Luzern

Luzern (altrament coneguda com “Lucerna”) és una ciutat força turística. Ens havien dit que amb un sol dia n’hi havia prou per veure el més important, així que vam dormir les nits anterior i posterior a un airbnb de la ciutat. De bon matí vam baixar en bus a la ciutat (estavem als afores), bàsicament perquè els parkings suissos poden costar més de 4 Fr a l’hora, i realment ho tenen muntat perquè no tinguis cap lloc on aparcar el cotxe. El bus ens va deixar a la estació principal, i d’allà vam anar a informació a confirmar el què calia veure, i ens van donar una guia amb un petit planol que duia un itinerari, així que ens vam disposar a seguirlo.

Una de les coses més importants de la ciutat són els ponts de fusta que travessen el riu, ponts que s’han cremat força cops però que mantenen l’escència i unes miniatures pintades a l’interior. N’hi ha dos, un més conegut, més a prop de la estació i l’altre més cap a dintre la ciutat, a mi em va agradar més el segon ja que es notava la fusta més antiga. L’itinerari visitava una església (on tot i ser de les principals de la ciutat es podia veure la feina dels nens de la parròquia) i una escultura d’un lleó adormit. El lleó és un homenatge als soldats suissos que van defensar un palau durant la revolució francesa … Posteriorment el itinerari s’endinsava al centre de la ciutat, on es podien veure com combinaven edificis antics i tipicament suissos amb botigues noves i de marca per finalment pujar fins a dalt la muralla.

Després de veure la muralla vam dinar en un lloc que tenia trampa de menú, això vol dir que el menú valia 22 (prou barat pels estàndards suissos) però faltaven la beguda i el cafè, total: 30 euros per persona …. Com que feia molta calor, vam decidir que fariem tarda de museus abans de continuar veient els carrers que ens quedaven. Primer va ser el torn de la col·lecció Rosengard, que té quadres de Picasso i Paul Klee principalment. La col·lecció, malgrat ser petita estava molt be, i incloïa una serie de fotografies dels artistes en la seva vida privada que t’ajudaven a contextualitzar millor les obres. Després va ser el torn del museu dels transports! Jo hi havia anat de molt petit, i el recordava enorme i ple de coses, i si, es gran, i té molts trens, i algunes de les atraccions encara estaven allà, però ja no em va semblar tant gran. Això si, molt recomanable per veure com va influir en la tecnologia dels trens el fet que suissa fos un dels primers paisos a electrificar línies de tren i que tingués el repte de haver de travessar muntanyots contínuament.

Quan el sol ja havia baixat, vam acabar de veure els carres i el centre, places amb fonts, i rellotges a les torres, tot encantador i bastant ple de turistes (de totes procedències). I abans de sopar vam anar a prendre una cervesa en un Bar “guarro”, mira si era guarro que la cervesa petita valia 5 Fr. A la hora de sopar, vam decidir repartirnos una pizza i fer un yogur amb cereals de postre al lloc on dormiem.