Zurich i Liechenstein

Tot i que haviem d’anar a dormr a Innsbruck, de camí passavem per dos llocs singulars: la ciutat de Zürich i el Principat de Liechenstein. Zurich es la capital econòmica de Suissa, i això es nota de sobres. D’entrada té molts més edificis al voltant del centre, moltes més entrades i molt més tràfic. Les botigues són de primer ordre (marques que ni sabia que existien, però que pel preu de les sabates deuen ser de alto standing) i es veu molta més animació autòctona molt més enllà del turisme. Només per posar un exemple, tant a Bern com Luzern, va ser impossible trobar una botiga de mapes i una de modelisme, a Zürich les vam trobar totes dues.

Els preus, tot i seguir essent desorbitats, es poden tolerar millor perquè hi ha moltes més opcions a la hora de menjar, pizzes, kebaps, asiàtic …. Ben al centre i amb un munt de terrasses que omplen els carrers. Només hi vam estar dues hores, però crec que van ser suficients per veure que allò era una ciutat com deu mana.

De camí cap a Innsbruck, vam parar al Principat de Liechnestein, un país amb 30.000 habitants (i unes 60 o 70 mil empreses) que te la fama de ser el més ric d’europa per càpita. La sensació després de passar-hi i passejar-hi una estona, es que si be la gent que hi viu no té pinta de morirse de gana, tampoc crec que lliguin els gossos amb llonganisses. Veus pagesos amb els seus tractors, i si be si que veus algún que va amb un bon cotxe, la majoria tampoc son molt nous. La capita es Vaduz, on viuen unes 5.000 persones, i per on vam donar un volt. Molts carres no hi ha com us podeu imaginar, i el centre està ple de turistes que suposo que feien el freak com nosaltres. Schaan, el poble més gran del país, ja tenia una pinta una mica més de poble amb més animació més enllà dels turistes freaks o els empresaris que van a muntar empreses opaques. Però no ens enganyem tampoc era la alegria de la huerta.

Finalment vam entrar a Àustria, pen-últim país del nostre periple pels alps, on tot ja té preus acceptables, la gent sembla més normal, i no tens aquella sensació de pobre i estar envoltat de turistes constantment.