Punts de vista

El dia ha despuntat ennuvolat però a poc a poc ha anat sortint el sol, be, de fet no l’he vist despuntat perquè se m’han enganxat els llençols com cada dia. Però un ou, salsitxetes, bacon, pancake i uns rice crispies m’han omplert d’energia per anar a visitar la costa més pròxima a Escòcia. On penyassegats escarpats van recorrent tota la vora del mar. Destacant tres punts particulars: Torr head, punt més pròxim a la costa escocesa on resta un edifici que va ser el garitu d’un guardacostes però que ara es el garitu d’uns guardabotelles (de whisky evidentment). El pont de corda, que es tracta com el seu nom bonament indica, d’un pont de corda en plan piratas del caribe, però sense caribe ni pirates i molt menys (ho sento noies) jonny deep, malgrat que l’aigua que passa per sota és ben transparent. El tal pont va ser construit perque els pescadors poguessin passar per sobre comodament i posar després una xarxa sota el pont per tal d’acabar en tropel els salmons que naven a desovar, diga-lis tontos (als salmons clar). I finalment el Giant’s causeway, que sincerament no se on acaben de veure el gegant (bueno, si clar, te conten que un tros de pedra es el fetge, l’altra la bota i l’altre el seient) però que es un paisatge curiós de veure perquè a tocar del mar hi ha unes columnes de basalt hexagonals (algunes desviades pentagonals, de les quals se n’està pactant l’extradicció).

Com apunt gracioset del dia podriem destacar l’espanyol que estava fent l’imbècil dalt del pont (que abans de sentir-lo bramar ja havies arribat a aquesta conclusió) i els grups de turistes que t’anaves trobant a tots els punts de la costa. Entre ells uns iaiets que anaven de viatge i als quals havien vestit tots amb el mateix impermeable d’un verd camuflatge, espero que no per contextualitzar-los dins el conflicte. No ens oblidem tampoc el castell de fades sense sostre, l’entrada del qual valia 2 lliures (3 euros) i que convidava de forma descarada a saltar-se la valla per veure’l, pero si no hi ha fades ni princeses poca cosa hi fariem.

A la tarda hem tornat a veure quelcom esgarrifant, ens hem passejat pels carrers de (London)Derry on va tenir lloc el Diumenge Sagnant, quan un grup de paramilitars britànics va matar 13 persones que s’estaven manifestant pels drets civils (sense tenir res a veure amb l’ira ni res similar). El lloc es desolador, es veuen murals recordant el moment de la tragèdia i allò que es demanava. Però també hi havia onejant una bandera palestina al costat de la irlandesa i una enganxina reclamant la independència de catalunya. I quelcom bastant impactant, una llosa recordant a membres de l’Ira morts en accions de combat/servei, aquells a qui han anomenat terroristes. Però be, tot depén del punt de vista, salmó o pescador, fada o princesa o gegant o tap de bassa.

I ara estem dormint en un lloc que podriem definir de “vell” a Omagh, poble on una facció de l’ira que no estava d’acord amb els acords de pau va fer volar un cotxe i amb ell els somnis de 22 paseantes. Demà, cap al sud, i abandonarem l’Ulster.

Per cert, a pesar de ara no tenir internet, dret en una cantonada i amb la pda he pogut llegir els comentaris que alguns heu posat, procedeixo a la contracomentació en aquest petit espai:

saforenc: ja buscarem una canço per ferte cantar a tu, per cert recorda que s’acosta el 11 de setembre.

guillem: els suissos no són extranys, son associals i una mica secs, per no dir bordes :P!

sir william: gracies per seguir el viatge, espero de tu les correccions necessàries per no dur als lectors per
camins desviats.