Deixant de banda inclinacions polÃtiques, avui he visitat la capital de Irlanda una mica escorat cap a l’esquerra, això si, només mentre conduïa, les guinness que em prenc encara no em fan anar de tort (a pesar de que com va dir el Salva, aquesta gent fan una pinta borratxos que no se l’aguanten).
Dublin té alguna cosa especial, vas per algunes zones i sembla una ciutat una mica pijina, amb la gent arregladeta (donem grà cies a Deu que les irlandeses no són orteres com les angleses, saben vestir-se i tot) cafès monos, zones peatonals i coses similars. Però alhora té zones en què radicalment passa a ser bastant més cutre i deixadeta, carrerets guarrets i deixadets i una mica més de desordre. Malgrat això l’ambient es palpa a la ciutat, jo no sé com serà la resta d’Irlanda, però Dublin, vibra, veus la gent al carrer fins tardet, comprant, bevent als bars o passejant.
Entre les coses visitades avui destaquen el Trinitry College, que figura que té una biblioteca molt xula però de pago, amb una biblia amb dibuixets, també de pago, hem anat però, a dilapidar patrimoni familiar en una altra banda. Per exemple la casa georgiana, on hem descobert que els nens vestien com les nenes fins als 3 anys o que quan els homes feien sobretaula tenien un videt per pixar (si si, al mig del menjador). També podem destacar el Temple Bar de dia, els antros segueixen sent els mateixos, però l’ambient és diferent, hi ha, com diriem, més llum? Cap al final del dia ens hem anat cap a Howth, una penÃnsula a prop de Dublin amb paisatges ja com els que surten a la foto de la guia quan s’abandona la ciutat, penyassegats i muntanyes verdes. Demà ens hi anem, ja en sento la olor (no la olor a peix fregit que feia el Pub on hem dinat, olor que no hem olorat perquè hem menjat a la terrassa)!
Pròxima parada, Belfast.
Per cert, estan fent Air Force One a la tele, i els tios que segresten l’avio (pseudorussos, kazahastanÃs, o similars) parlen anglès amb cert accentet rus, com els de la nostra tele.
Uo quina enevejaaaaa (sana!) jo vull visitar irlanda abans de morir!! 😛
Mua
Eii, no pares eh! Al final potser sí que perdràs el compte de vols en els darrers 6 mesos…
Espero que passis uns bons dies de vacances per Irlanda, bonics paissatges!
Ja has après la cançó de la Molly Malone?
In Dublin’s fair city,
Where girls are so pretty,
I first set my eyes on sweet Molly Malone,
As she pushed her wheelbarrow
Through streets broad and narrow,
Crying, “Cockles and mussels, alive, alive oh”!
…
words: ryanair al canto ;)!
Elena: doncs una miqueta si que l’he perdut ja. but the most pretty girls are in catalunya :P!
A Dublin et trobes les dues Irlandes: la que s’ha enganxat al carro de la modernitat i els que s’han quedat ancorats a la vella Irlanda.
Je je.
Al nostre irlandés borratxo (el de la feina) li fem cantar el Molly Malone aquest quan sortim de sopar.
Espero que l’escorament cap a l’esquerra no acabi amb cap disgust/accident que tu ets molt perillós.
jo et recomano que amb el cotxe no fagis cap cosa estupid que algun estupid et digui que podrieu fer. ja saps el que es diu, qui és més estupid, l’estupid o el que segueix l’estupid??
respecte al tema de la modernitat, on no s’han enganxat és a portugal, i menys encara a les illes, on s’hi hi treus els cotxes sembla una pelicula dels amys 40-50. pero diguem que m’en alegro per ells, doncs s’els veus molt tranquils i feliços, i de cara al poc turisme que hi va, és el mes encantador que hi ha, juntament amb el paisatge.
Doncs si salva, ha acabat amb accident. I els fills de sa mare de Avis, se n’han adonat.