Avui tocava dia sinistre. per començaar be el dia hemenat aveure tombes, concretament unes tombes prehistoriques una mica al nord de dublin. les tombs enquestio eren gracioses, per una banda es diu que son de les construccions mes antigues que ha fet l’home, mes que les piramides o stonehenge. d’altra banda tenien la historia aquesta dels solsticis que tant agradava als nostres amics neolitics, mania que no entenc perque els arqueolegs li donen tanta pompoitat si avui en dia hi ha un munt de gambes i conguitos que rendeixen culte al sol cada estiu. aixo si, el visitor center (prometo fer un dia un post sobre els visitor centers) tenia unes maquetes molt mones, m’encanten les maquetes. Per cert, aquestes tombes tenien una particularitat, eren de 6 persones, quan tocava el moment d’enterrar-ne 6 mes, treien les antigues, les cremaven i les tornaven a posar però en forma de cendres.
Despres hem anat fins al monasterboyce, un cementiri amb la creu celta mes espectaculr de irlanda. el conjunt era xulu, pero lo de l creu ho hem descobert mentre dinavem en un restaurant una mica rarillo. l al restaurant hemb descobert quelcom capital (tot allo relacioat amb el menjar es capital), la coleslaw es amanida fastigoseta amb salsa dubtosa. amb l’esomac ple hem travessat la frontera i hem fet cap a les morne mountaints, que m’han recordat una mica als pirineus. un cop travessada la frontera es noten els canvis, tot es una mica com mes angles (resumint, horteret) i els cartells ja no estan en gaelic.
Per acabar volta nocturna per belfast, ciutat amb cert passat violent, i per seguir la tonica del dia hem aparcat davant una funeraria. aixo si, belfast te pinta de ser ciutat animada. Abans de marxar a casa x delirnos amb una tesco pasta (la pasta, la salsa de tomaquet i la tonyina eren del tesco) però hem reservat taula per demà dinar en un restaurant on el propietari va fer posar el mosaic de la corona a l’entrada, però al terra perqué la gent la trepitgés.
Demà toca visita cultural per Belfast i de pet cap al nord. On segurament ja no tindré internet i haurem de penjar el post amb el mòbil! emoció! intriga! …. i ara, petita selecció de fotografies:
Per cert, ja he conduit bastant més per l’esquerra i a pesar dels bordillos menjats no es cap drama, ans al contrari, té gracia i tot.
Jo a la cosa aquesta del solstici hi vaig anar el 1988. Imagina’t la de gent que hi deu haver entrat des de llavors.
Trobo divertit això de trepitjar a corona!!! Realment la gent té unes idees… i unes formes de gastar diners.. que tela!!
Per cert, ahir vaig arribar sa i estalvi de suïssa (país una mica estranyot).
Bueno, fer un bar es una forma de guanyar diners també!