Hipocresia

Com si d’un programa de fidelitat comercial es tractés ha entrat en vigor el carnet per punts. Està implantat a quasi tot europa, i diuen que redueix la siniestralitat, que està a uns nivells que fa glaçar la sang. Però sincerament jo sóc escèptic. Implantar el carnet per punts ha costat calerons, però molts menys que arreglar les carreteres. Moment aleatori: ahir a la carretera de Manresa a Solsona, tinc un cotxe davant i decideixo adelantar-lo, hi ha espai, veig la senyal de permís adelantar, la línia discontínua en questió i començo la maniobra. Escassos segons més tard, quina és la meva sorpresa quan veig que estic a l’altra banda de una DOBLE discontínua. Que evidentment creuo per acabar la maniobra. Quants punts se m’han restat? Quants punts s’haurien de restar a la Tura per deixar les carreteres així?

He vist moltes carreteres, desde les carreteres del desert del Marroc, fins a les pulcres autopistes alemanes, les solitàries carreteres noruegues o les interminables nacionals canadenques. I em pregunto, per a què serveix la senyalització de les carreteres espanyoles? Les senyals no tenen credibilitat, senyals de limit 60 amb curves de 90 graus i limit de 30 amb les curves de montmeló, zones d’adelantar nomes aprofitables per cotxes amb més de 200 cv i conductors agressius, ferms en mal estat, autopistes amb forats i cartells de pobles que apareixen i desapareixen……..

I desenganyemnos, això seguirà així pels segles dels segles, perquè una cosa que no han tingut en compte ni el Clos ni la Tura es que la quantitat de diners que es poden treure d’un conductor reincident està limitada pel nombre de punts, i les esperances de la resta de conductors de veure les carreteres arreglades quedaran esvaïdes per la falta de finançament.