Belfast.

Per cert, estan fent Air Force One a la tele, i els tios que segresten l’avio (pseudorussos, kazahastanís, o similars) parlen anglès amb cert accentet rus, com els de la nostra tele.

“Por favor, mantengan apagados los ordenadores portàtiles durante el despegue y el aterrizaje” i aleshores la gent pensa, “qui és suficientment friqui per dur-se l’ordinador???” i és quan els yupis, frikis i demés animals portatilitzats treuen les seves bèsties. Alguns per fer veure que treballen i d’altres per mirar una película mentre mengen un croisant de xocolata. En aquest cas però, la película s’ha hagut d’interrompre per veure com passavem ni més ni menys que per sobre Bagergue i la Ribera (de Varradós s’enten), Liat i companyia.

Tornant però a la temàtica del viatge, que es el que els lectors desitgen, Dublin a primer cop d’ull sembla una mica cutrillo. No ens enganyem, arribes a l’aeroport i sembla d’uns anys enrere, a més, els núvols que omplen el cel tampoc ajuden a alegrar gaire el paisatge :(. Mira que m’ha tocat poc el sol aquest estiu, al ritme que anem potser el tornem a veure d’aqui deu dies. Després de l’aeroport hem anat a buscar un Laguna, on amb feines i treballs hem aconseguit encabir el munt de maletes que duiem. Finalment ens hem atrevit a sortir a la selva que suposa un lloc de desviats (desviats perquè tenen certa desviació a l’esquerra a la hora de conduir). Sense cap novetat hem arribat a l’hotel, hem deixat les coses i cap a Dublín ciutat que hi havia gana. Hem anat a la zona del temple Bar, que seria una cosa així com el gòtic, però en petit i en Irlandès. Una zona amb molt molt d’ambient, amb musiqueta en directe, molt mono tot plegat. Hem pres posició en un pub, ens hem menjat derivats de porc i patata (com a alemanya) regat amb cervesa (com a alemanya). La diferència però, era que la cervesa no era una pils o una helles, era una guinness amb potència. Que ha entrat tota sola mentre anavem sentint una colla de borratxos deixant-se la veu. Demà no treballen?

La nostra sorpresa ha estat però quan a les 10 ens han fotut fora a patades sense saber molt be perquè. Quan erem fora, posava clarament: “entrada a majors de 21 a partir de les 22 amb carnet d’identitat”. Oooh, dèiem una menor de 21 amb nosaltres :S! Que li farem, així que amb la cua entre cames ens hem dedicat a passejar una miqueta pel temple bar (a pesar de portar el substantiu bar, és un barri de 4 o 5 carrers) i cap a l’hotel.

Demà toca més Dublín, mes notícies, cap al tard!

Per cert, les fotografies en penjo un parell de poca qualitat, quan torni del tot ja farà la galeria oficial.