Skatafel i Jokulsarlon

El dia s’ha llevat amb sol cap a l’oest i nuvolots cap a l’est, i haviem d’anar cap a l’est! Però com que el temps a islàndia canvia ràpidament no ens ha preocupat. Just sortir del lloc de dormir hem parat al museu dedicat al volcà que va entrar en erupció recentment i que va bloquejar tots els aeroports d’Europa. La visita, curta, i bàsicament centrada en un vídeo de 20 minuts es molt interessant ja que ho ensenya tot desde la prespectiva d’una familia que fa més de 100 anys que conrea la terra que està just a sota el volcà. Sorprèn veure com tot i l’erupció la vida continua, i que només quan un núvol de cendra fa que la foscor ho envaixi tot els evaqüen.

Al cap de 140 km hem parat a Skatafell, una de les llengues del Vatnajokull (el glaciar més gran d’Europa) que arriba quasi fins al mar. Allà hi ha un parc nacional, amb camins molt ben marcats i on hem fet una excursioneta que ens ha donat una prespectiva molt bona, tant de la llengua del glaciar, com de la vasta extensió de terra volcànica que hi ha entre la carretera i el mar. Desde la carretera ni endevines el mar, només veus una enorme extensió a banda i banda que no s’acaba.

Finalment, abans d’arribar a Hofn, hem parat a Jokulsarlon, on una de les llengues del glaciar si que arriba al mar i es veu com els blocs de gel trencats van fent el seu camí cap al oceà atlàntic. Potser el lloc no era molt sorprenent, però el dia s’havia arreglat, i a l’aigua es reflexava el cel entre els cubitos enormes. Una de les imatges per acabar el dia.

Be el dia s’ha acabat sopant a Hofn, els famosos escamarlans, llagostes, o crustacis de nom sense determinar!