Quan et mous pel mon veus coses noves, sents noves olors, escoltes sorolls que no havies escoltat mai i també coneixes gent. Gent amb la qual intercanvies moments fugaços. Intercanvies paraules, mirades, diners i shawarmes. Però també coneixes amics d’amics que estan lluny del teu àmbit. Amics que per uns dies o unes hores fas teus, amb qui comparteixes experiències i rius fins a no poder més. I saps que tot té una fi, però que en aquest cas la fi està més pròxima però no ho vols pensar i segueixes rient, sabent que potser no els tornes a veure mai més.
A les meves visites a Reading i Copenhague he conegut als quatre personatges que protagonitzen el titol, durant unes hores que no han arribat a un dia sencer, en alguns casos només algun sopar, però que m’han fet venir ganes de quedarme allà on era. Però som qui sóm i tenim el que tenim, i qui sap si m’aguantarien més dies, així que de moment cal guardar el bon record, les fotos si n’hi han i les ganes de tornar-los a veure a qualsevol lloc del mon en un temps no tant llunyà.
Gràcies
Cuando te mueves por el mundo ves cosas nuevas, nuevos olores, escuchas sonidos que nunca antes havias oído y también conoces gente. Gente con la cual intercambias momentos fugaces. Intercambias palabras, miradas, dinero y shawarmas. Pero tambien conoces amigos de tus amigos que estan lejos de tu ámbito. Amigos que por unos dias u horas haces tuyos, con quienes compartes experiencias y ríes hasta no poder mas. Y sabes que todo tiene un fin, pero en este caso el fin está aún más próximo, pero no lo quieres pensar, y sigues riendo, sabiendo que quizás no los vuelves a ver nunca más.
Durante mis visitas a Reading y Copenhague conocí a los quatro personajes que protagonizan el título, durante unas horas que no llegaron a un dia entero, en algunos casos solo una cena, pero me dieron ganas de quedarme donde estava. Pero somos quienes somos y tenemos lo que tenemos, y quien sabe si ellos me soportarian mucho tiempo más, así que de momento nos quedamos con los buenos recuerdos, las fotos si las hay y las ganas de verlos en qualquier lugar del mundo en un tiempo no tan lejano.
Gracias
#fis#
Sí, sempre és difícil separar-se d’algú, ni que sigui algú que només coneixes de fa una estona però amb la que has connectat molt bé, si saps que potser no la tornes a veure mai més.
Ains ara ha quedat aquí això massa profund. xD no era la meva intenció.
Ciao pescao!
(he reprimit les ganes de posar punts suspensius. Crec que ja és una mania més que una altra cosa)
Sempre hi pot haver un “fins aviat” per si la vida decideix que us torneu a trobar…