M&M’s

Després de dos mesos sense conduir un cotxe s’agraeix tornar a tenir a les mans un parell de bons trastets per fer passar el mono. #fis# Primer va ser un Mercedes E200 Kompressor, 170 cv de Mercedes automàtic negre que sincerament es feia una mica pesat de conduir per carretera petita, això si, per autopista donava gust, amb ganes de fer més i més kilòmetres. Si, ja ho se, és un cotxe de iaios, però la pinta que deuria fer un jove amb grenyes i ulleres de sol conduint un Mercedes negre no tenia desperdici. Que hi farem, sóc un snob com deia el Salva.

Després, per error, ens van prestar un Mazda 6 SW. 150 cv de cotxe divertidíssim (molt més divertit que el Mercedes, odio els canvis automàtics) que ens vam encarregar de tornar el més brut i porcós possible. I del qual vam provar les seves capacitats pisteres, era una mica menys snob que el Mercedes, però tampoc tenia desperdici passejar-se amb aquell cotxe enorme. Snob o no snob, jo també vull una sisena marxa i un escalfador de culs.


0 thoughts on “M&M’s”

  1. No t’agraden els canvis automŕtics perň bč que disfrutaves com un ‘enŕ’ amb la cosa aquella per mantenir la velocitat.
    Jo també vull un escalfaculs (tot i que amb la calda que fa hui en barcelona sols de pensar-ho em ve un calor malaltis).

    Per cert, lo del snob ho vas dir tu. Jo només vaig confirmar la evidčncia.

    Una abraçada.

  2. S’ha de reconeixer que al final li vaig trobar la grŕcia a lo del control de crucero.

    Et va posar lo de l’escalfa culs eh!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published.